LA CANÇÓ D'ANTIOQUIA (OCCITANA) 1
Sobre l'autor GREGORI BECHADA.
De la primera meitat del segle XII.
L’autor és Gregori Bechada, un cavaller croat llemosí que estigué en els fets succeïts (el setge d’Antioquia data de l’any 1098) i que l’escrigué en occità. Guillem Bechada, natural de “castro Turribus” (segons fa notar H. Pigeonneau, 1877): “Gregori, dit Bechada, de la ciutat de Las Tours”, germà d'un cavaller de professió i principal dels croats, d’entre el 1106 i abans de 1137.
Sobre l’autoria i ampliant ara la nostra recerca hem trobat, per una banda que a la Crònica de Geoffroi de Visoas (Vigeois, prop de Llemotges) escrita entre 1170 i 1184 (BN de París, ms. Lat. 17118, f. 424) s’esmenta el text següent al
(Primer oferim la traducció de la versió del francès de François Bonnélye de
CAPÍTOL XXX
Alliberament de Jerusalem
(...) Gregori, anomenat Bechada de Lastors (Las Tors), home d'un esperit penetrant i prou lletrat ha compost sobre les seves vivències i d'aquells guerrers una obra considerable en llengua materna o, per dir-ho ras i curt, en llengua vulgar, per tal de ser perfectament
compresa pel poble. A fi d'esdevenir agradós i útil hi treballà durant dotze anys i com temia que la seva obra escrita en llengua vulgar no fos prou apreciada l'elaborà sota l'ordre del bisbe Eustorges i pels consells de Gaubert el Normand.
El senyor de l'esmentat castell de Lastors era Gouffier de Lastors, qui adquirí gran anomenada per les seves gestes a la primera Croada i sobretot al setge de Marra (...)
(Després la traducció castellana del llatí original d’Angel Gómez Moreno)
“Gregori, anomenat Bechada, de la ciutat de Turribus (Tors), de professió soldat, home de finíssim talent i amb una certa formació de lletres, va composar, segons he dit, en llengua materna i ritme vulgar, per a que el poble l’entengués plenament, el relat d’aquells combats; i hi treballà per un espai de dotze anys, amb la intenció de que els seus mots transcorreguessin amb més veritat i gràcia. I per a que certament no valgués menys per tal de servir-se de la llengua vulgar, no va escometre l’obra sense el mestratge del bisbe Eustorgi ni el consell de Gaubert el Normand, cap de l’abans esmentat Gregori.
Fou Gulferi de Turribus (Las Tors) qui, en la dita batalla i, sobretot prop de la ciutat de Marra, aconseguí gran renom en heroiques accions.”
Després afegim què en diu la Histoire politique, civile et religieuse du Bas-Limousin depuis les temps anciens, Volum 1 de M. Marvaud, 1842.
(pàg. 209) “Al costat de Golfer s’hi distingirem ( l'autor parla de l’assalt croat a la ciutat de Marrah) Guillem de la Roca-Canillac que comandava set cavallers i trenta infançons i Jordi (Georges) Bechade, provinent de la família de Las Tors (Lastours), cavaller i trobador, lligat a la fortuna del seu parent a qui servia amb el braç i celebrava amb els versos. Aquest noble soldat havia regalat (...) pels seus sirventesos i captivat les nobles castellanes per les Cançons que tingueren molta anomenada al Migdia (Midi)
Aquest poeta, en retornar de la primera Croada, canta les gestes dels seus companys de glòria i aventura en un poema on emprà la rima, adaptant l’estil d’altres trobadors. Com li agradava, diu Geoffroi de Vigeois, l’exactitud i la certesa, utilitzà dotze anys en l’execució d’aquesta obra. Tement l’oblit o el menyspreu, posà els seus versos sota la crítica d’Eustorge, bisbe de Llemotges i Gaubert, cronista normand.
(pàg. 210) L’il·lustre Golfer de Las Tors, després d’haver-se escapolit de la mort manta vegades a Palestina, havia retornat a les seves terres. Morí al castell de Pompadur on tenia una petita cort de fidels, senyores i escuders. Segons el monjo Vigeois, fou enterrat al claustre d’Arnac (...)
Molt temps després de la Croada el país s’entretingué amb les gestes de Golfer de Las Tors; era l’heroi de molts relats on els prodigis i accions imaginàries es barrejaven amb la realitat històrica. (...)
Hi veiem certes diferències però abreujant volem treure’n les conclusions següents:
Gregori o Jordi Bechada és de Las Tors (avui Rilhac Las Tors, a l’Aude)
Ens en dóna referències la Crònica de Geoffroi del prior de Visoas que és a setanta quilómetres de Rilhac Las Tors i de Llemotges.
El nostre Poeta demanà assessorament al bisbe Estorges de Llemotges.
Canta sobre algú que té proper: Golfer de Las Tors, senyor de Rilhac Las Tors. Ho veiem als versos 657 i 670. En aquest últim esmenta la seva lleugera ferida durant la batalla (concretament en un vestit de cuiro que els cavallers duien, l’alcotó). | |
| Perpunt. Jaume I a Mallorca. Fragment d'una pintura trobada al Palau Aguilar Barcelona |
Segueix a LA CANÇÓ D'ANTIOQUIA (OCCITANA) 2
