tag:blogger.com,1999:blog-33487940.post-1159280825008093712006-09-26T16:23:00.000+02:002006-09-26T16:27:05.010+02:00<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Vet aquí uns versos preciosos que he llegit avui:<br />Són en el primer grau de transformació:<br /><br />XXV<br />Asseure’s al cim dels rocams, somniar damunt les ones o ran dels cingles. Recórrer lentament la solitud ombrívola dels boscos, on viuen éssers aliens a la dominació de l’home, on rarament ha deixat empremta el seu pas; grimpar inapercebut els cims inaccessibles amb ramats salvatges que no necessiten cleda; abocar-se sol per damunt dels precipicis i els saltans escumejants: no és pas viure en solitud és conversar amb la Natura, és veure desenvolupar-se davant d’un mateix els seus encants i els seus tresors.<br /><br />XXVI<br />Però enmig de la gentada, del brogit i del contacte dels homes, sentir, veure, copsar i gaudir-hi; resseguir la seva ruta, ciutadà enutjat del món, sense ningú que ens beneeixi, ningú a qui puguem beneir, tenir al voltant només llagoters de la Fortuna que es recreen en les desgràcies i tants d’altres que ens han cercat, seguit, adulat, cap amb sentiments amicals vers nosaltres, cap que, si no hi fóssim, deixés perdre un somriure almenys: vet ací el que en dic estar sol ! Vet aquí la solitud !<br /><br />Lord Byron<br />Segon Cant del Childe.<br /><br /><br /> </span></div>CanPereshttp://www.blogger.com/profile/15252241711339723499noreply@blogger.com