CONTE DEL JUTGE DE MESLE
Dos
advocats que no lligaven gens
deixaven
perplex un jutge de poble
i sols li portaven que plets dolents
i
com el feien sempre esforçar-se el doble
prengué
dues palles de llarg no igual
i
les fermà al puny serrant fort les dents.
La
llarga tocà al defensor legal
que
quedà com els prínceps contents.
La
cort es queixà i el jutge va i dicta:
“Senyors
blasmeu de palla el veredicte
i
no he posat res meu al resultat;
vosaltres
jutgeu amb afany estricte
privant
la curta d’oportunitat”.
Potser no tinc gaire traça triant però aquest és el Poema que he decidit traduir i enfocar per a la Festa de la Poesia d'enguany 2018.
Espero la vostra opinió.
Hams: Jean de La Fontaine, Contes et Nouvelles en vers, Conte
Du Juge de Mesle, traducció en català La Fontaine.