FRIEDRICH SCHILLER

CÀBALA I AMOR (KABALE UND LIEBE) 

ACTE PRIMER

I

Miller és músic i, amb la seva dona comenten que el comandant Ferdinand, el fill de Walter, el president de la cort, pretén la seva filla Luise. L’home s’hi nega però a la seva dona, d’extracció humil, ja li està bé, pels diners que aportarà el casori.

 

II

Entra Wurm, el secretari del president, que també els la pretén i la dona Miller intenta raonar amb ell per tal que espera un partit més convenient, davant la qual cosa el seu marit que, primer la contradiu, poc a poc en segueix el joc. Wurn marxa, decebut.

 

III

Entra Luise. Demana si aquell que ha marxat era el jove que estima i li diuen que no i ella comença a fer-los avinent el seu enamorament pel comandant, el fill del president. El seu pare no li ho pot consentir i surt.

IV

Entra Ferdinand, el susdit comandant i la veu atribolada. Ell li declara el seu amor però ella li diu que abandoni aquella idea perquè allò és impossible.

 

V

Wurm, el secretari, comenta al president que ha sabut que el seu fill, Ferdinand, estima una simple burgesa. El president, enfadat, adverteix que, com a pare, impedirà que el seu fill pugui sortir-se amb la seva, ja que el vol casar amb un bon partit i, a més, influent pels seus interessos. Acorden ajudar-se mútuament ja que sinó el president mostrarà uns escrits que comprometen Wurm amb un tèrbol afer.

VI

Walter, el president, fa anunciar a un estrafolari ministre de la cort que el seu fill es casarà amb Lady Milford, que és l’amistançada del príncep..

VII

El president crida el seu fill per fer-li saber les seves intencions. El fill les rebutja perquè la dama és promíscua amb tothom. El pare l’obliga a anar-la a rondar. El fill, quan resta sol, organitza una trobada que la farà desistir.

ACTE SEGON

I

Lady Milford comenta amb Sophie, la seva donzella, que malgrat voler-la fer casar amb el príncep ella té el cor robat per un altre. Sophie s’estranya i encara més quan li diu que el seu estimat és el comandant, amb qui ja la volen casar. Lady Milford ho creu tot plegat tant una astúcia com una victòria.

II

Un missatger parla amb la donzella, li porta unes joies que, a requeriment d’ella, explica deuen ser els diners que portaran els fills de la pàtria embarcats cap a Amèrica, a desgana. Ella les refusa i diu que se les emporti. Llavors entra Ferdinand, el comandant, i ella es posa molt nerviosa.

 

III

Ferdinand ve disparat a fer-se odiar per Lady Milford, però quan ella sent la seva història se n’apiada i, llavors ell li obra el seu cor. Li diu a qui estima i ella li respon que no ho pot permetre i que li ho impedirà, i farà que el pla del seu pare continuï, és a dir que es casi amb ella.

 

IV

A casa els Miller estan tots atabalats perquè demanen la presència, de part del ministre, de Miller, el cap de família.

 

V

Entra Ferdinand tement que ja hagi vingut el seu pare. Tots encara estan espantats i l’acusen d’haver dut la perdició a la casa. Ell va gest de sortir per anar a aclarir les coses amb el seu pare, el president. Miller i Luise l’acompanyen.

VI

Quan se’l troben, el president fa prendre Miller i, a més, insulta Luise. Ferdinand s’hi rebel·la, però el seu pare pren la paraula i el vol fer fora. El president ordena detenir i posar a la presó Miller i portar a la picota la mare i la filla, Luise.

 

VII

Ferdinand no deixa que els soldats del president, sota les seves ordres, s’emportin Luise, que s’ha desmaiat i se’ls encara amb l’espasa i tot. El president està decidit però el jove li diu, a cau d’orella, que se’n va a explicar com s’ha fet ministre. Surt i el president tot darrera.

ACTE TERCER

I

El president se sent vençut pel seu fill. Però el secretari Wurm  li exposa una nova estratègia que aconseguirà el silenci de Ferdinand. Explica que caldrà fer escriure una carta d’amor a la noia perquè faci veure que n’estima un altre, per tal d’engelosir el seu fill. Surten a preparar-ho tot.

 

II

Entra Von Kalb, l’estrafolari mariscal, i el president l’entabana perquè es faci passar  per l’amor de Luise, mercè a l’odi que té del pretendent de Lady Milfor amb la qual aconseguiria molt més rang que no pas amb ell.

III

Wurm porta la carta signada pel president i s’ofereix a portar-la.

IV

Parlen Luise i Ferdinand, els dos amants. Ell li proposa fugir, ella s’hi nega, ell s’ho pren com l’existència d’un altre pretendent i surt.

V

Luise sola. Es demana on deuen ser els seus pares i s’espanta de la recent soledat. Entra Wurm.

VI
Wurm informa Luise de la situació dels seus pares: un és a la presó i l’altra al correccional. Li diu que Ferdinand ha de triar Lady Milford o serà desheretat. Ella vol anar a veure el duc mateix. Wurm la reté. Li aconsella que no hi vagi  i aquell se n’aprofitarà. Com a única solució ha de renunciar a Ferdinand. Li dicta una carta que enviarà a Karl, per tal de fer gelós a Ferdinand. Ella s’horroritza però ho fa amenaçada pel mal que poden fer als de casa.

 

ACTE QUART

I

Ja amb la carta a la mà, Ferdinand reclama veure el mariscal.

II

Monòleg de Ferdinand. Se sent traït com si Luise estigués jugant amb ell.

III

Obliga el mariscal a batre’s en un duel amb pistoles al mocador, l’altre mor de por li diu, finalment, que no l’ha vista mai. Ferdinand el deixa anar.

 

IV

Sol parla com boig pregant déu que li deixi a ell la solució.

V

Entra el seu pare, el president, que li diu que el perdona i Ferdinand, al seu torn, que ell tenia raó amb Luise. En això veu que el seu fill li dóna la raó i surt enfurismat.

VI

Lady Milford i la seva criada. La primera ha fet cridar Luise i la criada ho pren com una hostilitat i aixafament de la noia.

VII

Entra Luise. Lluita de caràcters en la qual en surt vençuda Luise, qui a la fi renuncia a Ferdinand perquè l’obtingui la Lady i surt.

VIII

Monòleg de Lady Milford. Davant el vistiplau de Luise i, pensant que té el camp lliure, escriu una carta per comunicar al príncep que el deixa.

IX

Entra Karl, el mariscal, que ve a consultar-li un encàrrec del príncep. Ell es mira la carta que Lady ha escrit i ella li fa llegir. Hi diu que deixa el duc. Tot queden consternats, fins i tot els criats que escoltaven. Karl té por de lliurar-la. Ella, s’acomiada de tot el servei, amb llàgrimes als ulls i, sense dir res més, se’n va.

 

ACTE CINQUÈ

I

El pare Miller ha tornat de la presó. Cerca per casa la seva filla a qui troba arraulida a la foscor. Aquesta li explica que vol donar una carta al seu estimat donant la solució. El pare la llegeix i descobreix que li proposarà el suïcidi. La fa desdir i li proposa fugir junts.

II

Ferdinand entra i pregunta, insistentment, si ha escrit aquella carta Luise. Ella finalment li ho confirma. Ell, trasbalsat, proposa que pot fer una llimonada i ella surt a preparar-la.

III

Miller i Ferdinand parlen recordant com el jove va venir a la casa. Volia aprendre flauta. Trobant que Luise triga el pare de la noia surt a esbrinar-ne la raó.

IV

Sol el noi pensa si té dret a treure-li l’únic consol que li queda a un pare; però finalment creu que si la noia l’estima potser li farà bé traient-li’n.

V

Torna el pare. El noi li dóna una bossa amb or, el pare es posa molt content i comença a fer plans futurs.

VI

Entra Luise amb la llimonada. El jove envia el pare a donar un encàrrec al seu i quan Luise està acomiadant el seu pare el jove avoca un verí a la llimonada.

VII

Ferdinand i Luise. Ella li vol parlar, però ell no ho vol. Li aconsella de beure la llimonada i misteriosament li diu que morirà. Ella beu mentre li confessa que aquella carta la hi va dictar Wurm, el secretari del president. Llavors mor. Ell vol anar a matar el seu propi pare.

VIII

Arriben el president, el pare de Luise i Wurm. Es troben la noia morta i el noi moribund. El president acusa Wurm i se l’emporten, aquest diu que demani tot el que sap, i el jove, abans de morir, fa un gest com perdonant al pare qui demana s’enduguin a aquell altre, com a presoner.

 

 Il·lustrador: Daniel Chodowiecki (1726-1801)