LA CANÇÓ DELS NIBELUNGS
Sigfried - Sígfrid
LL. 1 CANT PRIMER
CANT I
Moltes meravelles conten les sagues de l’antigor
de grans i estrenus herois del tot exempts de temença;
també d’alegries i gestes tant de planys com de laments
o lluites d’herois valents que us en diré rastelleres.
Pujava en terra Burgúndia la nena cor ennoblit
que ja voldrien arreu in no en trobareu més bella.
De nom es deia Krimilda formosa cada cop més
per ella molts cavallers van perdre el cor i la vida.
El fet noble d’estimar-la no avergonyia ningú;
rondada per molts herois, essent dels prohoms pretesa
tan com bonica que era tenia un bon cor i pur.
La faiçó curialesca fóra model d’altres dones.
Tres reis en tenien cura, de gran noblesa i rics:
dos, en Gúnther i en Gernot, herois sencers sense màcula
i en Geiselher, tercer i jove, amb dots d’espasa escollit,
que a més era el seu germà; cap la deixava d’atendre.
Ute va dir-se llur mare, reina amb riquesa molt gran,
i el pare es digué Dankrat que els deixà el regne d’herència
en el moment de morir; havia estat un prohom
que en la seva joventut va arribar a guanyar molts mèrits.
Van ser els fills molt generosos, per tal d’estirp noble i gran
agosarats com escau a uns herois fóra de sèrie.
Just tenia Burgúndia, aquell llur país, en nom
d’ells una gran esplendor renom sabut fins d’Àtila.
Vora el Rin, a Worms, la vil·la, vivien aquells senyors
i servits gustosament per cavallers en gran nombre,
amb honors i obediència mentre llur vida durà
finint llastimosament pels rebecs de dues dames.
Aquells susdits tres monarques eren, com us he esmentat
audaços, d’ànim ferreny i tenien com a súbdits
molts proclius a llurs desitjos d’heroisme més servil
de força i fréndol dispost i sens temença a la lluita.
En destacava Tronje Hagen i aquell seu potent germà
Dankwart, dit el veloç; el senyor de Metz, Ortèwein,
i els burgraves tan il·lustres dits Gere i Eckewart
i també en Volker d’Alzei, tots ells dotats de gran força;
en Runold, mestre de cuina, que era un espasa excel·lent,
Sindold i Hunold, camerlencs; senyors tots ells de prestigi
en la cort curialesca, tant que no en puc dir mai prou.
Dankwart era mariscal i el nebot tenia el càrrec
de senescal del monarca; Ortèwein, senyor de Metz,
Sindold, coper oficial, era espadatxí perfecte,
camarlenc molt destre i era acurat curial
dels alts honors de la cort amb la seva força enorme,
de llur dignitat tant alta, de perfectes cavallers
de la cavalleria en si, del goig donat en llurs vides
de tot plegat i llurs gestes no se’n pot fer un just detall.
Amb tant d’esplendor al voltant Krimilda va tenir un somni.
Que a un falcó que s’estimava molt fort, esquerp i molt bell
per dos aligots fou mort davant seu, sense evitar-ho,
patint com mai no ho haguera de més gran en aquest món.
A sa mare ho explicà la pacient senyora Ute
qui no sabé desxifrar-ho a gust la filla que així:
“Aquest falcó agombolat seria un home ben noble
que si déu no en té més cura morirà sens remei.”
“Què em dieu d’un home a mi, estimadíssima mare?
Vull sens cap amor quedar-me fins el moment de morir
que la bellesa que tinc sols la mort la malmeti
per tal que mai em corsequin penes d’amor d’home mai”
“Això no ho refusis pas -va reblar la mare-
Si mai del món vols la joia i haver-ne el cor feliç ple
l’hauràs d’un amor ben pur i essent-ne una bona esposa
perquè déu t’afavoreixi amb el cos d’un cavaller.”
“No podeu pas creure-ho cert, estimadíssima mare,
vos sabeu l’experiència de moltes dones mostrant
tal com ho paga l’amor amb una cruel sofrença.
Jo evitaré l’un i l’altra burlant dels homes l’influx.”
Així Krimilda dins seu volia d’amor lliurar-se
i varen passar molts mesos que li van semblar llargs anys
sense conèixer ningú a qui plagués dir-li home
però finalment un dia la guanyà un heroi cabal
que resultà ser el falcó que ella havia vist al somni
aquell que predí la mare la mort del qual s’endugué,
recompensa sanguinolent aquells parents que abans dèiem
torna a la mort d’aquell home de moltes mares els fills.
CANT II
Pujava als Països Baixos un fill de grans nobles reis;
Sígmund del pare era en nom i Siegelind la mare;
allà al Rin ribes en sota tenien palau i llar
un castell molt conegut anomenat per tots Xanten.
El xicot es deia Sígfrid i creixé formós, cal dir
valent i cabal i ho féu evident en d’altres regnes
on provà la vigoria en no pas menys d’un país
fins que braus com ell topà a la terra dels burgundis.
Grans gestes poden contar-se’n, mentre es feia un home dret,
sols en els seus joves anys que serien meravelles.
El ressò que aconseguiria va fer-lo guanyar molts cors
de les dones del país que pel seu amor delien.
amb gran cura l’educaren tal com s’esqueia al seu rang
mes ordenança i virtut li van sortir de dins l’ànima;
això era guarniment propi del país dels pares seus
que ho amarava ben tot i ho feia tot tan esplèndid.
Havent crescut que ja aleshores fou presentat a la cort
la gent donà el vist-i-plau i a moltes dames va plaure
que les mirés aquell dia frisant retenir-ne esguard
i el seu afecte també; de tot, ell prou va adonar-se’n.
Rarament sol cavalcava i sempre amb luxe guarnit,
segons Siegelind establí; custodiat pels seus homes,
que eren grans savis i rectes adreçant-lo vers l’honor,
cosa que el feia guanyar tot l’afecte del seu poble.
Obtinguda fortalesa per dur armes hàbilment
tingué el dret de ser adobat cavaller amb tota justícia.
Mentrestant ell aleshores deixava l’amor rondar
fent els possibles honors a la requesta de dames.
Llavors el seu pare Sígmund va convocar els seus vassalls
per fer amb vorers i amics brindar a la cort un gran àpat
arreu van córrer les noves a molts països i reis
a tothom , propers i estranys regalà cavalls i roba.
Per ell, quan els troters veien nois d’alta estirp com el fill,
amb prou edat per calçar esperons i dur espasa
a venir els comminaven i adobar-se al seu festiu
amb en Sígfrid tots plegats guanyant la cavalleria.
I varen ser unes grans festes meravelloses, van dir,
Sígmund i Siegelind van obtenir aquell dia
grans distincions d’esplèndids, que foren en els regals.
Per’xò s’hi van aplegar molts forasters i en gran nombre.
Quatre-cents donzells vetllaven les armes amb Sídfrid prop.
Moltes noies van fruir de les seves traces fermes,
mentre els seus dits collaven guarniments en robes d’or
o enfilaven els penjolls amb pedres d’or amb mil formes.
Hams: Siegfried, Sigfried, Sigurd, La Cançó dels Nibelungs, Nibelungenlied, Nibelungs,
Sígfrid Ll. 2
