FLAMENCA
Flamenca
Al nostre llibre Poesia Narrativa Medieval esmentàvem el Poema Occità Flamenca que darrerament s'ha posat a l'actualitat amb la seva publicació al català, però en prosa per part d'Anton Maria Espadaler a l'editorial de la Universitat de Barcelona i, també, perquè una jove cantant, Rosalia n'ha popularitzat el tema inspirant-s'hi en el seu darrer disc anomenat El mal querer. Malgrat que les ressenyes actuals parlen d'una novel·la medieval es tracta d'un Poema Narratiu.
Així, per tal de saber-ne les peculiaritats i la temàtica a l'hora de fer-ne un tast en qualsevol d'aquestes dues vessants culturals (o les dues plegades) us ofereixo la ressenya que al nostre llibre donàvem del Poema medieval.
Es tracta d’un poema que n’han
pervingut 8087 versos, tots de vuit síl·labes. El manuscrit està molt
malmès. Es tracta d’un octau de 139 plecs a una sola columna. Hi han arrencades
pàgines al començament, enmig i a les darreres disponibles.
Un breu resum de l’obra podria ser: Arquimbald, senyor de
Bourbon (d’Allier) es casa amb Flamenca, la bellisima filla del comte
Gui de
Nemours. El rei assisteix al casament i participa al torneig de les festes. A
la llança duu una màniga d’un vestit de dona. La reina sospita que pertany a la
núvia i Arquimbald també. Engelosit fa tancar Flamenca en una torre
incomunicada amb dues serventes. Amor s’apareix a Guillem de Nevers, un jove benplantat, i l’assabenta
del cas i l’encén d’amor per la noia. Només a l’església podrà acostar-s’hi,
però la gelosia del marit li ho impedeixi. Amor, en un somni, proposa a Guillem
que disfressat de clergue se les empesqui per dir-li, mentre li dóna la
pau, sols dues síl·labes, amb resposta. Durant tres
mesos s’envien el missatge:
“(G) Ai, làs!
(F) Què
planys/
(G) Moro
(F) De què?/
(G) D’amor
(F) Per qui?/
(G) Per vós
(F) Què us
puc?/
(G) Guarir
(F) I com?/
(G) D’enginy
(F) Pren-lo/
(G) L’he pres
(F) I
cal?/
(G) Ireu
(F) A on?/
(G) Als banys
(F) I quan?
/ (G) Demà
(F) Fes-m’hi!”
Mentrestant ha fet construir un túnel fins on la jove es
banya. Però ella s’ha reconciliat amb el seu marit que se l’enduu de Bourbon.
Temps després Guillem coincideix en un torneig on hi ha el marit,
curat de la gelosia i retornat un virtuós cavaller, convertit en el més crèdul
dels marits. Al punt que no veu la màniga de la seva dona a l’escut de Guillem
i que al vespre poden festejar, sense traves.
En aquest punt fins la cloenda del Poema el text s’ha
perdut.
L’autor possiblement sigui un joglar anomenat Bernardet que s’autoanomena al vers
1740. Com a poeta l’autor és un autor amb un talent extraordinari. Disposa
d’una fina agudesa psicològica per tal de dibuixar els seus personatges, a
cavall de l’amor i la gelosia, utilitza sovint llargs monòlegs, on els herois
s’expressen manifestant una anàlisi personal de la més delicada. Tots ells
queden dibuixats ben bé de carn i ossos, allunyats d’abstraccions imaginàries.
El relat sovint s’allargassa però queda compensat per talls relatant quadres de
costums contemporanis que avancen en el temps la civilitat medieval. L’estil és
elegant i la llengua excel·lent, però autor i copista barregen peculiaritats de
sengles dialectes que fan difícil separar-ne l’autoria definitòria. Hauria
estat compost pels volts de 1234 i 1235, similar a la datació del Poema
anterior però de la més completa originalitat.
HAMS: Flamenca en català; Rosalia; Malamente, Poesia Narrativa Medieval, Poema Narratiu, Poema occità
