FRIEDRICH SCHILLER

ELS BANDITS ( DIE RAÜBER)

 

ACTE PRIMER

I

En Franz Moor, enganyívol, burxa al seu vell pare que Karl, el seu altre fill i germà seu s’ha convertit en un monstruós bandit que en fa mil i una. El pare se’l creu i el deshereta, dictant-li una carta.

II

Karl, amb uns amics, en una taverna, rep la missiva, just en el moment que volia casa seva i reconciliar-se amb el seu pare i la seva xicota. Davant l’escrit i com ell i els seus amics estan fins al capdamunt de deutes, decideixen convertir-se en bandits.

III

Ara Franz mira d’entabanar a Amàlia, l’estimada de Karl, sobre la crueltat d’aquest, però aquest cop la noia li descobreix la mentida, amb un fals missatge pòstum del seu xicot a Franz, elaborat abans de partir, perquè es fes càrrec d’ella. Franz l’únic que vol és l’herència del germà i la noia. Ella el fa fora.

ACTE SEGON

I

Franz, tot sol, es queixa d’allò que aguanta el vell pare i cerca mitjans per donar-li mort. Entra Herrman i aquell li recorda, per altra banda, tot allò que li ha fet el vell comte: robar-li la xicota, i humiliar-lo, a part d’alguna mentida més, i així se’l fa seu, per tal de donar la falsa mort de Karl al seu pare.

II

Franz i Herrman, aquest disfressat de bandoler, es presenten al vell, mentre està recordant temps feliços amb  Amàlia i, els nouvinguts expliquen que Karl, amb tot de bandoler, ha cercat la mort, desesperat per la missiva paterna i que, en els seus últims moments ha confiat la noia al seu germà allí present. Desesperat el vell s’esllangueix en fer-se culpable d’haver llençat aquell fill a la desesperació. Tots els prenen com mort.

III

Spilberg i un altre dins el bosc parlen de les seves malifetes, com a bandits i dels sacrilegis que han fet a monges, etc. N’arriben d’altres que els informen de la captura d’un company. Al cap de poc arriba aquest, amb en Karl Moor, el capità que l’ha salvat. Aquest darrer s’indigna en saber que han mor criatures. Entra un capellà, missatger dels soldats que els envolten, perquè lliurin el seu capità, però el fan fora i es disposen a defensar-lo a mort.

ACTE TERCER

I

Amàlia es plany de la seva soledat. Franz que ha tancat el seu pare en una torre, amb la complicitat de Herrman, ara l’aborda a ella però, davant del refús d’aquesta, la vol tancar en un convent; primer de bones, però, sobtadament, amb el refús d’aquella, ho vol fer de males maneres. Arriba un punt de voler forçar-la i Amàlia li pren l’espasa i el fa fora. Entra Herrman i li diu tan sols, ja que ella es nega a atendre’l, que Karl i el vell Moor són vius. Ella roman astorada.

II

Els bandits i Karl Moor es lliuren al repòs, després de moltes trapelleries on han sortit victoriosos. Ell comença a divagar de l’abandó on es troba. Arriba un jove i es vol enrolar amb ells. Karl li nega el fet, però en quan aquell li canta la seva història, on surt una noia, que es diu com la seva estimada, alguna cosa el fa saltar, per anar-se’n encontinent.

ACTE QUART

I

En Karl, amb recança, parla de la incertesa de tornar al seu país.

II

Arriba a la casa pairal, fent-se passar per un comte, però Franz sospita que el seu visitant és el seu germà i obliga a Daniel, un vell criat, a enverinar-lo en contra de la seva voluntat. (Diàleg meravellós sobre la vellesa i la maldat) Franz queda dubtós i se’n desdiu.

III

Parlen Daniel i Karl, aquell li diu que el coneix i li recorda un munt de coses de la infantesa. Karl es descobreix i Daniel decideix anar-se’n, segur d’afrontar el càstig per no obeir les malvades ordres del germà.

IV

Amàlia al jardí lluita pel desig d’haver-se encaterinat d’aquell nou desconegut, sense saber que és Karl. Herrman despitat per ella, per la poca pressió de Franz al seu favor, li comunica que tant el vell Moor com Karl estan vius. Aquest entra i, enmig de la conversa, diu a la noia que està trist per un seu amor perdut. Diu estar enamorat d’una altra Amàlia i que té por que no l’estimi perquè s’ha convertit en un assassí. Ella li respon que el seu estimat no en seria cap mai. Ell s’entristeix, per tot plegat, creient-se oblidat per la noia i se’n va. Ella canta adolorida.

V

Els bandits parlen del capità, que se n’havia anat trist. Un d’ells, Spilberg conxorxa per guanyar-se els altres per donar-li mort. Schufterle, en sentir-lo el mata. Arriba el capità i s’enfurisma d’allò més. Els bandits jeuen a dormir mentre Karl vetlla i canta. Sent que s’acosta Herrman, que va a la torre del mig de l’escenari, i veu que parla amb algú que és allà dins. És el vell Moor, Herrman no ha deixat de dur aliments al vell, davant la inacció del seu fill Franz. Quan Herrman marxa , Karl s’apropa a la torre, i en descobrir qui és, el fa sortir d’allí dins. El pare li conta la història del seu captiveri i Karl, enfollit, envia Schufterle a cercar el seu germà per tal que el porti viu davant d’ell.

ACTE CINQUÈ

I

Franz corre esperitat pel palau. Ha somniat. Topa amb Daniel que volia fugir i aquell l’obliga a escoltar el seu malson. Fan cridar un capella i quan aquest ve tenen una lluita dialèctica per a demostrar l’existència del pecat i la redempció. El capellà aconsegueix espantar Franz i surt. Se sent que arriba Schufterle que ve a buscar-lo i ell, cada cop més espantat, es mata. Schufterle fa avisar al seu capità i, per por a que aquest s’ho prengui com una deslleialtat, també s’engega un tret.

II

Els dos Moor conversen, i el pare es dol de la desgràcia del seu fill. Arriben els enviats i els notifiquen aquelles morts. El vell retreu a Karl haver estat que sigui alliberat per un fill, causant de la pèrdua de l’altre. Llavors entra Amàlia, que s’adreça a Karl, fent-li una abraçada, ell creu que no el perdonarà per ser un bandit, però ella ho fa. Karl vol deixar-ho tot i tornar a casa, amb ella i el seu pare, però els bandits li recorden la seva promesa El vell, en descobrir que el seu fill viu és el cap dels bandits, no ho pot resistir i mort. Vist això, Karl vol refusar Amàlia, ella, abans que suportar-ne l’absència, es vol matar o prega que la matin. Karl ho fa, abans que ningú la toqui i es mata ell, deixant clar, abans, que sigui lliurat el seu cos a un pobre desgraciat, a fi que pugui cobrar la recompensa i sortir de la misèria.