PERE PORTER A L'INFERN (CONTINUACIÓ)
Respongué li
el jove:
- De tot lo que
vós dieu tinc jo, i encara molt més, i crec i entenc
que ningun home del món nat m’avanci i porti avantatge de
tot lo que vós m’haveu dit.
Anant així
parlant, entraren, en un camí fondo que va al lloc o vila de
Maçanet, i dit jove li digué una i moltes vegades que
no anés tant pensatiu i a on anava. Dit Pere Porter, ja
enfadat, li digué:
- Jo vaig al lloc
de Maçanet. Per què ho voleu saber?
Aleshores dit jove,
que anava a cavall, li digué que ell també hi anava, i
que si volia pujar a cavall a l’altra cavalcadura, que no hi anava
ningú en ella, que hi pugés, i així no es
cansaria, i que no s’enutgés, que anirien de companyia; que
si ell el podia valer i ajudar en res, que li digués, que ell
ho faria de molt bona voluntat, i li pregà molt li digués
què tenia i de què estava tant trist i afligit.
Aleshores dit Pere Porter se’l tornà a mirar, i algun tant
s’alterà, i caminant li digué:
—Jo
no vull pujar a cavall; més puix me dieu que aneu a Maçanet,
i consell m’oferiu i remei a mos mals i treballs, jo vos els diré.
I senyant-se en nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit, dit Pere
Porter digué: — Sabreu com jo só i me dic Pere
Porter. Só natural de la vila de Tordera, que havem deixada
atras; fill de Joan Porter, pagès. Alguns anys ha, com les
anyades fossin estèrils, fou forçós a mon pare
comprar blat i manllevar diners, i el mateix que ens vengué el
blat ens deixà els diners. Era aquest un tal Just, de Tordera,
pel qual ne férem mon pare i jo un debitori, amb el qual ens
obligàrem tots nostres béns i heretats haguts i per
haver, amb escriptura de terç i amb obligació de
persones, que dintre cert temps pujaríem dita quantitat; i
així mon pare, abans de morir, pagà dita quantitat i li
cancel·laren dit acte de debitori, i això ja ha passat
fa més de vint anys. Jo estava ja molt descuidat d’estes
coses, més vui dia present m’és vinguda tota la cort
del Justícia. Viatge a l’Infern Hostalric, els oficials i
ministres d’aquella, i, en virtut de dita acta de debitori, m’han
pres i inventariat tots els béns, i me volen posar a la presó
i treure’m roba de casa i vendre-la per a ser pagats dels salaris i
despeses; però jo els he pregat me deixessin anar a Maçanet,
que allí m'hi devien alguns diners, i que els portaria
l’ensent demà i pagaria les dietes i despeses. Així
ells són restats a casa meva i m’han deixat anar amb
sagrament i homenatge, amb una manlleuta que per tot demà tinc
d’ésser tornat. Això es la qui mera i tristor que jo
tinc i els treballs que em porten desatinat i fóra de mi, que
quan hi penso no sé què m faria. Veure que só
executat i afrontat per quantitat que he pagada molt temps ha!
Poseu-vos la mà al pit, i mireu què diria cada qual que
semblant li succeís. I, així, puix vos he dit jo els
meus treballs, veieu vós ara què consell me donareu en
aquesta necessitat en que estic posat.
Mentre
tenien aquesta plàtica i conversació, dit Porter anava
a peu, i el jove, que anava a cavall, li deia:
— Pugeu a cavall en
l’altra cavalcadura i no vos cansareu.
I, anant així
parlant, entraren en un camí fondo i estret, i l’animal que
anava solter se li ficava quasi sempre entre-peus i fent-li jocs,
quasi convidant-lo a que pugés a cavall, en tant que dit
Porter estava un tant admirat. El jove li digué aleshores que
l’havia molt ben entès i que no estigués més
enutjat, que ell el trauria dels seus treballs, i que no ho dubtés,
i li digué:
— Doncs vós,
Pere Porter, m’haveu contat vostres treballs, i jo vos he promès
treure-us d’aquells, vull jo saber que em digueu, si el sabeu, el
nom del notari que prengué dita cancel·lació de
dit debitori.
Dit Porter respongué:
—Se l’anomenava
Gelmar Bonsoms, el qual era notari propietari de les escriptures o
escrivanies de les viles de Tordera i Hostalric.
Dit jove li digué
que hi anés i li digués que li tragués l’acta
de la dita cancel·lació. Dit Porter respongué
aleshores:
- Si
dit notari fos viu, ja ho hauria fet; més ja fa molts anys
que es mort, i, per molt que s'han mirat les escriptures, mai s’ha
poguda trobar dita cancel·lació de dita acta; de
manera que, si no em doneu altre remei, sabeu molt poc.
Oint això dit
jove, li respongué amb algun enfado «que ja
desconfiava», afegint:
- Jo vos trauré
de dit treball, sinó que jo tinc temor de que no digueu
veritat, per quant jo sé molt bé que dit notari ha fet
molt bé de son ofici. Si fos veritat que hagués pres
dita acta de cancel·lació, ho hauria assentat en el
marge de dita acta, i ara, mort el notari, ho dieu, que si fos viu
no li gosaríeu dir.
Aleshores dit Porter
jurà que lo que ell havia dit era tanta veritat, com era
veritat que per a anar a Paradís havíem d’ésser
cristians i havíem de morir. Ell digué també:
—Voldria que dit
notari fos aquí present, que li diria i li faria bo, i
entendria com deia molta veritat, que no tenia de demanar-li perdó
en aquest món ni en l’altre, i que tot passava així
com ell havia dit, per quant era la pura veritat.
I en el temps que dit
Porter digué les coses al jove caminant, arribaren a l'estany
de Sils, que pren el nom d’un lloc que es diu Sils, qual lloc i
estany són en el camí que va de Tordera a Maçanet;
i com el camí era estret i la cavalcadura que no hi anava
ningú sempre li venia entre peus, dit Pere Porter se determinà
de pujar a cavall, i per això li demanà llicencia al
dit jove, el qual li respongué que des de el principi podia
haver-ho fet. I així dit Pere Porter se senyà, i en el
punt que fou a cavall tot s’alterà i els cabells se li
eriçaren en el cap, i sentí i veié com les
cavalcadures parlaven l’una amb l’altra. Encontinent dit jove
digué:
— Puix vós,
Pere Porter, m’haveu contat vostres treballs, els quals són
per a vós molt grans, i jo vos he promès d’ajudar-vos
i donar-vos consell i traça amb que fóssiu ajudat i
remediat, jo vull tenir-vos la paraula i lo promès, i vos faré
parlar amb el dit Gelmar Bonsoms, notari, cl qual, si ell ha pres
dita acta de cancel·lació, ell vos dirà a on la
posà i a on es. Teniu-vos bé a cavall, que jo só
el Diable.
Dit Pere Porter se
tingué fort oint estes paraules, i digué:
- Jesús,
salveu-me, no em desemparau. Verge Santa Maria, siau en mi.
3
Encontinent les
cavalcadures, totes dues juntes, arrencaren a córrer i
arremeteren per l'estany de Sils, per muntanyes i per valls, i en
Porter sempre cridant i invocant els noms de Jesús i de Maria,
en tant que al cap d’una hora de temps que fou a cavall, passades
que hagueren grans muntanyes i valls, juntament grans aigües i
mars, s’entraren per la boca d’una cova i ixqueren en un gran
pla, que tot era foc i dimonis, amb gran multitud de gent que patia
grans turments. Espantat dit Pere Porter de veure això que
veia, en el punt mateix el Dimoni que l’havia portat allí li
digué:
—Coneixeries al dit
Gelmar Bonsoms, notari, si el veies?
Paranys: Pere Porter, Viatge a l'Infern, segle XVII, Literatura Catalana
Seguirem a Pere Porter a l'Infern III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada