dijous, 24 d’agost del 2023

 TRISTANY de Gottfried d'Strasburg

Lliurament 3

Després de l’acròstic introductiu segueix una digressió de 203 versos sobre la interpretació que en fa l’autor de la vida dels enamorats passionals en general, dels qui en diu no arriba a comprendre’n el tarannà per tractar-se d’un profà en la matèria (del v. 42 al v. 245)

PRÒLEG

 Sense cap enfoc a la vida,

i tal com sóc que res m’amida

recorro el món sense destí

no pertanyent-hi gens en si.

I amb tot em plau dar-li al món

una obra que el posi enfront

i els cors que estan sols reconforti,

igual com al meu fa que el porti.

I amb tot, veig, passa aquí i allí,

que el món, tal com em sembla a mi,

no és pels qui no suporten pas

tant dolor, veient-ne un amàs

amb poc prou, per ser feliç en si,

que déu me’n doni un feix així!

El meu discurs no és d’igual guisa

d’aquest món dit, no en fa divisa,

dispar rumb és el meu i el seu;

jo penso en un de no tan greu

un convergint en un sol cor

sense agror i dol a contracor,

d’intens goig, i pena amorosa

vida plena i mort dolorosa,

si cal, per mort, i en viure

tota la vida essent lliure;

i per fi, quan ja sigui l’hora

finar amb dol sens recança alhora.

Al món fins avui m’he encarat

per coneixe’l, sorprès, malgrat

condemnar-lo a la vegada,

glatint de vida apassionada

i així fent l’enfoc del treball

plaent narrant, al capdavall

és molt millor voler distreure,

del delit greu que es pot preveure,

amb una pregona dolçor

que temperi la passió.

Puix contemplar allò que hom proposa

alleugereix tota la cosa

i un esperit afeixugat

n’alleuja el cor a voluntat.

Generalment hom sol admetre

que algú desvagat pot cometre

excessos de penes d’amor;

l’oci xucla l’exterior;

i així un cor feble propicia

el mal d’amant donant-ne via.

Fóra bo que algú amb el cor

pres de penes, que en fa tresor,

s’esmercés amb moltes ganes

a haver distraccions menys vanes,

així tindrà l’esperit lliure,

allunyat d’un segur malviure.

Per tant crec que és molt prudent,

per algú pres d’amor ardent,

prendre amb més fervor una tasca

indigne, tot i haver-ne basca;

si el relat és d’amor foll

i el discurs n’omple el cor sadoll,

ben a gust d’amant instantani

l’endolcirà un foc espontani.

Tot plegat segueix un patró

que jo mal sé i de trascantó,

em sembla que l’amant viu sempre

en els relats que llegeix i empra

un amor que li duu turments.

Fa d’aquesta tesi ungüents,

però un detall a mi em costa

molt comprendre de tal proposta:

que el mou amor apassionat

deixant el cor atribolat,

i així li plau, o almenys ho sembla,

en un estrany posat i demble

cremant com un braser l’amant

que és, com més, més apassionant.

Així, si la pena és més forta

el cor de dolçor es reconforta

i en la noblesa s’arrauleix

engrandint-lo fins que fineix.

Ho tinc sabut, talment la mort,

i ho reconec, malgrat la sort

d’això el noble amant es regala

sentint relats d’amants de sala.

Per tant qui frisi d’un relat

d’amor aquí l’haurà de grat;

us explicaré fil per randa

fets d’uns amants com a cap banda,

exemple d’un amor ben pur,

amants d’amor com cap és llur:

home, dona, amants sens fatiga

amic Tristany, Isolda amiga.

Ja sé que són molts, any rere any,

els relats d’Isolda i Tristany

i amb tot no gaires amb la història

ben dita i prou satisfactòria.

Afegir i provar el meu tempteig,

amb el meu art i el meu fraseig

farà evident que les contalles,

de tants, sols han estat trialles,

i que de fet he obrat distint;

els honoro, més no sé a quin!

Els seus sentiments són notoris

i nobles pels seus auditoris.

De fet ho van fer a fi de bé,

que allò obrat amb màxim deler

guanya els seus fruits en l’audiència.

Ja us he dit que amb prou diferència

no pas tots ells han reeixit

en copsar als seus relats el quid

més profund, que s’escau pertànyer,

més que cap, Tomas de Bretanya

com mestre excel·lent del saber

que trobo s’aguanta tot ple

pel viu deix bretó de lectura,

com just rei d’aquesta aventura.

En descriu un Tristany real,

que és a la tradició igual,

i que jo amb tant d’empeny buscava,

en llibres paral·lels, la saba;

escrits en romanç i llatí

dels dos llenguatges trobar un bri

d’on dreçar aquesta obra poètica

en la justa pròpia estètica;

així, després de tant buscar

i de llegir aquí i allí

vaig trobar al seu llibre exposada

la clau del relat just d’entrada.

Així que en llegir-lo sencer

vaig saber el relat guiar a pler

que ofereixo de bona gana

als cors més nobles com déu mana,

i on trobaran distracció

perquè és bona narració.

Bona? O sí que n’és, és molt bona,

cura ànimes, d’amor ressona,

reforça el pur amb lleialtat

i a la vida amb vitalitat;

puix explicar o donar lectura

d’una empremta fidel i pura

encomana fidelitat

a l’ésser fidel i sensat;

l’amant íntegre en la constància,

d’ànima noble en abundància

enlloc queda més ben traçat

ni descrit tan apropiat,

perquè en parlar d’amor pots veure

quin és real i quin sostreure.

Tot amor pretén satisfer

la perfecció gairebé,

a tothom li’n serà notori

que pot valer sens repertori.

L’amor troba la via en si

prenent de la virtut camí,

i és per’xò que la gent aspira

a ser amant o en vol ser guspira;

tothom prova d’encendre el foc

per atirar l’amant a lloc;

del cor passió sens barreja

vol atraure allò que cobeja,

i amb tot, de penes vils, sovint

fan del seu camí laberint.

¿Que no dura una ànima noble

malgrat el rau-rau que fa el poble?

Mai carícies no fan erts,

la tendresa prova els soferts

i en treu a la llum qui estima.

Goig i patir donen el clima

tot sovint a les passions,

com més se’n tenen més al fons

bona reputació en resta,

i morir-ne ja és una gesta.

En parla aquest relat d’amor.

De no tenir-ne tant fervor,

entre ànimes enamorades,

la pena o la glòria plegades

els amants del relat present

no haurien pres lloc preeminent

d’entre enamorats d’una llista.

N’estic cofoi de ser-ne el copista

i haver-ne fet un relat nou,

plaent que s’estén com es mou,

fidel als amants i llur joia,

del goig i el patir en faig tramoia;

malgrat que estan morts ja fa temps

llur relat cosirà els extrems

i viurà per sempre sens caure

en l’oblit, perquè sap complaure

i inspirar tal com un model.

Amb la mort dels amants l’empelt

al nostre cor vivent és saba

que ens renova en sentir la brava

puresa fidel dels amants,

veient-los feliços i grans.

Com un pa donat a cors nobles

llur mort reviu amants dels pobles

i ciutats, Llegint-los es farà

com a ells gustós tros de pa.

Llur vida i traspàs serà vida

vivint la nostra i mort sentida,

perquè viuen malgrat llur mort,

en els vivents fent-ne report.

La gent es plau de l’abundància

mentre viu, però sent molta ànsia

i amb les orelles està atent

d’omplir-se el cor de sentiment.


Anar al Llliurament 4

Hams: Gottfried d’Estrasburg, Gottfried von Strassburg; Tristan de Gottfried d’Estrasburg; Tristany en català, Poesia Narrativa; Tristany i Isolda.



TRISTANY de Gottfried d'Strasburg

Lliurament 1

INTRODUCCIÓ

 


La narració de Tristany i Isolda va néixer al folklore ancestral irlandès. Degut a l’encert del relat aviat va passar a l’anglonormand i d’aquesta llengua al francès, l’alemany , l’anglès, etc.

Si exceptuem una versió perduda de 1135 difosa per un gal·lès anomenat Breri narrada a la cort de Poitiers, de les versions escrites l’anglonormanda de Thomas d’Anglaterra sembla la més antiga, de 1175. Pels mateixos anys una de normanda del poeta Beroul ( segurament de 1170) també ha arribat a nosaltres, com la de Thomas, molt fragmentada, no completa. La primera d’uns 3146 versos i aquesta segona de 4452 versos.

De la primera, la de Thomas, malgrat la pèrdua, en podem saber l’estructura gràcies a la versió de Gottfried d’Estrasburg el qual el 1210 va escriure’n una fidel adaptació (segons ell v. 151) que al seu torn ens ha pervingut fragmentada però, amb tot, d’una considerable grandària de quantitat de versos 19.548.

Al poc va ser continuada fins al final de la història per altres dos autors alemanys: Ulrich Von Turheim de to rígid i prosaic, si el comparem amb la font, l’autor d’Estrasburg, i una altra d’Heinrich Von Freiberg, amb un estil més proper a la font original.

Així es considera que l’estil de Thomas d’Anglaterra, d’un tarannà més cortesà i de llargues reflexions és seguit per Gottfried i al seu torn per Heinrich; al qual hem d’afegir una versió en prosa nòrdica anomenada la Saga Tristam Ok Isondar, escrita per un monjo anomenat Robert, pels volts de 1226.

L’altra vessant de tractament de la història on intervé més la resolució a través d’intervenció divina ens la proporciona Beroul i, de retruc Ulrich Von Turheim. Fins i tot els moments d’enfrontament armat es justifiquen amb principis religiosos, o en els amorosos, com l’adulteri, sempre hi pesa una lògica sobreposada, tant en aspectes físics com morals.

A partir d’aquests dos estils la llegenda es desenvolupa en moltes narracions de països i llengües diferents, seguint un o altre estil estilístic, d’on destaquen  La Follia  de Tristany (sobre un episodi concret del relat), el Lai El Lligabosc de Maria de França i El Tristany en Prosa, per esmentar-ne uns quants.

Hi ha també una versió completa, tota d’un sol autor: la d’Eilbart Von Oberg. Degut a gran pèrdua de molts manuscrits que existien de l’obra només ens n’ha pervingut una de 1200.

Aquest autor es diferencia dels anteriors per les seves intencions literàries que reflecteix sense embuts a la seva obra: li interessa Tristany com a personatge èpic i menysté considerablement la vessant amorosa de la història. S’esplaia en els trets heroics del personatge masculí, com a guerrer intrèpid i poderós senyor. Respecte a la vessant amorosa es pot veure en el mateix Pròleg, on expressa les característiques èpiques que hem assenyalats i ens diu que parlarà de les proeses de Tristany, i sols al final d’aquest apartat esmenta, com d’esquitllentes, Isolda i, a més com una de les conquestes de l’heroi.

Hi pesa molt més el to guerrer de les escenes, el poder monàrquic i, fins i tot, en les situacions més pacífiques hi descriu molt més les escenes de judicis, consell i introspeccions decisives. A partir del beuratge amorós que fa enamorar-se als protagonistes s’incrementa,poc, el fet narratiu amorós, però sempre atorgant un paper passiu a Isolda.

L’acció fins a aquest punt, que havia estat ràpida, en la primera i segona part i en només dos mil quatre-cents versos, una quarta part del Poema, es desdibuixa i fins i tot hi veiem un desig explícit per a retardar la trobada entre els dos amants. Per exemple, aquí, durant el primer viatge a Irlanda de Tristany, ni tan sols troba Isolda (a diferència de les altres versions); no és fins el segon viatge on la trobada es produeix però del tot atzarosa, sense voluntat.


 

Davant d’aquest gran ventall de versions nosaltres presentem la nostra versió de Gottfried d’Estrasburg perquè la considerem una versió completa (encara que posteriorment) i a més de gran detallisme i estil poètic envejable.

Anar al Llliurament 2 Aquí

Hams: Gottfried d’Estrasburg, Gottfried von Strassburg; Tristan de Gottfried d’Estrasburg; Tristany en català, Poesia Narrativa; Tristany i Isolda.

 

dilluns, 31 de juliol del 2023

 TRISTANY de Gottfried d'Strasburg

Lliurament 2


Presentem la nostra versió de Gottfried d’Estrasburg perquè la considerem una versió completa (encara que posteriorment) i a més de gran detallisme i estil poètic envejable. Aquesta versió comença amb un acròstic introductiu on la primera grafia de cada quarteta representa: a la primera la inicial del cognom del nostre autor, per una banda i, de la segona a la novena, les grafies del cognom de qui fou l’inductor de la seva versió en el nostre autor: Dieterich, per l’altra. Així doncs a l’acròstic es llegeix: G. DIETERICH.

Vegeu-ne la nostra proposta.

 

Acròstic introductori. G. DIETERICH.

Gosar oblidar el bon pensament

d’aquells  que han fet bé en tot moment

massa record supliria

de bondat feta al món per dia.

 

D’un home s’escau millor el bé

si pel món l’acció ha de fer;

i pensar altrament no és idoni

pel tal que al món condicioni.

 

I us dic que escolto ben atent

filtrant molt qualsevol intent

i en detalls, en fer massa cosa

quan se’ns rifa en què ens proposa.

 

En lloar allò que és transcendent

s’honora a diari la gent

i queda ben clar i es contrasta

que tothom vol ser entusiasta.

 

Tant digne i noble és per a mi

qui sap pesar el valor ben fi

com pot estar-se de jutjar

com sóc o a qualsevol germà.

 

És allà just on sou cridats

que obtindreu per llaors bondats

on us cridi un feix de lloances

rebreu penjaments noi gaubances.

 

Renom i elogis mentrestant

no n’esperem, no en donaran

si n’escampen a raig sovint,

mes no en daran de vint en vint.

 

Insistim en fer-ho normal,

provem de donar bé per mal

que mal per bé ja és prou corrent,

o això és allò que rep la gent.

 

Com criticar amb ben poc talent

són coses vistes rarament

si cal trobar un mot agut

el crític té un fibló perdut.

 

Home savi pot fer camí

amb el pas ferm fins el confí.

Joiosos qui fan les dreceres

carregats de bones maneres.

 

Anar al Llliurament 3

Hams: Gottfried d’Estrasburg, Gottfried von Strassburg; Tristan de Gottfried d’Estrasburg; Tristany en català, Poesia Narrativa; Tristany i Isolda.