diumenge, 6 d’abril de 2014

CHRETIEN DE TROYES . LANCELOT IV

LANCELOT,  EL CAVALLER DE LA CARRETA.


Quart Lliurament



Dels cavallers el comiat
fou cortès, com és ensenyat;
a grat de la dama; tan tendre
com breu. Aleshores van prendre
el seu camí calms, lentament;
van sortir del castell talment
que no calgué donar conversa,
envers aquella selva adversa,
on seguici i reina es colgà.
No van trobar el rastre dellà,
devien anar més de pressa,
després d'un clos i gran travessa,
van trobar el seu camí ferrat,
havien pel bosc tan errat
que ja era del tot matinada,
llavors, en una fondalada,
una noieta van trobar.
Francs la van saludar amb la mà,
però pregant, a la que salta ,
si sap res que ho digui sens falta,
si la reina ha vist de llambresc.

I ella respon amb el cap fresc:
Doncs sí us sabré guiar amb certesa,
quan de servir-me féu promesa,
diré ruta i també camí,
diré la terra on tindrà destí
i quin cavaller la menava:
però que fóra cosa brava
a qui aquesta terra entrés
i que li doldrà fer-ne accés”
Prompte mossèn Gavain etziba:
Jove dama, com déu m'aviva,
us brindo el meu servei
i poso sota vostra llei,
l'ús que en féu de la meva força.
Digueu què ha vist aquest bosc tòrcer?”
Aquell que en carreta marxà
res prometé en aquell llindar,
pel seu poder sols anuncia,
com home que Amor bescanvia
fent-lo puixant, ferm, sobretot,
que reserva i, davant tot,
atendrà allò que necessiti,
fins quan ella li'n faci quiti.
Doncs, diré el que voleu saber-
féu la noia, prenent alè -:
Abans, Meleagant cal conèixer,
fort cavaller, sens desmerèixer
que és fill del rei Gorre, ell la té
al seu reialme com esquer,
d'on ningú pot mai retornar-ne,
sols forçat pots sojornar-ne,
que és país d'exili i servil”
Ells preguen, amb posat tranquil:
Senyora on és aquesta terra?”
Com trobem el pas que l'aferra?”
Ella els respon: “Ara ho sabreu,
i com n'és difícil el freu,
perquè a cada passa donada
es torna impossible l'entrada,
i a més, Bademagus, el rei,
mai dóna permís ni remei.
S'hi pot entrar, tota manera,
per dues vies o darrere
dos passatges que han prescrit
pel nom: un de Pont Humit,
perquè sota l'aigua descansa
i a voltes s'eleva a bastança
amb prou aigua a sota i al cim,
ni més ni menys moll per gotim
que en resulta la mida justa.
Fa un peu i mig de mida adusta
i tant s'allarga com s'estreny,
s'entén qui refusa el disseny,
ans no més perill representa
de tots dos, que la seguimenta
d'aventures fa encar més por.
L'altre pont el fan molt pitjor;
ja dóna perill si en parlo
car cap home ha pogut passar-lo
en ser un fil d'espasa tallant,
d'aquí les gents sempre en diran
l'estrany nom del Pont de l'Espasa.
He dit veritat curta i rasa,
més certesa no us puc pas dir”.
I ells demanen sobre el camí:
Senyora, ara, per gentilesa,
mostreu els dos punts de l'empresa”.
La noia, amb recança, respon:
A la dreta hi ha l'Humit Pont,
damunt la seva humida base,
i cap allà El Pont de l'Espasa.”
Llavors replicà el cavaller
que va acompanyar el carreter:

Senyor, us deixo, sense rancúnia
el tros que us faci menys angunia,
podeu prendre el més atractiu,
ja prendré jo el que no escolliu.”
Pel cel” -mossèn Gavain replica-
molt perill en ambdós radica,
cada passatge és prou tremend
per fer una tria intel·ligent
i no sé prou on decantar-me;
però no es bo fer esperar l'arma,
i com vós m'ho heu demanat
pel Pont Humit m'he decantat.”
Doncs és de dret i ben lloable
que el Pont de l'Espasa, imparable
enfili dret i a pas rotund”.
Van rebre comiat cascun,
un de l'altre, amb gran afecte
i molt bona sort pel trajecte.
Quan ella els va veure partir
cridà: “Recordeu-vos de mi,
tots dos em deveu a caprici
allò que voldré més propici.
Alerta i, no us n'oblideu pas!”
Amiga n'hem fet sagrat llaç”-
van dir ells, guardant energies,
mentre prenien sengles vies.





CINQUÈ LLIURAMENT.-