LANCELOT El Cavaller de la Carreta
de Chretien de Troyes
SEGON LLIURAMENT
Així
que del bosc van ser a prop
van
veure sortir-ne al galop
el
cavall d'en Cai, sens cap dubte;
duia
el fre, abans incorrupte,
tallat
i la brida en gafet;
venia
el cavall sens genet
i
l'estrep ple de sang era,
i
la borrena de darrera
esmicolada
en mil bocins.
Tots
van sentir feresa dins
que
es passaven a cops de colze.
Davant
de tots, ja en un recolze,
mossèn
Gavain, tot cavalcant,
veié
venir un genet marxant,
un
cavaller en cavall fent figa,
tot
panteixant ple de fatiga,
fent
renills i ben suat.
Mossèn
Gavain fou saludat
pel
cavaller a l'avançada
i
ell, al seu torn, en féu tornada.
El
cavaller frenà el primer,
mossèn
Gavain reconegué
i
va dir-li: “Tinc la muntura
exhausta,
senyor, en gran mesura,
i
no en puc treure menesters,
mes
vós dueu dos bells destrers.
Si
són vostres us pregaria,
prometent-vos
sense falsia,
que
un me'l cediu, i us tornaré
aquest
servei amb gran deler,
tant
m'és quin, no en faig exigència.”
I
l'altre diu: “Féu preferència
d'un
dels dos, el que us plagui més”.
I
així, frisós, d'aquells destrers
trià,
dels dos, sols acostant-se,
no
el gran ni de millor criança,
ni
un sol moment fou vacil·lant,
trià
el que havia més arran.
Ja
al cim, sortí brida abatuda,
mentre
el vell caigué sens ajuda,
esllomat
per un jorn tan dur,
en
servir un amo clement obscur.
El
cavaller ja s'endinsava
dins
d'aquell bosc sense més trava
i
mossèn Gavain rere seu
fent-li
encalç, l'esguard ben greu;;
arribat
a un turó en baixada
hi
descendí llarga durada,
fins
que a peu pla hi trobà el destrer
que
havia dat al cavaller
i
l'herba, a l'entorn, potollada
per
cavalls i gran escampada
d'escuts
i llances al voltant,
signes
clars de combat nefand
que
uns genets devien contraure.
I
a ell li pesà i va desplaure
no
haver pogut estar allà amb ells.
No
el van aturar aquells rampells,
l'esqueien
poc les conjectures,
preferia
les aventures.
Així,
veié un cavaller armat
d'armadura,
a peu, l'elm baixat,
l'escut
al coll, faixant l'espasa,
devers
una carreta rasa.
(Les
carretes feien llavors
el
que avui, de picota al dors,
serveixen
a les nostres viles,
on
se'n troben a mils i a piles.
N'era
una aleshores prou
habitual
com estri nou,
com
saben avui de picotes
fellons
assassins idiotes,
aquells
que han estat condemnats
i
tots els lladres enxampats
robant
possibles, com la guilla,
o
per força en una cruïlla;
passar
a aquell qui delinqueix
per
la carreta s'exigeix,
i
se'l fa exhibir a les places.
Símbol
d'haver perdut les traces,
de
no ser escoltat en cap cort,
deshonrat,
bandejat com bord,
significava
anar en carreta,
tal
que en deien en to mofeta:
“si
una carreta avui has vist
i
no fas el senyal de Crist,
fes-lo
llest i amb prou rapidesa
que
no n'esdevinguis la presa”).
Sens
llança el cavaller i va a peu,
i
al braç de la carreta hom veu
un
nan assegut, que amb destresa
d'arrier,
la mena amb finesa,
fent
xiular un fuet a la mà.
El
cavaller al nan va parlar:
“Déu
meu, nan. Per què no vols dir-me
si
l'has vista? Sols confirma
si
tu la reina has vist passar.”
Nan
d'humor pudent, a remà,
que
el que calla rega com pluja,
li
respon: “Si vols pujar puja,
amb
la carreta i, a poc a poc,
trobarem
la reina al seu lloc
i
sabràs perquè ha estat perduda,
tantost
com ens doni rebuda,
no
pas més d'hora que demà.”
Ja
solament un pas dellà
que
el cavaller dubta en pujar-hi,
mal
pagués més del necessari
i
ell ja s'hi enfila d'un salt,
que
el farà ressentir de mal!
Mes
Raó, que d'Amor s'oposa,
li
fa la pensa neguitosa,
castigant-lo
a fer-lo baixar,
sinó
el que es proposi deçà
l'omplirà
d'oprobi, on s'ajoca,
dins
tots els ulls i a cada boca
la
Raó li recordarà.
Però
Amor, que és al cor humà,
el
força, l'obliga i el renya,
i
anar amb carreta el pot empènyer.
Amor
el vol i el pren com seu
i
la vergonya li fa lleu.
Puix
Amor, que el vol, l'ensarrona,
com
mossèn Gavain esperona
d'aquella
carreta fer encalç.
Hi
troba el cavaller als ventrals
que
hi jeu. I diu al nan: “Hauries
vist
la reina a les rodalies?
Fa
estona que l'estem buscant”.
El
nan diu: “Si t'és important,
junts,
amb aquest cavaller, vine,
plegats
veurem com culmina
i
us duré al final d'aquest camí”.
Quan
mossèn Gavain el sentí
li
semblà, tot plegat, follia
i
va dir que no hi pujaria,
que
fóra un bescanvi brivall
prendre
carreta per cavall.
“Vés
allà on vas, vagis on vagis
jo
vindré amb tu com els contagis”.
I
així tots tres van endavant:
dos
en carreta i un muntant.
Davant
igual camí, igual deure.
TERCER LLIURAMENT.
Dreçes:
Chretien de Troyes, català,
Traducció al català, Lancelot en català, El
cavaller de la carreta al català,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada