TERCER
LLIURAMENT
LANCELOT,
EL CAVALLER DE LA CARRETA
de
Chretien de Troyes.
I
ja al vespre un castell van veure.
I
sapigueu que era un castell
del
tot esplèndid, ric i bell.
Quan
els tres entren per la porta
el
cavaller, que al llom el porta
la
carreta, omple d'estupor
tota
la gent i alça un rumor
entre
els més grans i la canalla,
del
cap del pont a la muralla,
omplint
carrers de grans aücs.
Al
cavaller li són lladrucs
que
l'envileixen i en fan burla.
S'exclamen:
“Trista pena és dur-la
com
aquest cavaller que es veu.
Escorxat,
penjat. Quina creu!
Negat
o cremat entre espines?
Digues,
nan, quina una en barrines?
De
quin malfet l'han acusat?
És
potser un mer lladre provat?
O,
pitjor, ha dut vida assassina?”
El
nan calla amb disciplina;
no
respon a banda i costat,
porta
el cavaller on va hostatjat,
seguit
per Gavain a la vora,
vers
una torre a dins, no a fora
d'aquella
petita ciutat.
Davant
mateix tenia un prat
i
ha sota seu, fent de cornisa,
i
seient, una pedra grisa,
tallada
a pic damunt la vall.
Rere
la carreta, a cavall,
va
entrar Gavain també a la torre;
ja
a la sala hi veuen discórrer
una
dama amb pas fregadís,
com
mai cap vista en el país;
i
la seguien unes donzelles,
que
eren quasi bé igual de belles.
Sols
arribar van remarcar
mossèn
Gavain i, com germà,
li
van fer festes de gran joia.
De
l'altre cavaller, amb miroia
van
preguntar: “Aquest què ha fet, nan,
per
ser dut de forma aberrant?”
Ell
no obrí boca per resposta
i
féu baixar el cavaller hoste
de
la carreta i va marxar,
sense
saber més on va anar.
Quan
mossèn Gavain descavalca,
venir
uns criats, l'esguard recalca
per
desarmar ambdós cavallers,
vestint-los
mantells fets exprés,
seguint
ordres d'aquella dama.
L'hora
de sopar, una amalgama
de
menjars els foren oferts.
La
dama es féu posar els coberts
prop
de mossèn Gavain. Cap pensa
podrà
trobar millor acollença
ni
una hospitalitat millor.
Van
rebre honors sens parangó
i
bona i bella companyia,
amb
la dama que es desvivia.
Quan
la festa hagué prou durat
reberen
dos llits d'equitat,
enmig
la sala, llargs alhora,
amb
un tercer ben a la vora,
més
bell que cap dels altres dos.
Que
ja el conte ho diu, a l'esbós:
“res
del món tanta finor ensenya
com
aquell llit podia atènyer.”
Quan
fou l'hora de descansar
la
dama prengué per la mà
aquells
dos hostes que hostatjava
i
fluix digué, mentre els guiava,
mostrant
els llits: “Se us han parat
amb
gran minuciositat
pel
vostre gust; el de la vora
és
destinat al que no acora
ben
res. No l'heu de fer sevir!”
El
cavaller se'n ressentí,
aquell
que arribà amb la carreta,
que
tot desdeny i despit veta
ni
venint de dama amb aspror:
“Digueu,
senyora, la raó
que
el llit no se'ns ha de permetre.”
Ella
digué, al peu de la lletra,
com
qui no pensa allò que diu:
“Vós
no sou pas el més procliu
a
demandes, quan sou qui erra
com
cavaller vil per la terra.
Puix
qui ha estat carretejat
no
té pas gens d'autoritat
en
afers com el que ens inspira.
Més
si, qui no pot, s'hi estira
ja
se n'haurà de penedir!
No
l'han parat amb gust diví
per
tal d'acotxar-vos, suara,
creieu-me,
us sortiria cara
tal
temeritat. Massa preu!”
“Tanmateix,
-diu ell- ho veureu!”
“Que
ho veuré? Ja es veurà qui ho paga!”
“No
pagaré cosa tan vague,
-
fa el cavaller- Tal com s'és vist
que
s'enfadi qui quedi trist,
perquè
en aquest llit jo he de jeure
trobant
repòs que hi pugui heure.”
Dit
això quedà descalçat
i
dintre del llit més alçat
que
els altres dos a la vegada,
s'allità
sota una flassada
de
brocat groc i estels d'or fi.
N'era
millor i de preferir
la
gira, tota de suau marta,
que
en les corts reials no es descarta.
La
vànova el tapava tot.
El
llit, complex és trobar el mot,
ni
de canya o palla, ni d'estores.
De
cop, a petites hores,
del
sostre una llança, com llamp,
caigué
per enfilar el pitram
del
cavaller i, a la vegada,
tots
els llençols i la flassada
d'aquell
lit on era allitat.
La
llança duia un penó armat,
tot
embotit de grans flames
que
prompte la flassada, infames,
van
calar amb els llençols i llit;
de
la llança, el ferro, cosit
deixà
el cavaller per la banda,
amb
un trau com una garlanda,
res
que la pell fes ressentir;
el
cavaller s'alçà, escarpí
el
llit i apagà el foc; la llança
tirà
lluny la sala, a bastança,
i
amb res que el pogués deixondir
tornà
a estirar-se i s'adormí;
amb
igual patxoca i manera
que
havia tingut de primera.
L'endemà,
al matí clarejat,
la
dama que els hagué hostatjat
concertà
per a ells una missa
i
els féu despertar com premissa;
un
cop la missa es va cantar
front
dels prats van finestrejar.
Passà
que el cavaller, pensívol,
aquell
de la carreta errívol,
mirant
vagarós aquell prat,
veié,
a la finestra al costat,
asseguda
a l'ampit, la dama,
parlant,
davant del panorama,
amb
mossèn Gavain, de costat;
al
poc, no sé quan pogué estat,
tampoc
no sé a quines paraules,
com
les finestres de les faules,
passà,
davant, lluny, prop del riu,
un
taüt i un estol actiu,
que
un cavaller a dins conduïa
amb
planys i plor la majoria,
sobretot
tres noies arran
del
taüt, plorant a cada instant.
Al
davant de tot una escorta
d'alts
cavallers voltant, absorta,
una
dama excepcional.
El
cavaller del finestral
la
reconegué com la reina,
la
rastrejà amb la mà a la beina,
seguint
el seu pas pel verger,
tot
temps fins que la perdé.
Quan
la imatge el deixà d'abstraure
flaquejà
i, s'hagués deixat caure
avall,
en el buit sepulcral,
amb
mig cos fora el finestral;
mossèn
Gavain que ho veiera
digué,
mentre el tirava enrere:
“Senyor,
mercè, féu-vos redreç.
Déu
meu! Això no ho féu mai més!
És
una idea maleïda
tenir
per tant poc vostra vida!”
“Hi
té dret” - la dama digué-
“corrent
la brama, com vesper,
de
la seva dissort mofeta
per
haver estat dut en carreta,
sap
i prefereix més morir
que
viure el que haurà de sentir,
d'una
vida innoble abocada
sempre
al menyspreu i dissortada.”
Vist
això van pregar ser armats;
complagudes
llurs voluntats,
la
dama, cortès i amb prouesa
tingué
un gran gest d'esplendidesa,
quan,
vers el cavaller felí,
a
qui tant burxà i escarní,
va
donar un bell cavall i llança,
com
signe d'amor i acordança.
QUART LLIURAMENT.
Dreçes:
Chretien de Troyes, català,
Traducció al català, Lancelot en català, El
cavaller de la carreta al català,
