Poesia Narrativa Exemplaritzant Catalana
PAPAGAI
Aquell mercader era d’aquí,
tenia un papagai fadrí
el millor que mai s’hagi vist;
aprenia mots d’improvist,
tothom que entrés dins la casa
pel seu nom li deia de base
[i no semblava mai errar;]
també sabia endevinar
i no el podien enganyar.
La dona d’aquell mercader
duia algun àvol menester,
puix s’ho feia a gust voluntera
les hores que el marit no hi era.
El papagai bé ho coneixia
i al senyor tot ho referia.
El mercader s’exasperava,
amenaçant-la sense bava,
cosa que en féu la dona espai,
per silenciar el papagai
i pensà com fer-lo matar,
sense que se’n veiés la mà;
amb això faria la seva
i del seu marit llarga treva.
“Ai, déu, com ho podré fer i dir
que el meu marit el faci occir?”
Ara us diré amb quina manera
pogué. Un cop que el marit no hi era
va dir de venir a l’amic
de nit i ocult, tal com ho dic;
del papagai més, sobretot,
que ella el distrauria del tot;
i us diré com ho manegà.
Primer el terrat va foradar
i picant-hi amb una maça,
semblant tempesta que amenaça,
pels traus llençà espelmes cremant,
com si caiguessin llamps tronant;
després abocà aigua al terrat
i el papagai fou tot mullat
el qual creié, erròniament,
que al defora estava plovent;
el papagai ho tingué estrany
i la mestressa en féu engany.
Després ella cridà l’amic
i el papagai els veié un xic;
i ja quan arribà el nou dia
l’amo, falt de mercaderia,
tornà a casa i prestà interès
que el papagi no digués res.
“Ep amic, que no vols parlar-me?”
“No. Estic molest i amb alarma
perquè algú ha entrat aquesta nit
a jugar amb la mestressa al llit,
i han jugat fins fer-se de dia;
ho sé bé per tant com plovia
i ella no ha vingut quan calia
a aixoplugar-me amb tal tragí;
moll he estat, i a punt de morir.”
“Amic, vols dir que estàs al cas?
Aquesta nit no ha plogut pas.”
“Senyor, com podeu dir això,
quan m’he mullat tant i tant jo?
Us dic que plovia i tronava
la terra es negava a la brava.”
La dona, en ser-li referit,
plorà, gemega i llençà un crit:
“Ai, malaurada i malastruga
que tant mal em cerquen l’arruga,
mentides quje em pengen a mi
que ningú té perquè sofrir!
No us podeu creure un barrut
dient que anit tant ha plogut.
Tots us
diran la veritat
que no ha plogut ni s’ha mullat.
Sinó mort aquesta vegada
d’això, no em sentiré pagada,
car tan clar no podrem saber
quan de nou menteix poc o re.
L’home té els ocells per gaudir
no per fer als de casa sofrir.
Senyor mateu el papagai
que omple de falsia l’espai,
dant-vos penes; sereu pagat
i viureu gai com un home honrat,
car vos ja estàveu ben feliç
sense el seu rumor malaltís.
D’ençà que havem el papagai
no hem tingut tranquil·litat mai;
bé prou d’enuigs hi ha a ultrança
per haver-ne més a bastança!”
L’home sospesa: “Ben cert és
morirà i no n’hauré cap més!”
El marxant matà el papagai;
fóra un mal acord! Això rai,
no l’hagués fet per cap tresor:
restà un traïdor a contracor!
Arribà el dia que marxà
per no sentir-ne el tarannà,
que abans que traïdor traït
millor és del regne haver sortit.
(Vegeu una altra història: La Temptadora) o El nou llibre on són incloses PNEC
Hams: PNEC; Poesia Narrativa Catalana; Els Set Savis de Roma; Els Set Visirs; Les Mil i Una Nits;
Exemplaritzant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada