FLAMENCA

FLAMENCA

Flamenca

Al nostre llibre Poesia Narrativa Medieval esmentàvem el Poema Occità Flamenca que darrerament s'ha posat a l'actualitat amb la seva publicació al català, però en prosa per part d'Anton Maria Espadaler a l'editorial de la Universitat de Barcelona i, també, perquè una jove cantant, Rosalia n'ha popularitzat el tema inspirant-s'hi en el seu darrer disc anomenat El mal querer. Malgrat que les ressenyes actuals parlen d'una novel·la medieval es tracta d'un Poema Narratiu.

Així, per tal de saber-ne les peculiaritats i la temàtica a l'hora de fer-ne un tast en qualsevol d'aquestes dues vessants culturals (o les dues plegades) us ofereixo la ressenya que al nostre llibre donàvem del Poema medieval.

Es tracta d’un poema que n’han pervingut 8087 versos, tots de vuit síl·labes. El manuscrit està molt malmès. Es tracta d’un octau de 139 plecs a una sola columna. Hi han arrencades pàgines al començament, enmig i a les darreres disponibles.

Un breu resum de l’obra podria ser: Arquimbald, senyor de Bourbon (d’Allier) es casa amb Flamenca, la bellisima filla del comte Gui de Nemours. El rei assisteix al casament i participa al torneig de les festes. A la llança duu una màniga d’un vestit de dona. La reina sospita que pertany a la núvia i Arquimbald també. Engelosit fa tancar Flamenca en una torre incomunicada amb dues serventes. Amor s’apareix a Guillem de Nevers, un jove benplantat, i l’assabenta del cas i l’encén d’amor per la noia. Només a l’església podrà acostar-s’hi, però la gelosia del marit li ho impedeixi. Amor, en un somni, proposa a Guillem que disfressat de clergue se les empesqui per dir-li, mentre li dóna la pau, sols dues síl·labes, amb resposta. Durant tres mesos s’envien el missatge:

“(G) Ai, làs!

 (F) Què planys/ 

(G) Moro 

(F) De què?/

 (G) D’amor 

(F) Per qui?/ 

(G) Per vós

 (F) Què us puc?/ 

(G) Guarir 

(F) I com?/ 

(G) D’enginy 

(F) Pren-lo/

 (G) L’he pres

 (F) I cal?/

 (G) Ireu

 (F) A on?/

 (G) Als banys 

(F) I quan?

/ (G) Demà 

(F) Fes-m’hi!”

Mentrestant ha fet construir un túnel fins on la jove es banya. Però ella s’ha reconciliat amb el seu marit que se l’enduu de Bourbon. Temps després Guillem coincideix en un torneig on hi ha el marit, curat de la gelosia i retornat un virtuós cavaller, convertit en el més crèdul dels marits. Al punt que no veu la màniga de la seva dona a l’escut de Guillem i que al vespre poden festejar, sense traves.

En aquest punt fins la cloenda del Poema el text s’ha perdut.

L’autor possiblement sigui un joglar anomenat Bernardet que s’autoanomena al vers 1740. Com a poeta l’autor és un autor amb un talent extraordinari. Disposa d’una fina agudesa psicològica per tal de dibuixar els seus personatges, a cavall de l’amor i la gelosia, utilitza sovint llargs monòlegs, on els herois s’expressen manifestant una anàlisi personal de la més delicada. Tots ells queden dibuixats ben bé de carn i ossos, allunyats d’abstraccions imaginàries. El relat sovint s’allargassa però queda compensat per talls relatant quadres de costums contemporanis que avancen en el temps la civilitat medieval. L’estil és elegant i la llengua excel·lent, però autor i copista barregen peculiaritats de sengles dialectes que fan difícil separar-ne l’autoria definitòria. Hauria estat compost pels volts de 1234 i 1235, similar a la datació del Poema anterior però de la més completa originalitat.

HAMS: Flamenca en català; Rosalia; Malamente, Poesia Narrativa Medieval, Poema Narratiu, Poema occità