divendres, 8 de setembre de 2017

RELAT D'EN RENARD

RELAT D'EN RENARD

Le Roman de Renart

BRANCA I El judici a En Renard






En Perot, que amb enginy i art
va posar en vers germà Renart
i a Isengrin que no n’és compare,
es descuidà la part més cara,
ja que no va parlar del plet
i del judici del ximplet
allà a la cort del rei Lleó.
Fou per la fornicació
que Renart, que tots els mals cova,
10 féu a Hersent, la senyora lloba.
Diu la història al primer vers
que ja era mort l’hivern pervers
i quan ja la rosa començava
just amb l’arç blanc a donar saba,
15 quan ja era a prop l’Ascensió,
Noble, l'august gran rei Lleó,
totes les bèsties cridà
per sentir-les al mig del pla.
No gosava pas ni una d’elles
20 faltar jamai a les querelles
i van venir puntualment
per a Renart fer un escarment;
aquell mal sorge, aquest bergant,
totes el van anar acusant,
25 van blasmar-lo davant del rei
de ser orgullós i sens remei....
També Isengrin, que no l’estima,
davant tothom no s’escatima
i al rei li diu: “Estimat rei,
30 vull d’adulteri féu remei
que Renart a la meva esposa,
dona Hersent, allà en la resclosa
de Malpertuis, amb tot el fàstic
va forçar-la, i com a càstig
35 i de tots els afronts més freds,
es va pixar en els meus fillets.
Renart va enfocar el seu criteri
de refusar tot l’adulteri
però en portar un reliquier,
40 i ara no sé pas qui ho va fer,
ell va fugir fent crits terribles
cap a uns cataus inaccessibles
deixant-me allà amb un pam de nas“
El rei afirmà enmig l’ermàs:
45 “Isengrin amb aquest judici
no en traureu pas cap benefici,
Sols tacar l’honradesa i prou.
Cap comte o rei no fa enrenou,
coneixent que grans assemblees
50 sols fan banyuts, no panacees.
Que mai de més petit succés
no vindran tants dols ni delers
com obrar d’aquesta manera
que tragina ensurts tot darrere“
55 Llavors Bru, l’os, replicà: “Rei,
vós, crec, li feu un desservei.
Oi què Isengrin no és mort ni pres?
Si en Renard és qui l’ha ofès,
per què no en pot tenir venjança?
60 Mestre Isengrin pla té puixança,
tingués en Renard a l’abast
i amb l’afer aquest sense llast
més que una pau precipitada
ja venjaria la llobada.
65 Mes vós sou el rei de les bèsties,
vostra pau no fa pas molèsties.
Si imposeu la pau als barons,
pla en sobraran discussions!
Ben tots estem de vostra part:
70 i si Isengrin culpa Renard,
Vós de la llei en feu maneig
i, que altra volta no li veig,
si un deu a l’altre que li torni,
ja que el dret és cec i no borni.
Renard allà 75 a Maupertuis viu
jo, altesa, us puc ser ben decisiu:
Maneu i en puc fer la cacera
i aquí el tindreu sens espera!”
Frèndol, el brau, li digué: “Bru
80 diu bé, maleït és, no tu,
aquell que féu que nostra Altesa
el castigués amb lleugeresa.
Com l’adulteri que ha comès
a cada comare ha sorprès,
85 i com Renard, falt de modèstia,
sempre humilia tota bèstia
cal, per tant, que oferim l’ajut
a Isengrin amb gran promptitud.
La causa que ara ens duu molesta,
90 això és cosa ben manifesta.
I per la meva part us dic
que si fóra meu l’embolic,
que m'hagués tocat la senyora,
tocada en part o bé en mala hora,
95 ni cap Maupertuis garanteix
ni cap fortalesa existeix
que a mi em privés anar i capar-lo
i soterrar-li al fang. Parlo
i penso en dona Hersent, no fou
100 el vostre coratge molt tou?
Quan en Renard tan gran canalla
va muntar-la i prengué la talla? “
- “Senyor Frèndol - fa ara el teixó
Mal que clami aturador
105 és la que arrisca d’engreixar-se,
qui no en fa pas drama ni farsa.
Doncs costa menys de propagar
que contenir i fer-ho enllà.
Com sembla que no s’ha fet força
110 així la treva no cal tòrcer
ja que Renard l’ha pres d’amor,
no afegiu més ira al furor.
Ja fa prou temps que se l’estima
i si bé ella no ha dat el clima
115 tampoc l’ha engegat amb adéu.
Isengrin ell s’ho ha fet tot seu.
Us conta, oh rei i, a aquest seguici,
allò que Isengrin veu com vici.
Si hi ha hagut trencadissa a part
120 i si la causa ha estat Renard
que no me'l salvi ni una agulla;
i jo mateix faré patrulla
i el duré sense cap més tort
perquè el jutgi aquesta cort
125 i no admetré cap altra cosa.
Blasmar dama Hersent em fa nosa.
Ai, quin flac favor us fa el plet
que el vostre marit us ha fet,
davant tantes feres mirades!
130 No hi ha prou cadires llogades
si “germana estimada” us diu
sens tornar un bon rebec ben viu
i el seu ver rostre es desensonya”.
Dama Hersent vermella amb vergonya
135 s’amarà tota de suor
i respongué amb prou serenor:
- “Senyor Grimbert, estic cansada,
per a mi la pau més preuada
fora entre el meu senyor i Renard.
140 Cert, mai m’ha fet res de covard
ni del que han dit ni cap manera,
tan cert, que no em faria enrere
si passés del fred al bullint,
sens cremar-me. Callo sovint
145 lassa, captiva i malastruga.
Ningú mai em creu. Sóc poruga?
Per tots els sants, potser sí que ho sóc!
Senyor Nostre, no vull perboc
a Renard. Juro que abans d’ara
150 m’ha tractat com qui té una mare.
I això per Renard no faig pas
ni tan sols per a honrar el seu cas,
tant m’és si se’n fa taula rasa,
com vós trepitjant un card d’ase,
155 per qui ho dic és per Isengrin
que per mi és gelós sovint
i es creu cornut per culpa meva.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada