FRIEDRICH SCHILLER

GUILLEM TELL (WILHELM TELL)

Il·lustració de  Liezen Mayer i Werner

ACTE PRIMER

I

A la riba del llac Dels Quatre Cantons un barquer i un pastor veuen, mentre s’acosta una tempesta, un home que arriba corrents. És un que ha mort un batlle que volia abusar de la seva dona. Demana al barquer que el passi a l’altra riba perquè l’encalcen els soldats. El barquer s’hi nega per por de les ones. Arriba Tell i s’ofereix a dur-lo. Tot seguit apareixen els soldats, quan veuen que aquell a qui persegueixen s’allunya pel llac maten el bestiar del pastor i cremen la casa del qui amb ell ha quedat en terra. Veient-ho, tots dos es demanen quan vindrà el salvador del seu país.

II

N’Stauffacher i la seva dona parlen des de l’odi que li té el batlle; la dona l’aconsella que és hora de rebel·lar-se amb les armes i que, si és ell, d’altres l’ajudaran. L’home, sorprès per les seva determinació, hi consent. Arriba Tell i el fugitiu i, en Tell aconsella a aquest últim que es posi en mans d’Stauffacher.

III

Una plaça. Els treballadors hi construeixen allò que serà una presó. Entren Tell i Stauffacher aquest, li aconsella que s’uneixi a ells. Tell respon que tot sol va més bé però si el necessiten vindrà. Quan surt cau la bastida que feien i mata un treballador. Berta llença uns diners a la gent perquè el salvin, però desisteix davant llur rebuig. Poc després el nunci del batlle llegeix un ban on s’ordena que tothom que passi per allà ha de saludar el capell del batlle que, tot seguit hi deixa penjat al capdamunt d’un pal. Tothom protesta que és una ignomínia.

IV

Una reunió de conspiradors. N’arriba un més i els altres s’amaguen. Senten com aquell parla amb l’amo de la casa, sobre el mal que ha patit el seu pare. Un dels que s’ha amagat vol anar a venjar-lo Decideixen que tots s’uniran per anar contra el tirà.

ACTE SEGON

I

El vell pare d’Attinghausen intenta, vanament, convèncer el seu nebot que ha de quedar-se a llur terra, que és seva i no busqui la glòria fora de la cort imperial. El vell descobreix que el seu nebot està enamorat d’una cortesana, i no el pot retenir. Ho veu tot perdut, finalment.

II

Els rebels es reuneixen en una vall, al voltant del foc. Oblidant llurs diferències parlen. Aquell que pren la paraula es col·loca al centre. Queden que durant la festa que se sol fer per a portar regals al batlle hi aniran armats d’amagat ell i els seus i el faran fora de les fronteres del país.

ACTE TERCER

I

A casa en Tell. Estampa familiar: la dona i dos de llurs fills. En Tell diu que vol anar a veure el seu pare. Malgrat de les objeccions de la dona, perquè el batlle ronda per allí, el seu home no en fa cas i s’hi encamina.

II

Durant una cacera de l’alta societat, Rudenz i Berta s’han separat de la resta de caçadors i ell li declara el seu amor. Berta el refusa, amenaçant-lo de com pot continuar traint els seus i, oblidant que l’emperador li vol treure la terra i endur-se-la’n a la cort per prometre-la a un noble. Ell es retracta i, abans no tornin els caçadors, promet posar-se al costat dels del país.

III

A la plaça del poble. Els dos guardians del bonet comenten que ningú passa per allà i tothom fa marrada. En Tell i el seu fill hi passen tot conversant just al moment que són aturats pels guardes exigint la reverència estipulada. Se’ls volen endur a presó i es produeixen les queixes dels vilatans. En un moment donat hi passa el batlle que, coneixent la fama d’en Tell, el repta a disparar una fletxa de la seva ballesta escapçant una poma que col·locarà al cap del seu fill; altrament seran empresonats tots dos i condemnats. Berta, que acompanya el batlle, mira de convèncer-lo que desisteixi, però tot és endebades. Rudenz s’encara al batlle i demana clemència per Tell. El batlle no escolta ningú. Arribat el moment Tell dispara i parteix la poma. El fill porta les dues parts al batlle i aquest demana a Tell perquè s’havia guardat una altra fletxa, garantint-li la seva condescendència, sigui quina sigui la resposta. Tell diu que era per, en cas de fallar, disparar-li a ell i matar-lo. El batlle, en sentir-ho, el fa detenir i se l’emporta presoner.

ACTE QUART

I

El pescador i el seu fill observen una gran tempesta al llac. Hi veuen venir la barca del batlle, amb en Tell. Es desferma la tempesta. De cop veuen arribar aigua pioc en Tell tot sol. Aquest els explica que davant del perill extrem i, sabent-lo experimentat, l’havien deslligat per salvar-los. Sols havia pogut conduir la barca prop d’uns esculls on havia saltat i, d’un cop de peu, retornat la barca a dins del llac. Els demana  ajut per anar al seu destí i el noi, engrescat, l’acompanya.

II

Entre els que vetllen el baró moribund hi ha el fill d’en Tell. Entra la seva mare i abraça el seu fill. Acusa tothom de no haver impedit l’empresonament del seu home. El baró es deixondeix i demana beneir el seu, abans de morir. Els recomana que restin junts i mor. Just, tan tard arriba el jove baró que ja no el troba viu. Exclama que ara és dels seus i demana que l’acompanyin per salvar en Tell. Primer no se’n refien però després esperen un senyal que s’havia acordat d’una foguera encesa.

III

En Tell espera el batlle enmig d’una fondalada. És un lloc de pas. Un passavolant li comenta que té el posat trist, i el convida a unes noces, on reprendrà l’alegria. En Tell refusa i s’espera. Una avançada denota que el batlle s’acosta. Quan aquest apareix una dona li demana justícia pel seu home a qui, per les seves ordres, l’han empresonat.; amb els seus fills s’estira per barrar-li el pas. De cop una fletxa d’en Tell traspassa el cor al batlle que cau moribund. Arriba gent i els soldats surten per tal d’anar a guardar la fortalesa. Entren uns frares que canten una cançó pel mor.

ACTE CINQUÈ

I

El lloc on fan la fortalesa de l’Ulrich. Per tot es veuen senyals lluminosos de la revolta per fer caure la fortalesa. Arriba un missatge que explica com havia mor el baró just quan van salvar la seva estimada. Entren rebels amb la resta de la bastida i el barret ensenya cridant llibertat. Decideixen conservar-lo, com a símbol.

II

La casa d’en Tell. La dona i llurs fills l’esperen. Arriba un monjo i li donen aigua i acolliment, de cop torna en Tell. Alegria. Quan ell s’adona del monjo veu que es descobreix. És l’assassí de l’emperador i Tell fa sortir els de casa.

III

El parricida es vol comparar amb Tell que no hi troba similituds de cap mena i el vol fer fora. El noble diu que ja no l’importa res i es plany de la seva situació. En Tell se’n compadeix però li aconsella que vagi a demanar perdó al papa i li indica un perillós camí on haurà de passar mil penitències fins arribar al seu destí. Se separen en el moment que arriba gent a festejar la victòria. Amb aquest hi ha els hereus barons que es declaren l’amor i donen la llibertat a tot el poble.