divendres, 19 de febrer de 2016

L'OFICI DE CARLEMANY A GIRONA 1339.

L'OFICI DE CARLEMANY A GIRONA

Es tracta d'un relat curt que s'oficiava des de finals del segle XIV a Girona on s'hi relataven les vicissituds de Carlemany per conquerir aquesta ciutat durant el segle IX a mans dels sarraïns. Té relació amb altres Oficis més antics d'altres parròquies i monestirs situats en la ruta que féu l'emperador franc de camí a la seva entrada a Catalunya.
Difereix d'altres narracions com el Tractatus de Captione Gerundae però s'hi esmenten situacions topogràfiques coincidents i cosa molt interessant que les fa il·lustratives d'aquella antiga proesa.
Apareix en un Breviari de 1339.
Segons Jaume Marquès el bisbe Arnau en ser declarat abat de l’abadia d’Amer (i per tant posseïdor de la vila) va fer escriure l’Ofici el 1345 i no s’hi estigué d’incloure-hi una remembrança al seu germà Ferrer de Mont-rodon que n’havia estat abat, exaltat així l’origen de la seva nissaga a l’acte fundacional del monestir per Carlemany.

TEXT LLATÍ

L' "Ofici en honor de Carlemany". Segons el Breviarium Gerunden de Anno 1339.
Officium In festo Sancti Karoli Magni imperatoris et confessoris.

Lectio prima. Cupiens Sanctus Karolus magnus Beati Jacobi Apostoli monitis obedire, disposuit ire versus Yspaniam', et eam catholicae fidei subjugaré. Capta vero civitate Narbona et munita, in qua Yspania^ inchoatur, perueniens ad terram rossilionis, quae est principium Cathalonie, Christi auxilium, et beate virginis marie" humiliter imploravit. Te Euge, serve bone.

Lectio secunda. Oratione vero completa, intendens in celum, vidit beatam Mariam, Christum eius' filium defferentem; vidit etiam beatos Jacobum et Andream manentes unum a dextris, et alium a sinistris. Quos cum inspiceret sanctus Karolus, stupens in splendoribus, percepit beatam Virginem sic loquentes. "Ne paveas, Christi miles, Karole, brachium, et deffensor ecclesie', quoniam nos tecum in bello erimus, et liberabimus te cum victorià, et salutae. Qui me confessus.

Lectio tertia. Sed cum montes transieris Pirineos obsidebis civitatem Gerundae, et eam licet cum laboribus obtinebis. In qua ad meum honorem, et reverentiam edificabis Ecclesiam Cathedralem Benedicam tibi, et diriguami te súper omnes milites huius mundi et habebis Sanctum Jacobum nepotem meum directorem, et totius Yspanie protectorem. Quibus dictis disparuit visió premonstrata. Sancte Karole. Cum sequentibus IIII et V. responsorüs in Sancto Benedicto.

Lectio quarta. Tunc Sanctus Karolus in domino confortatus suum exercitum animavit. Et cum in fervore spiritus exercitum infidelium invasisset ceperunt terga vertere, et totis viribus fugere, non valentes resistere Christianis. Finaliter obtenta victorià in campo, qui dicitur milet edificavit Ecclesiam sub invocatione beati Andreae Apostoli, in qua nunc religiosorum monasterium est constructum. Captis insuper castris et villis valispirii et Rossilionis et ad locum, qui dicitur Sa Clusa Sanctus Karolus devenisset, scivit regem Marcilium inturum fuisse inclusum; ideoque ex tunc Sa Clusa vocatur qui Móns Acutus antea vocabatur. Sanctus Karolus.

Lectio quinta. Infidelibus tàndem inde fugatis, pervenit ad montis verticem, qui vocatur, Albarras, postea nominatus est, Malpartus ubi invenit resistentiam ne transiret. Tunc sanctus Karolus aciem diuisit per partes, unam per Collum de Panisas, ubi ad honorem Sancti Martini Ecclesiam fabricavit, aliam' vero partem per abruta montium destinavit. Sarraceni vero diuisam^s aciem intuentes, ceperunt fugere versus ciuitatem Gerunde, timentes ne capti in medio remanerent inclusi. Sanctissime Confessor Christi Karole.

Lectio sexta. Quid audiens Sanctus Karolus destruxit omnia fortalicia de quibus Christianis transeuntibus periculum imminebat. Qui persecuendo impios versus Gerundam arripuit viam suam. Et perveniens ad locum de Ramis, in honorem Sancti luliani Ecclesiam edificavif Rotulandus etiam capellam Sancte Tecle Virginis in eisdem terminis ordinavit. Beatus vero Turpinus Remensis Archiepiscopus altare sancti Vincentii ibidem exaltavit. Ecce homo.

Lectio septima. Nemo Lucernam accendit. Ne cum sua honore in sancto benedicto. O quam admirabilis vir. In sancto paulo narbone.

Lectio octaua Tunc Sanctus Karolus deuote consurgensivit uersus valíem Hostalesii. Et egressus de loco, qui dicitur Sent Madir exivit obviam Sarracenis, de quibus obtinuit victoriam, et honorem. Et propter hoc ibidem constituït monasterium monachorum construendo altare maius sub invocatione Virginis gloriose. Sed quia locus ille Sarracenis fuit amarus. Ideo Sancta Maria de Amer ex tunc fuit ab incolis nominatus. Beatus Karolus. Responsorium in Sancto Nicholao^'.

Lectio nona. Recedens inde Sanctus Karolus rediit ad montem de Barufa'', qui est iuxta valíem tenebrosam, et obsedit civitatem Gerundae. Quam nequivit tunc capere, licet eam multis vicibus debellasset. Contigit tamen quadam die veneris hora completorii, celi facie clarescente, crucem magnam, et rubeam lumine undique adornatam super Mesquitam civitatis Gerundae ubi nunc edificata est ecclesia cathedralis, per quatuor horas, cunctis videntibus permansisse, gutas etiam sanguinis cecidisse. Te secutus miles iste et acceptus tibi Cliriste, comparatus heliseo, opus egit dignum Deo. v. Qui dum orat languor cedit, mors fugatur, vita rèdit. Comparatus Gloria Te Deum. Vero anno Domino laudes. Non est inventus

TRADUCCIÓ

Primera Lliçó:
Sant Carlemany tot volent obeir les ordres de sant Jaume va resoldre anar a Espanta i sotmetre a aquest país a la fe catòlica. Havent pres i fortificat la ciutat de Narbona, on Espanya comença i arribat a la terra de Rosselló que és l’entrada de Catalunya, implorà humilment el socors de Crist i de la santa verge Maria.

Segona Lliçó:
Quan la seva oració acabà, mirant el cel veié la benaurada Maria portant el seu fill. Va veure també sant Jaume i sant Andreu, l’un a llur dreta i l’altre a llur esquerra. Mirant-los EBLOUI de tanta resplendor i sentí la Verge que li deia: “No temis res, Carles, soldat de Crist, braç i sostenidor de l’Església, perquè tots serem amb tu en la guerra i te’n donarem la victòria.

Tercera Lliçó:
“Però quan hagis passat els Pirineus caldrà que assetgis la ciutat de Girona i, encara que dolgui caldrà que la prenguis; llavors hi bastiràs en honor meu i per a venerar-me, una església catedralícia. Jo et beneiré i et distingiré per damunt de tots els guerrers d’aquest món. Tindràs el meu nebot Jaume per guia i per protector de tota Espanya” Amb aquests mots la visió desaparegué.

Quarta Lliçó:
Llavors sant Carlemany esperonà la seva armada per tal d’atacar vivament els infidels, els quals giraren cua i varen fugir-ne vivament, en no poder resistir els cristians. Finalment, havent obtingut la victòria en la plana que s’anomena Milet (o Nulet, Nielie, afluent de l’Orbieu), edificà una església, sota la invocació de l’apòstol sant Andreu; encara hi ha un monestir religiós. Seguidament havent pres els castells i les viles de la vall de Pire (vallis Piri, Vallespir) i del Rosselló i havent arribat al lloc anomenat Saclusa, sant Carles s’assabentà que el rei Marsili hi havia estat dos cops tancat pels cristians; per aquest motiu se’n diu Saclusa (article salat) d’aquest lloc, que abans es deia Montaugust.

Cinquena Lliçó:
Havent-hi foragitat els infidels arribà a dalt del cim que es diu Albarras; ja sempre més se’n diria Malpertuis (mal partus, el Pertús) perquè hi trobà resistència en voler-hi passar. Aleshores Carles va dividir la seva armada en dues meitats; n’envià una pel coll de Panissars, on hi bastí una església en honor a sant Martí i, l’altra, per les muntanyes escarpades. Però els sarraïns en veure-ho fugiren fins la ciutat de Girona, tement caure presoners allà al mig.

Sisena Lliçó:
Davant d’això, sant Carles destruí totes les fortaleses que amenaçaven el pas dels cristians i, continuant el seu camí, perseguí tots els impius fins a Girona, arribant al lloc dit Rameaux (Ramis) on edificà una església en honor a sant Julià; Rotulandus (Rotllà) també bastí al mateix lloc una capella a santa Tecla verge; i el benaurat Turpinus (Turpí), arquebisbe de Reims, un altar a sant Vicenç (sant Vicenç de la Roca).

Setena Lliçó:
(Text evangèlic de sant Lluc, cap. XI, vers. 33)

Vuitena Lliçó:
De seguida sant Carles es posà pietosament en marxa i anà a la vall d’Ostalaiis (Hostallesii, la Vall d’Hostoles). Havent eixit del lloc anomenat Sent Medir (Sant Medir, a prop Cartellà) va marxar a l’encontre dels sarraïns, damunt dels quals aconseguí honor i la victòria; també hi construí un convent de monjos, emplaçant l’altar a la invocació de la gloriosa Verge. Per com aquest lloc fou amarg (amarus, amer en francès) als sarraïns, els habitants dels país en digueren després Santa Maria d’Amer.

Novena Lliçó:
En marxar, sant Carles, va tornar al mont Barrufa (Monjuïc) que està després de la vall Tenebrosam (la vall de Sant Daniel, Fosca? ) i assetjà la ciutat de Girona; aquest cop la pugué prendre, després d’aplicar-hi forces assalts. Tanmateix arribà un divendres que la cara del cel esdevingué lluminosa i que una creu roja, tota resplendent a cada banda, romangué durant quatre hores a la vista de tothom, damunt la mesquita de Girona, allí on és ara l’església catedralícia i hi varen caure gotes de sang.

Hams: Ofici de Carlemany a Girona, Carlemany, Captione Gerundae.
The liturgical office for the saint-king , Charlemagne in Girona, Charlemagne and Girona, Charles the Great, Carolus or Karolus Magnus , Charlemagne Gérone, Office de Gérone , Vie de saint Charlemagne, office liturgique.

Tornarem amb Tractatus Captione Gerundae.