FLORIS I BLANCAFLOR
3er Lliurament
Deixant aquell estar, d’aquest,
de l’hoste us vull parlar, pobret,
1945 es veia vençut pel relat,
incapaç de fer el proposat.
I l’altre, que el veu moix, retreu,
dient-li: “No us sàpiga greu,
Floris, que us hagi d’avisar
1950 tant, puix cap home pot mirar
la torre, ja que el cap dels guardes,
per espiar matí o tardes
disposa de la potestat
d’emir de deixar-vos jutjat,
1955 ràpidament allà, a la plaça,
sens dir-vos res, ni amenaça;
si ho vol, sens jutge ni debatre,
per sentència, us pot abatre,
per exprés permís de l’emir,
1960 d’aquí que en tingui lliure albir.
Però encara té molta cura,
i que no entri ningú procura,
ni posar els peus a la torre,
perquè és a un pas de la masmorra.
1965 Per’xò hi té quatre guaites dins
que nit i dia vetllen fins.
D’aquests guaites heu de saber
que guanys tenen i molt d’haver
d’acord amb el zel malaltís,
1970 sempre amb por de quedar xerís.
Si veuen apropar-se res,
avisen dins el de més pes.
L’emir, també sé, té el costum
que amb la qui ha compartit llum
1975 de cambra un any no en passi més;
i així mana als seus ducs propers
escapçar-li el cap raser.
No vol que rei ni cavaller
tingui la dona que ha tingut;
1980 mala paga per servitud!
Després, quan n’ha de prendre nova,
les fa desfilar per la prova
davant d’ell enmig d’un jardí
temptant la sort que han de tenir;
1985 totes saben a prop la mort
tot complaent o en desacord.
(...)
Floris es llevà pel matí
i Dares el posà en camí.
2205 Aquell en ser al peu de la torre
va voltar amb distret discórrer.
El va abordar al poc el burot
que li etzibà un escarnot:
“Sou un traïdor o bé un espia?
2210 Espieu la torre i, de dia?”
“Senyor, res d’això, per ma fe!
Compto el triangle escalè,
per fer una torre al meu país,
semblant, seguint reial permís”
2215 El guarda, amb tant ric parlament,
li va penjar molts dots de gent;
sumant de bellesa elegant,
minvà un xic fer el refús més gran,
dient: “No sembleu un espia”
2220 I el reptà a escacs, amb arteria,
i esquivant, Floris s’avingué,
proposant el preu, alt, també:
“Partim de quant? “Cent unces d’or”
“S’ajusta prou bé al meu tresor”
2225 Van al gra i s’asseuen pel joc.
Guanyà qui va ser menys badoc:
fou Floris, i per més traçut,
però ho donà tot al vençut.
Aquest se’n va meravellar
2230 i ho agraí i ho valorà;
alhora, pregant repetir
de nou l’endemà pel matí.
Dit i fet. Aquella vegada
van ser dues-centes d’entrada.
2235 Dues-centes van posar els dos.
Pel guany Floris no fou mandrós;
tant va guanyar, tant va donar,
com tal goig prengué el ciutadà,
qui després d’agrair-li-ho molt
2240 s’oferí per qualque trascol,
o servei. Floris va marxar,
malgrat tots els precs de restar;
tornà al migjorn, quan el sol topa
a fitor, tot portant la copa,
2245 i quatre-centes unces d’or;
posà prop l’escaquer el tresor.
El burot també va fer igual,
i els dos van triar el seu dorsal.
Quan el burot posà les peces
2250 tot quedà ordenat, sense esses.
I en perdé moltes amb la torre
de Floris, amb escac sens córrer.
El burot quedà esmaperdut
quan va veure el seu rei perdut;
2255 el seu or donà a l’oponent,
mers Floris li tornà al moment,
amb el seu, tot allò guanyat,
com correspon l’estipulat,
seguint el pla preconcebut;
2260 l’altre pregà posar, tossut,
la copa en joc. Com evasiu,
“No ho faré pas!” –Floris li diu.
També el burot el convidà
a casa a beure i a menjar.
2265 Prou veia que tot aquell or
li havia alçat el tresor,
però per la copa frisava,
tot cobejant-la, i perdent la bava
no se n’estava d’oferir
2270 mil unces d’or, amb frenesí.
Quan Floris el veié anhelós
posà la copa entre tots dos
i va dir: “No us la vendré pas,
us la vull donar per solaç
2275 d’amics, sempre que em socorreu
si en perill em veieu.”
Quan aquell rep la copa, jura
servir-lo amatent i amb cura.
Ple d’amor, per estar engatat,
2280 cec per la ganga que ha guanyat.
I tot seguit, veient-se un garsa,
l’invita al jardí a esperar-se.
Allà als seus peus li fa homenatge.
Floris el renya, accepta l’avantatge,
2285 i aquell jura amb devoció
tenir-lo sempre com senyor;
d’això n’està del tot segur
i no ho capgirarà ningú.
“Senyor, -diu Floris- és lloable
2290 tenir-vos al servei, fiable
per dir-vos la meva fatiga:
la torre té la meva amiga
tancada; es diu Blancaflor;
pel seu estat pateixo jo,
2295 tant que d’Espanya l’he seguida
fins aquí. Presa amb la mentida
em cal tota vostra mercè,
per nostra vida fer valer.
La fi rau en: O visc amb ella,
2300 o sense em moro, sentinella!”
Aquest, sentint-lo, tot fremí;
enganyat es veia, un cretí:
“M’ha entabanat vostre joc;
tot vostre haver era un tripijoc.
2305 M’ha enlluernat tant que he fet tort;
volent tant ara hauré la mort.
Però estant just en aquest punt
no me’n puc desdir i tornar amunt.
Si bé no trobo, mal em pesi,
2310 us complauré amb tot el fes-hi;
tot i que em sembla tant espès
que segur hi morirem tots tres.
Bé, primer aneu on us esteu;
en tres dies tindreu correu,
2315 mentrestant començaré el cas.”
i Floris arronsava el nas,
plorant: “És massa llarg termini”
El burot reblà amb determini:
“Per mi és curt, sento la mort
2320 tant a prop que tinc el coll tort!”
Floris marxà i aquest restà;
temps dispars, segons tarannà,
per un molt llarg, per l’altre curt.
Floris, sens veure-hi cap ensurt,
2325 si acabava havent l’amiga,
perdre vida no era fatiga!
Anar al 4art lliurament Aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada