FLORIS I BLANCAFLOR

2on Lliurament

 

Senyors, escolteu, dels amants

qui d’amors sofreixen dolors tants

igual cavallers com donzelles

donzells aquells o dames elles!

5  Sentiu-me el relat si voleu

hi aprendreu d’amor sens preu

aquell del rei Floris infant

i Blancaflor, la seva amant,

mare de Berta dels Grans Peus,

10  qui casada a França, amb grans feus,

Berta fou mare de Carlemany

i tingué França i el Maine d’antany.

A Floris, el seu amic que us dic,

l’engendrà un rei pagà molt ric;

15  quant Blancaflor, que ell tant estimà

va néixer d’un comte cristià.

Sí, Floris, nascut pagà, ai jo,

doncs de cristià Blancaflor.

Vegis batejat, que no triga

20  Floris per Blancaflor, l’amiga;

nascuts eren el mateix dia

d’igual nit engendrats la cria;

i en cristianitzar-se Floris

rebria honors i territoris,

25  car seria el nou rei d’Hongria

a més de tota Barbaria,

puix un oncle mort, sense hereu,

li daria d’Hongria el feu.

De fill Floris de la germana

30  en rebria tants honors com mana;

però no avancem tant les coses

ja us en parlaré sense noses.

(...)

Havia eixit un rei d’Espanya

amb cavallers seus de campanya;

la seva nau costerejant

60  arribà a Galícia gran.

Es deia Fèlix, i com pagà

que estava en un mar cristià,

per tal de guanyar un bon botí,

cremava viles sense fi.

65  Tot un mes i quinze dies

lluny del país, fent correries,

no hi havia dia que els seus

no el fessin més ric en manlleus;

dels pobles saquejava els bens

70  i omplia la nau d’excedents.

 

(....)

Entre els pelegrins un francès

que era cavaller, par i cortès,

95  bon prohom, anava a Sant Jaume

hi duia una filla que un trauma

de no veure l’apòstol l’omplia

de neguit, per prometre-ho un dia

a l’amic mort, del qui en cinta

100  n’estava prenys, més satisfeta.

Per defensar-la el cavaller

lluità molt fort, mes fou balder

el van occir i negligir mort,

mentre ella va ser duta al port.

105  Allà a Fèlix van presentar-la

que valorà, no oint la parla,

pel seu posat i el seu esguard,

que era d’un paratge a part,

i es va dir: Per la reina meva

110  serà un present que em darà treva.”

(...)

 

145  Un dia que obria la noia

la cambra a la reina xiroia

tibà un tapís donat pel rei

i el recordà seu, de bona llei,

la reina la veié engroguir

150  de morta, com de gran tragí,

perdent dels dits l’eixugamà

tota començà a tremolar

i amb una cara amb mala pinta,

més agreujat per estar en cinta.

155  La reina inquirí què tenia

i el perquè de tanta agonia.

La noia explicà el seu estat,

la reina en sentir l’amagat

i el termini, confessà el seu,

160  que era el mateix, sense res greu.

I ambdues seguiren fent vida

amb llur gravidesa sentida.

Fou per Pasqua Florida el jorn

que les dues, tocat migjorn,

165  van tenir llurs infantaments;

amb gran goig i en iguals moments,

no sens treballs i penes grans

compensats en veure els infants.

Un infant tingué la pagana

170  i mossa hagué la cristiana.

 

Els dos infants, quan foren nats,

pel festiu, foren anomenats

la cristiana, pel ressò

d’aquella festa, Blancaflor

175  tingué la nena, i el rei, Floris

al fill, per trets evocatoris.

Aquell pare estimà l’infant

com la jove la seva tant.

Ambdós els van lliurar a la noia

180  que restà més forta i xiroia,

per tenir-ne cura i pujar,

llevat només de l’alletar

que dugué a cap una pagana,

puix la llei d’allí així ho mana.

185  Si va pujar els dos igualment,

enfortint-ne llur creixement,

es va espigar més ell que ella`

donant goig a la sentinella.

Sempre els infants anaven junts

190  i van passar dos anys fecunds

fins llavors, segons pla contret,

res d’ajut, tret sols bevent llet;

a un mateix llit se’ls acotxava

i en caminar cap ressaltava.

 

 

Anar al 3er Lliurament. Aquí.

 

Hams: Floris et Blanchefleur, Floris i Blancaflor en català, Poesia Narrativa