Aproximació a la Poesia Narrativa. |
Per fi aquest mes he aconseguit treure’m una espina clavada ben endins.
He enllestit la publicació del meu setè llibre Aproximació a la Poesia
Narrativa.
Es tracta d’una
voluminosa anàlisi de les característiques que diferencien la Poesia Narrativa
de la Poesia Lírica.
El volum se centra en analitzar vuit obres al llarg de la Història de la
Literatura triades d’una infinita llista que a la Introducció intento presentar
suscintament. Degut a l’envergadura de la tasca proposada només es podia
abordar d’aquesta manera.
Les vuit obres són:
L’Epopeia de Gilgamés de l’any 3000 abans de la nostra era. Faig un
treball situacional i després l’exemplifico amb la traducció de 3 de les 11
tauletes que conté l’obra sencera.
Gilgamés |
Salto fins l’edat mitjana i primer em serveixo de El Relat d’en Renard.
Una obra composta per monjos francesos molt sorneguers sobre uns personatges
que són animals, retrats dels vicis humans, on el principal protagonista és una
Guilla que se les empesca totes per a sortir-se’n amb la seva.
El Relat d'en Renard |
Seguint a la mateixa època presento Els Lais de l’escriptora medieval Maria de França. Històries fantàstiques on el component mitològic celta hi és ben evident, a més de la gràcia d’una autora força desconeguda entre els lectors catalans. No us penedireu per la lectura de la traducció poètica de dos dels seus Lais. Un d’ells ja figura en aquest bloc.
Maria de França |
També hi trobareu l’autor renaixentista anglès William Shakespeare. El
treball introductori m’ha permès condensar molta informació rellevant d’aquest
conegut autor. L’obra triada és Venus i Adonis. Un poema narratiu amb
tot un seguit de lliçons mètriques que val la pena conèixer.
William Shakespeare |
Passem a un gran poeta francès Jean de La Fontaine. Conegut per les seves Faules però aquí jo reivindico els seus Contes i Novel·les en vers un recull de poemes narratius eròtics amb grans dosis d’humor i habilitat mètrica per a escapolir-se de la censura repressora de la llibertat sexual que traspuen tots aquests divertits poemes.
Jean de La Fontaine |
Després hi trobareu un preromàntic anglès: William Wordsworth. Aquest autor
em serveix per diferenciar les característiques narratives de les líriques amb
dos exemples de dos poemes molt apreciats: Tintern Abbey i un fragment
del majúscul El Preludi.
William Wordsworth |
Ja en el romanticisme més pur hi destaco l’obra de George Gordon Byron,
Lord Byron que exemplifico amb uns fragments del seu llarg poema narratiu El
Pelegrinatge de Childe Harold.
George Gordon Byron, Lord Byron |
Finalment un clàssic de la poesia castellana José de Espronceda i fragment
del seu Estudiant de Salamanca que ja vaig publicar sencer anteriorment
i que aquí em serveix per il·lustrar les diverses tècniques mètriques de la
Poesia Narrativa.
José de Espronceda Delgado |
Si en voleu saber més o adquirir-lo aneu a:
Eps.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada