FRIEDRICH SCHILLER

GUILLEM TELL (WILHELM TELL)

Il·lustració de  Liezen Mayer i Werner

ACTE PRIMER

I

A la riba del llac Dels Quatre Cantons un barquer i un pastor veuen, mentre s’acosta una tempesta, un home que arriba corrents. És un que ha mort un batlle que volia abusar de la seva dona. Demana al barquer que el passi a l’altra riba perquè l’encalcen els soldats. El barquer s’hi nega per por de les ones. Arriba Tell i s’ofereix a dur-lo. Tot seguit apareixen els soldats, quan veuen que aquell a qui persegueixen s’allunya pel llac maten el bestiar del pastor i cremen la casa del qui amb ell ha quedat en terra. Veient-ho, tots dos es demanen quan vindrà el salvador del seu país.

II

N’Stauffacher i la seva dona parlen des de l’odi que li té el batlle; la dona l’aconsella que és hora de rebel·lar-se amb les armes i que, si és ell, d’altres l’ajudaran. L’home, sorprès per les seva determinació, hi consent. Arriba Tell i el fugitiu i, en Tell aconsella a aquest últim que es posi en mans d’Stauffacher.

III

Una plaça. Els treballadors hi construeixen allò que serà una presó. Entren Tell i Stauffacher aquest, li aconsella que s’uneixi a ells. Tell respon que tot sol va més bé però si el necessiten vindrà. Quan surt cau la bastida que feien i mata un treballador. Berta llença uns diners a la gent perquè el salvin, però desisteix davant llur rebuig. Poc després el nunci del batlle llegeix un ban on s’ordena que tothom que passi per allà ha de saludar el capell del batlle que, tot seguit hi deixa penjat al capdamunt d’un pal. Tothom protesta que és una ignomínia.

IV

Una reunió de conspiradors. N’arriba un més i els altres s’amaguen. Senten com aquell parla amb l’amo de la casa, sobre el mal que ha patit el seu pare. Un dels que s’ha amagat vol anar a venjar-lo Decideixen que tots s’uniran per anar contra el tirà.

ACTE SEGON

I

El vell pare d’Attinghausen intenta, vanament, convèncer el seu nebot que ha de quedar-se a llur terra, que és seva i no busqui la glòria fora de la cort imperial. El vell descobreix que el seu nebot està enamorat d’una cortesana, i no el pot retenir. Ho veu tot perdut, finalment.

II

Els rebels es reuneixen en una vall, al voltant del foc. Oblidant llurs diferències parlen. Aquell que pren la paraula es col·loca al centre. Queden que durant la festa que se sol fer per a portar regals al batlle hi aniran armats d’amagat ell i els seus i el faran fora de les fronteres del país.

ACTE TERCER

I

A casa en Tell. Estampa familiar: la dona i dos de llurs fills. En Tell diu que vol anar a veure el seu pare. Malgrat de les objeccions de la dona, perquè el batlle ronda per allí, el seu home no en fa cas i s’hi encamina.

II

Durant una cacera de l’alta societat, Rudenz i Berta s’han separat de la resta de caçadors i ell li declara el seu amor. Berta el refusa, amenaçant-lo de com pot continuar traint els seus i, oblidant que l’emperador li vol treure la terra i endur-se-la’n a la cort per prometre-la a un noble. Ell es retracta i, abans no tornin els caçadors, promet posar-se al costat dels del país.

III

A la plaça del poble. Els dos guardians del bonet comenten que ningú passa per allà i tothom fa marrada. En Tell i el seu fill hi passen tot conversant just al moment que són aturats pels guardes exigint la reverència estipulada. Se’ls volen endur a presó i es produeixen les queixes dels vilatans. En un moment donat hi passa el batlle que, coneixent la fama d’en Tell, el repta a disparar una fletxa de la seva ballesta escapçant una poma que col·locarà al cap del seu fill; altrament seran empresonats tots dos i condemnats. Berta, que acompanya el batlle, mira de convèncer-lo que desisteixi, però tot és endebades. Rudenz s’encara al batlle i demana clemència per Tell. El batlle no escolta ningú. Arribat el moment Tell dispara i parteix la poma. El fill porta les dues parts al batlle i aquest demana a Tell perquè s’havia guardat una altra fletxa, garantint-li la seva condescendència, sigui quina sigui la resposta. Tell diu que era per, en cas de fallar, disparar-li a ell i matar-lo. El batlle, en sentir-ho, el fa detenir i se l’emporta presoner.

ACTE QUART

I

El pescador i el seu fill observen una gran tempesta al llac. Hi veuen venir la barca del batlle, amb en Tell. Es desferma la tempesta. De cop veuen arribar aigua pioc en Tell tot sol. Aquest els explica que davant del perill extrem i, sabent-lo experimentat, l’havien deslligat per salvar-los. Sols havia pogut conduir la barca prop d’uns esculls on havia saltat i, d’un cop de peu, retornat la barca a dins del llac. Els demana  ajut per anar al seu destí i el noi, engrescat, l’acompanya.

II

Entre els que vetllen el baró moribund hi ha el fill d’en Tell. Entra la seva mare i abraça el seu fill. Acusa tothom de no haver impedit l’empresonament del seu home. El baró es deixondeix i demana beneir el seu, abans de morir. Els recomana que restin junts i mor. Just, tan tard arriba el jove baró que ja no el troba viu. Exclama que ara és dels seus i demana que l’acompanyin per salvar en Tell. Primer no se’n refien però després esperen un senyal que s’havia acordat d’una foguera encesa.

III

En Tell espera el batlle enmig d’una fondalada. És un lloc de pas. Un passavolant li comenta que té el posat trist, i el convida a unes noces, on reprendrà l’alegria. En Tell refusa i s’espera. Una avançada denota que el batlle s’acosta. Quan aquest apareix una dona li demana justícia pel seu home a qui, per les seves ordres, l’han empresonat.; amb els seus fills s’estira per barrar-li el pas. De cop una fletxa d’en Tell traspassa el cor al batlle que cau moribund. Arriba gent i els soldats surten per tal d’anar a guardar la fortalesa. Entren uns frares que canten una cançó pel mor.

ACTE CINQUÈ

I

El lloc on fan la fortalesa de l’Ulrich. Per tot es veuen senyals lluminosos de la revolta per fer caure la fortalesa. Arriba un missatge que explica com havia mor el baró just quan van salvar la seva estimada. Entren rebels amb la resta de la bastida i el barret ensenya cridant llibertat. Decideixen conservar-lo, com a símbol.

II

La casa d’en Tell. La dona i llurs fills l’esperen. Arriba un monjo i li donen aigua i acolliment, de cop torna en Tell. Alegria. Quan ell s’adona del monjo veu que es descobreix. És l’assassí de l’emperador i Tell fa sortir els de casa.

III

El parricida es vol comparar amb Tell que no hi troba similituds de cap mena i el vol fer fora. El noble diu que ja no l’importa res i es plany de la seva situació. En Tell se’n compadeix però li aconsella que vagi a demanar perdó al papa i li indica un perillós camí on haurà de passar mil penitències fins arribar al seu destí. Se separen en el moment que arriba gent a festejar la victòria. Amb aquest hi ha els hereus barons que es declaren l’amor i donen la llibertat a tot el poble.

 

 

 

 

FRIEDRICH SCHILLER

CÀBALA I AMOR (KABALE UND LIEBE) 

ACTE PRIMER

I

Miller és músic i, amb la seva dona comenten que el comandant Ferdinand, el fill de Walter, el president de la cort, pretén la seva filla Luise. L’home s’hi nega però a la seva dona, d’extracció humil, ja li està bé, pels diners que aportarà el casori.

 

II

Entra Wurm, el secretari del president, que també els la pretén i la dona Miller intenta raonar amb ell per tal que espera un partit més convenient, davant la qual cosa el seu marit que, primer la contradiu, poc a poc en segueix el joc. Wurn marxa, decebut.

 

III

Entra Luise. Demana si aquell que ha marxat era el jove que estima i li diuen que no i ella comença a fer-los avinent el seu enamorament pel comandant, el fill del president. El seu pare no li ho pot consentir i surt.

IV

Entra Ferdinand, el susdit comandant i la veu atribolada. Ell li declara el seu amor però ella li diu que abandoni aquella idea perquè allò és impossible.

 

V

Wurm, el secretari, comenta al president que ha sabut que el seu fill, Ferdinand, estima una simple burgesa. El president, enfadat, adverteix que, com a pare, impedirà que el seu fill pugui sortir-se amb la seva, ja que el vol casar amb un bon partit i, a més, influent pels seus interessos. Acorden ajudar-se mútuament ja que sinó el president mostrarà uns escrits que comprometen Wurm amb un tèrbol afer.

VI

Walter, el president, fa anunciar a un estrafolari ministre de la cort que el seu fill es casarà amb Lady Milford, que és l’amistançada del príncep..

VII

El president crida el seu fill per fer-li saber les seves intencions. El fill les rebutja perquè la dama és promíscua amb tothom. El pare l’obliga a anar-la a rondar. El fill, quan resta sol, organitza una trobada que la farà desistir.

ACTE SEGON

I

Lady Milford comenta amb Sophie, la seva donzella, que malgrat voler-la fer casar amb el príncep ella té el cor robat per un altre. Sophie s’estranya i encara més quan li diu que el seu estimat és el comandant, amb qui ja la volen casar. Lady Milford ho creu tot plegat tant una astúcia com una victòria.

II

Un missatger parla amb la donzella, li porta unes joies que, a requeriment d’ella, explica deuen ser els diners que portaran els fills de la pàtria embarcats cap a Amèrica, a desgana. Ella les refusa i diu que se les emporti. Llavors entra Ferdinand, el comandant, i ella es posa molt nerviosa.

 

III

Ferdinand ve disparat a fer-se odiar per Lady Milford, però quan ella sent la seva història se n’apiada i, llavors ell li obra el seu cor. Li diu a qui estima i ella li respon que no ho pot permetre i que li ho impedirà, i farà que el pla del seu pare continuï, és a dir que es casi amb ella.

 

IV

A casa els Miller estan tots atabalats perquè demanen la presència, de part del ministre, de Miller, el cap de família.

 

V

Entra Ferdinand tement que ja hagi vingut el seu pare. Tots encara estan espantats i l’acusen d’haver dut la perdició a la casa. Ell va gest de sortir per anar a aclarir les coses amb el seu pare, el president. Miller i Luise l’acompanyen.

VI

Quan se’l troben, el president fa prendre Miller i, a més, insulta Luise. Ferdinand s’hi rebel·la, però el seu pare pren la paraula i el vol fer fora. El president ordena detenir i posar a la presó Miller i portar a la picota la mare i la filla, Luise.

 

VII

Ferdinand no deixa que els soldats del president, sota les seves ordres, s’emportin Luise, que s’ha desmaiat i se’ls encara amb l’espasa i tot. El president està decidit però el jove li diu, a cau d’orella, que se’n va a explicar com s’ha fet ministre. Surt i el president tot darrera.

ACTE TERCER

I

El president se sent vençut pel seu fill. Però el secretari Wurm  li exposa una nova estratègia que aconseguirà el silenci de Ferdinand. Explica que caldrà fer escriure una carta d’amor a la noia perquè faci veure que n’estima un altre, per tal d’engelosir el seu fill. Surten a preparar-ho tot.

 

II

Entra Von Kalb, l’estrafolari mariscal, i el president l’entabana perquè es faci passar  per l’amor de Luise, mercè a l’odi que té del pretendent de Lady Milfor amb la qual aconseguiria molt més rang que no pas amb ell.

III

Wurm porta la carta signada pel president i s’ofereix a portar-la.

IV

Parlen Luise i Ferdinand, els dos amants. Ell li proposa fugir, ella s’hi nega, ell s’ho pren com l’existència d’un altre pretendent i surt.

V

Luise sola. Es demana on deuen ser els seus pares i s’espanta de la recent soledat. Entra Wurm.

VI
Wurm informa Luise de la situació dels seus pares: un és a la presó i l’altra al correccional. Li diu que Ferdinand ha de triar Lady Milford o serà desheretat. Ella vol anar a veure el duc mateix. Wurm la reté. Li aconsella que no hi vagi  i aquell se n’aprofitarà. Com a única solució ha de renunciar a Ferdinand. Li dicta una carta que enviarà a Karl, per tal de fer gelós a Ferdinand. Ella s’horroritza però ho fa amenaçada pel mal que poden fer als de casa.

 

ACTE QUART

I

Ja amb la carta a la mà, Ferdinand reclama veure el mariscal.

II

Monòleg de Ferdinand. Se sent traït com si Luise estigués jugant amb ell.

III

Obliga el mariscal a batre’s en un duel amb pistoles al mocador, l’altre mor de por li diu, finalment, que no l’ha vista mai. Ferdinand el deixa anar.

 

IV

Sol parla com boig pregant déu que li deixi a ell la solució.

V

Entra el seu pare, el president, que li diu que el perdona i Ferdinand, al seu torn, que ell tenia raó amb Luise. En això veu que el seu fill li dóna la raó i surt enfurismat.

VI

Lady Milford i la seva criada. La primera ha fet cridar Luise i la criada ho pren com una hostilitat i aixafament de la noia.

VII

Entra Luise. Lluita de caràcters en la qual en surt vençuda Luise, qui a la fi renuncia a Ferdinand perquè l’obtingui la Lady i surt.

VIII

Monòleg de Lady Milford. Davant el vistiplau de Luise i, pensant que té el camp lliure, escriu una carta per comunicar al príncep que el deixa.

IX

Entra Karl, el mariscal, que ve a consultar-li un encàrrec del príncep. Ell es mira la carta que Lady ha escrit i ella li fa llegir. Hi diu que deixa el duc. Tot queden consternats, fins i tot els criats que escoltaven. Karl té por de lliurar-la. Ella, s’acomiada de tot el servei, amb llàgrimes als ulls i, sense dir res més, se’n va.

 

ACTE CINQUÈ

I

El pare Miller ha tornat de la presó. Cerca per casa la seva filla a qui troba arraulida a la foscor. Aquesta li explica que vol donar una carta al seu estimat donant la solució. El pare la llegeix i descobreix que li proposarà el suïcidi. La fa desdir i li proposa fugir junts.

II

Ferdinand entra i pregunta, insistentment, si ha escrit aquella carta Luise. Ella finalment li ho confirma. Ell, trasbalsat, proposa que pot fer una llimonada i ella surt a preparar-la.

III

Miller i Ferdinand parlen recordant com el jove va venir a la casa. Volia aprendre flauta. Trobant que Luise triga el pare de la noia surt a esbrinar-ne la raó.

IV

Sol el noi pensa si té dret a treure-li l’únic consol que li queda a un pare; però finalment creu que si la noia l’estima potser li farà bé traient-li’n.

V

Torna el pare. El noi li dóna una bossa amb or, el pare es posa molt content i comença a fer plans futurs.

VI

Entra Luise amb la llimonada. El jove envia el pare a donar un encàrrec al seu i quan Luise està acomiadant el seu pare el jove avoca un verí a la llimonada.

VII

Ferdinand i Luise. Ella li vol parlar, però ell no ho vol. Li aconsella de beure la llimonada i misteriosament li diu que morirà. Ella beu mentre li confessa que aquella carta la hi va dictar Wurm, el secretari del president. Llavors mor. Ell vol anar a matar el seu propi pare.

VIII

Arriben el president, el pare de Luise i Wurm. Es troben la noia morta i el noi moribund. El president acusa Wurm i se l’emporten, aquest diu que demani tot el que sap, i el jove, abans de morir, fa un gest com perdonant al pare qui demana s’enduguin a aquell altre, com a presoner.

 

 Il·lustrador: Daniel Chodowiecki (1726-1801)