L'ESTRANGER
1
- A qui estimes més, home enigmàtic?. Digues. Al teu pare, la teva mare, la teva germana o el teu germà?
- No tinc ni pare, ni mare, ni germana ni germà.
- Els teus amics?
- Esteu fent servir un mot, el sentit del qual em resta desconegut fins avui.
- La teva pàtria?
- Ignoro en quina latitud deu estar situada.
- La bellesa?
- L'estimaria de tot cor, la bellesa immortal.
- L'or?
- L'odio com vos odieu Déu.
- I què estimes, doncs, estranger extraordinari?
- Estimo els núvols...els núvols que passen allà dalt..i allà...els meravellosos núvols.
Baudelaire.
Petits poemes en prosa.
dissabte, 10 de març del 2007
divendres, 2 de febrer del 2007
Mad Girl's Love Song. Sylvia Plath (1932-1963)
Cançó de la boja enamorada
En cloure els ulls el món corrent es mor;
obrint les parpelles neix de bell nou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Els estels valsen blaus, vermells i d'or,
d'esma cavalca una negror de brou:
en cloure els ulls el món corrent es mor.
En somnis m'embruixares, quin trescor,
fent cants de lluna, al llit, besant-me a sou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Déu cau del cel, fuig l'infern fent-se el sor
serafins, satànics fugits, on sou?
En cloure els ulls el món corrent es mor.
Vas dir:"tornant" i et vaig creure de cor,
i en madurar del teu nom vaig dir prou,
(puix crec que et vaig inventar a contracor)
Tingués l'Ocell del Tro i no tu al cor,
si més no en Primavera ell ve de nou!
En cloure els ulls el món corrent es mor
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
En cloure els ulls el món corrent es mor;
obrint les parpelles neix de bell nou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Els estels valsen blaus, vermells i d'or,
d'esma cavalca una negror de brou:
en cloure els ulls el món corrent es mor.
En somnis m'embruixares, quin trescor,
fent cants de lluna, al llit, besant-me a sou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Déu cau del cel, fuig l'infern fent-se el sor
serafins, satànics fugits, on sou?
En cloure els ulls el món corrent es mor.
Vas dir:"tornant" i et vaig creure de cor,
i en madurar del teu nom vaig dir prou,
(puix crec que et vaig inventar a contracor)
Tingués l'Ocell del Tro i no tu al cor,
si més no en Primavera ell ve de nou!
En cloure els ulls el món corrent es mor
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
dimecres, 10 de gener del 2007
Poema 76 d'Emily Dickinson
Poema 76
d'Emily Dickinson
Tan esvera embarcar
a algú en ferm nascut
cases lluny, fora puntes,
vers fonda infinitud.
Nat, com tots, als turons,
¿que entén el mariner
quina sublim ivresa
llegües mar enllà ens ve?
d'Emily Dickinson
Tan esvera embarcar
a algú en ferm nascut
cases lluny, fora puntes,
vers fonda infinitud.
Nat, com tots, als turons,
¿que entén el mariner
quina sublim ivresa
llegües mar enllà ens ve?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)