MARIA DE FRANÇA

Lligabosc - ( Chievrefueil) Chevrefeuille

 

Vull explicar, que em plau molt,

el Lai Lligabosc que en mormol

fan córrer la veritat certa.

També on fou fet i, amb l’oferta,

el com. Si me l’han referit

també l’he trobat per escrit

al relat Tristany i la Reina,

amb llur amor, que tanta feina

mentre durà els portà i dolor,

puix moriren en l’esplendor.

 

 

Quan el rei Marc era ple d’ira

vers Tristany, en plena guspira,

perquè amava la reina d’ell,

l’havia expulsat del castell

i el jove era lluny de sa terra,

al sud de Gal·les, per on erra;

fins passar tot un any sencer,

no podia tornar ni re

i en propi abandó va caure

que el dugué amb la mort quasi raure.

No el jutgeu pas tant durament

puix qui estima lleialment

viu trist dins una greu calitja

en no abastar allò que desitja.

Tristany estava malaltís

per’xò sortí del seu país

i tornà prest a Cornualla,

on la reina és rere muralla.

Fora,ran d’un bosc s’apostà,

tot amagat del pas d’allà;

i al vespre, hora de jóc, sortia

i amb camperols finia el dia;

rebut pels pagesos de bé

captava sobrants i recer;

n’obtenia les recents noves,

i un dia del rei tingué proves,

segons una font molt fidel,

que el rei vindria a Tintagel

a inaugurar entre prohoms junta

i entremig obrir cort conjunta.

Al llarg la Pentecosta tots

festejarien goigs amb mots,

i la reina també hi seria.

Sentint-ho. Tristany se’n delia;

ella no arribaria pas

sense que ell la veiés fugaç.

Quan el rei començà el trajecte

Tristany anà al bosc que era objecte

i on el reial tenia el pas.

Un pal de branca tallà escàs,

d’avellaner i pelà l’escorça,

després, amb més traça que força,

la polí fent un bastó, com

qui no vol, i en gravà el seu nom.

Si la reina se n’adonava,

que cap indici no obviava,

molts cops ja ho havia viscut,

ni un detall li era perdut,

de l’amic n’hauria evidència,

sols en veure el bastó en presència.

 

Tal era el missatge pretès

que volia deixar palès:

com llarga havia estat l’estada,

mentre allí l’havia esperada.

Ella entendria el seu capritx,

manifestat pel seu desig;

de veure-la no se’n podia

estar, entre els dos hi havia

l’enganxament com lligabosc

que enllaça avellaner del bosc,

que entortolliga i durable,

en abraçada interminable

ben res jamai els pot desfer;

que no en viuria avellaner

ni lligabosc sobreviuria

si els separessin un dia.

“Com ells som, bella amiga; mai

no ens separarà cap espai.”

Cavalcant la reina euga blanca,

mirant-ho tot, veié la branca:

bastó nou, conegué el lletrut

i traces de l’amant perdut.

Al seguici mana i atura,

i d’un salt deixa la muntura;

tombant-se ordena als cavallers

de fer el mateix dels seus destrers;

I mentre ells estiren les cames

ella, amb pretext, lluny de les dames,

però amb la donzella assistent,

Brangiana, deixa la gent.

I collint flors, amb la comparsa,

s’endinsa al bosc fins a trobar-se

a aquell per qui dava l’amor.

S’abraçaren sense rubor.

Ell li parlà a pler, en tant que ella

repetia igual cantarella;

després li explicà breument

favors que tenia el rei en ment

per fer les paus. Que se’n dolia

d’haver-lo expulsat i el dia,

que tot venia de llenguts.

Ja dit, cobrà els passos vinguts

però a mig fer, tot aturant-se

el sentí plorar; ella no es cansa

de consolar-lo. Fou Tristany

que un cop a Gal·les, amb afany

esperà de l’oncle la crida,

i ja amb l’amiga refeu vida;

i en record d’aquests fets, escrit

restà, quant a la reina dit,

per recordar cada paraula;

Tristany, músic d’arpa, dins l’aula

en va fer un Lai tot ben novell;

us en diré aquell nom més vell:

Gotelef, van dir-ne els anglesos,

Chevrefeoille va ser pels francesos.

Aquí hi ha el meu tal com ha anat;

res més que el Lai us he explicat.

 

 

Hams: Maria de França, Lais de Maria de França, Lais de Marie de France, Chievrefueil,  Chevrefeoille, Lligabosc, Tristany, Tristan, Isolda, Isolde, Brangiana.

Enllaç: BISCLAVRET

Enllaç Llibre Lais