TRISTANY de Gottfried d'Strasburg
Lliurament 3
PRÒLEG
Sense cap enfoc a la vida,
i tal com sóc que res m’amida
recorro el món sense destí
no pertanyent-hi gens en si.
I amb tot em plau dar-li al món
una obra que el posi enfront
i els cors que estan sols reconforti,
igual com al meu fa que el porti.
I amb tot, veig, passa aquí i allí,
que el món, tal com em sembla a mi,
no és pels qui no suporten pas
tant dolor, veient-ne un amàs
amb poc prou, per ser feliç en si,
que déu me’n doni un feix així!
El meu discurs no és d’igual guisa
d’aquest món dit, no en fa divisa,
dispar rumb és el meu i el seu;
jo penso en un de no tan greu
un convergint en un sol cor
sense agror i dol a contracor,
d’intens goig, i pena amorosa
vida plena i mort dolorosa,
si cal, per mort, i en viure
tota la vida essent lliure;
i per fi, quan ja sigui l’hora
finar amb dol sens recança alhora.
Al món fins avui m’he encarat
per coneixe’l, sorprès, malgrat
condemnar-lo a la vegada,
glatint de vida apassionada
i així fent l’enfoc del treball
plaent narrant, al capdavall
és molt millor voler distreure,
del delit greu que es pot preveure,
amb una pregona dolçor
que temperi la passió.
Puix contemplar allò que hom proposa
alleugereix tota la cosa
i un esperit afeixugat
n’alleuja el cor a voluntat.
Generalment hom sol admetre
que algú desvagat pot cometre
excessos de penes d’amor;
l’oci xucla l’exterior;
i així un cor feble propicia
el mal d’amant donant-ne via.
Fóra bo que algú amb el cor
pres de penes, que en fa tresor,
s’esmercés amb moltes ganes
a haver distraccions menys vanes,
així tindrà l’esperit lliure,
allunyat d’un segur malviure.
Per tant crec que és molt prudent,
per algú pres d’amor ardent,
prendre amb més fervor una tasca
indigne, tot i haver-ne basca;
si el relat és d’amor foll
i el discurs n’omple el cor sadoll,
ben a gust d’amant instantani
l’endolcirà un foc espontani.
Tot plegat segueix un patró
que jo mal sé i de trascantó,
em sembla que l’amant viu sempre
en els relats que llegeix i empra
un amor que li duu turments.
Fa d’aquesta tesi ungüents,
però un detall a mi em costa
molt comprendre de tal proposta:
que el mou amor apassionat
deixant el cor atribolat,
i així li plau, o almenys ho sembla,
en un estrany posat i demble
cremant com un braser l’amant
que és, com més, més apassionant.
Així, si la pena és més forta
el cor de dolçor es reconforta
i en la noblesa s’arrauleix
engrandint-lo fins que fineix.
Ho tinc sabut, talment la mort,
i ho reconec, malgrat la sort
d’això el noble amant es regala
sentint relats d’amants de sala.
Per tant qui frisi d’un relat
d’amor aquí l’haurà de grat;
us explicaré fil per randa
fets d’uns amants com a cap banda,
exemple d’un amor ben pur,
amants d’amor com cap és llur:
home, dona, amants sens fatiga
amic Tristany, Isolda amiga.
Ja sé que són molts, any rere any,
els relats d’Isolda i Tristany
i amb tot no gaires amb la història
ben dita i prou satisfactòria.
Afegir i provar el meu tempteig,
amb el meu art i el meu fraseig
farà evident que les contalles,
de tants, sols han estat trialles,
i que de fet he obrat distint;
els honoro, més no sé a quin!
Els seus sentiments són notoris
i nobles pels seus auditoris.
De fet ho van fer a fi de bé,
que allò obrat amb màxim deler
guanya els seus fruits en l’audiència.
Ja us he dit que amb prou diferència
no pas tots ells han reeixit
en copsar als seus relats el quid
més profund, que s’escau pertànyer,
més que cap, Tomas de Bretanya
com mestre excel·lent del saber
que trobo s’aguanta tot ple
pel viu deix bretó de lectura,
com just rei d’aquesta aventura.
En descriu un Tristany real,
que és a la tradició igual,
i que jo amb tant d’empeny buscava,
en llibres paral·lels, la saba;
escrits en romanç i llatí
dels dos llenguatges trobar un bri
d’on dreçar aquesta obra poètica
en la justa pròpia estètica;
així, després de tant buscar
i de llegir aquí i allí
vaig trobar al seu llibre exposada
la clau del relat just d’entrada.
Així que en llegir-lo sencer
vaig saber el relat guiar a pler
que ofereixo de bona gana
als cors més nobles com déu mana,
i on trobaran distracció
perquè és bona narració.
Bona? O sí que n’és, és molt bona,
cura ànimes, d’amor ressona,
reforça el pur amb lleialtat
i a la vida amb vitalitat;
puix explicar o donar lectura
d’una empremta fidel i pura
encomana fidelitat
a l’ésser fidel i sensat;
l’amant íntegre en la constància,
d’ànima noble en abundància
enlloc queda més ben traçat
ni descrit tan apropiat,
perquè en parlar d’amor pots veure
quin és real i quin sostreure.
Tot amor pretén satisfer
la perfecció gairebé,
a tothom li’n serà notori
que pot valer sens repertori.
L’amor troba la via en si
prenent de la virtut camí,
i és per’xò que la gent aspira
a ser amant o en vol ser guspira;
tothom prova d’encendre el foc
per atirar l’amant a lloc;
del cor passió sens barreja
vol atraure allò que cobeja,
i amb tot, de penes vils, sovint
fan del seu camí laberint.
¿Que no dura una ànima noble
malgrat el rau-rau que fa el poble?
Mai carícies no fan erts,
la tendresa prova els soferts
i en treu a la llum qui estima.
Goig i patir donen el clima
tot sovint a les passions,
com més se’n tenen més al fons
bona reputació en resta,
i morir-ne ja és una gesta.
En parla aquest relat d’amor.
De no tenir-ne tant fervor,
entre ànimes enamorades,
la pena o la glòria plegades
els amants del relat present
no haurien pres lloc preeminent
d’entre enamorats d’una llista.
N’estic cofoi de ser-ne el copista
i haver-ne fet un relat nou,
plaent que s’estén com es mou,
fidel als amants i llur joia,
del goig i el patir en faig tramoia;
malgrat que estan morts ja fa temps
llur relat cosirà els extrems
i viurà per sempre sens caure
en l’oblit, perquè sap complaure
i inspirar tal com un model.
Amb la mort dels amants l’empelt
al nostre cor vivent és saba
que ens renova en sentir la brava
puresa fidel dels amants,
veient-los feliços i grans.
Com un pa donat a cors nobles
llur mort reviu amants dels pobles
i ciutats, Llegint-los es farà
com a ells gustós tros de pa.
Llur vida i traspàs serà vida
vivint la nostra i mort sentida,
perquè viuen malgrat llur mort,
en els vivents fent-ne report.
La gent es plau de l’abundància
mentre viu, però sent molta ànsia
i amb les orelles està atent
d’omplir-se el cor de sentiment.
Anar al Llliurament 4
Hams: Gottfried d’Estrasburg, Gottfried von Strassburg; Tristan de Gottfried d’Estrasburg; Tristany en català, Poesia Narrativa; Tristany i Isolda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada