Tenim una novetat per aquest 2023 elaborada ben bé a finals
del 2022.
Es diu Hèracles, fill de déu.
Sí, es tracta de tot un Poema Narratiu sobre les peripècies
de l’heroi grec. Escrit en versos dodecasíl·labs blancs de rima marinada
femenina masculina, amb lligaments de canvis de registre apariats i consonant a
l’alternança del canvi de cant.
Té setze cants i un epíleg. Amb 11420 versos.
L’hem editat i n’ha sortit a la llum aquest gener de 2023 a
la pàgina LULU.com; on també hi trobareu la resta dels nostres darrers llibres.
Aquest cop hi comptem amb l’inestimable col·laboració a la
portada del ninotaire Carles Roman que ens ha fet el dibuix i l’elaboració de
la portada.
Vet-la aquí:
Ara, com sempre, us n’oferim un tastet:
(...) Llavors
Hèracles,
posat
dempeus, reprengué camí, decidit,
vers la
sortida del submón on l’esperava,
barrant-li el
pas, aquell gossàs tan monstruós.
De la claror
a la penombra i, després a l’Èreb;
abans però
foren recollits per Caront,
l’ossut barquer,
esprimatxat i desagradable,
que els va
portar a l’altra riba, tot malcarat,
potser per
haver de fer de franc el trajecte,
cosa que el posava
furiós, francament,
o per
conèixer el poder que li tenia Hades.
Tancaven el grup
els tres olímpics, marxant
mirant
l’home, amb pas ferm i passa majestàtica,
tots amb
diferents sentiments contraposats:
Hades, compromès pel pacte
contret amb l’home,
adolorit per
la sageta romanent,
esperava que
el nouvingut no eixís indemne
de l’encontre
amb el seu fidel gos guardià.
Hermes, el cil·leni, que havia el sagrat deure
de protegir
els viatgers en qualsevol
part extensa
del món; tenia l’ordre expressa
del seu pare
Zeus, que li va regalar
el bàcul
d’herald, símbol d’un degut respecte,
d’aplanar al seu
germà tot entrebanc i cosa
davant tota
dificultat i quan calgués,
ara temia que
tot no es girés en contra.
I Atena, que l’havia guardat des d’infant,
aquell germà
seu, també duia exprés encàrrec
de ser ulls,
orelles i escalf per referir
a llur pare
tots els detalls d’aquella tasca,
tant perillosa.
Ara, ni venint cap borrasca
no alçaria
tanta expectació.
Davant,
aquell
gossàs, ensenyant les dents, l’esperava.
El tallant
d’una dalla, per molt esmolat,
no trinxaria
tant com una sola d’elles.
I bordava i
carrisquejava ara i adés,
alternativament,
amb jaups com metàl·lics,
proferint
entre dringadisses i grinyols.
Feia
saltirons a l’encop, de quatre potes,
com un ball
provocador amb els sis ulls fixats
en aquell
vivent més avançat que la resta.
No va trigar
en produir-se l’encontre entre ells.
En veure que
el nouvingut no feia manera
d’acoquinar-se,
al contrari, més decidit
anava a
trobar-lo, aquell gos sentinella,
veient envair-se-li
el propi terreny,
saltà amb les
gargamelles ben esbatanades
els colls
tibants, eriçats els pèls, escumejant
verí per
l’aire durant tot el seu trajecte,
amb fils
d’escuma d’un color groc, verd i blanc
mortals, les
potes del davant ben estirades,
tallant
l’aire enrarit, prestes a esgarrapar,
amb peülles
vastes, d’unglots dispars, de monstre.
Sens la clava
aquell vol no es podia parar,
ni
protegir-se de l’embat que li venia
a sobre, tot
i amb això, el tracte abans contret
amb Hades impedia emprar qualsevol arma,
davant la
tasca, i ni tan sols l’havia dut,
perquè, sense
saber per què, ja s’ho pensava
que hauria de
ser un treball net i sense trucs.
Fins aquí el primer lliurament.
A reveure!
Si voleu trobareu un altre fragment Aquí.
Hams: Hèracles; Hércules; Hèracles, fill de déu; Cèrber; Poesia Narrativa; Poesia Narrativa en català; Poema Narratiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada