VÍCTOR HUGO

RUI BLAS

ACTE PRIMER

 

ESCENA I

Una cambra del palau reial. Sal·lusti president dels alcaldes del rei mana Rui Blas, el seu criat, realitzar algunes funcions domèstiques. En quedar-se sol amb Gudiel, el majordom, li confessa haver caigut en desgràcia per haver forçat una cambrera de la Reina i aquesta ha aconseguit bandejar-lo de la cort. Vol venjar-se’n. Fa venir Rui Blas i li mostra un home del carrer perquè el faci venir sense dir-li paraula.

 

ESCENA II

Entra Cèsar de Bazan, és cosí de Sal·lusti però una mica tarambana i aventurer tabalot. Davant la seva pobresa Sal·lusti l’interroga per com va passant. L’innocent aventurer li confessa que dorm pels carrers i que ha robat a algun noble i tot. Li mostra una capa d’un marquès com a prova. Parlen de la família i el pispa es meravella de com el seu parent ha prosperat com l’alcalde. Aleshores aquest el commina a oferir-li els seus serveis per venjar-se d’una dona. Quan sent això Cèsar s’enfurisma i comença a dir pestes de l’alcalde. Però de sobte Sal·lusti es comporta com si l’hagués posat a prova i s’ofereix a donar-li diners per pagar-li els deutes. Mentre va a buscar els diners fa entrar Rui Blas per vigilar-lo.

 

ESCENA III

Tan punt queden sols tots dos es van a l’encontre perquè tenen una vella amistat. Ambdós recorden llurs aventures i rememoren com han esdevingut què són. Rui Blas li confessa amargament sentir-se humiliat perquè és un simple criat. Cèsar el reconforta. Rui Blas també li confessa que està enamorat de la Reina i que li deixa secretament un pom de flors al seu jardí jugant-se la vida cada nit entre els guardes i les filferrades de palau. Cèsar el preveu que també un noble, Don Gurità l’estima i no la deixa de petja, però finalment, el veu tan enamorat que desisteix de dissuadir-lo. Torna Sal·lusti amb els seus diners. Cèsar admira els diners que li ha dat el seu cosí. S’acomiadà discretament del noi i surt.

 

ESCENA IV

Sal·lusti i Rui Blas. El primer li dicta una carta al segon com si fos una carta d’amor per establir una cita secreta. El fa signar com Cèsar. L’avisa que ha d’anar-se’n, abans però li fa escriure una petita nota certificant la seva obediència envers la seva persona. Tot seguit el fa disfressar luxosament , fins i tot li posa una banda de prohom al coll i la pròpia capa, just quan entren tot de prohoms de la cort.

 

ESCENA V

Sal·lusti presenta Rui Blas com el seu cosí Cèsar mentre el noi entoma els comentaris d’elogi de tots estupefacte. De sobte entra la Reina. Rui Blas en veure la seva enamorada perd l’erma. Sal·lusti se li acosta i li diu el que vol que faci: que poc a poc esdevingui l’amant de la Reina.

 

ACTE SEGON

 

ESCENA I

La cambra de la reina a la cort. La Reina passa com pot les hores avorrides de la monotonia de palau. Contínuament és controlada per la cambrera major. Li priva tota mena de diversions. Ella té una jove cambrera amb qui fa truques. És el seu únic consol. Entre els personatges del seguici hi ha Don Gurità que n’està perdudament enamorat però és un personatge ridícul i estrafolari. Deixen sola la Reina perquè faci les seves oracions.

 

ESCENA II

Ella medita la seva situació i els perills que la ronden en forma de Don Sal·lusti a qui veu als ulls els odiosos desitjos de venjança. Només disposa del consol del misteriós que li fa arribar uns poms de flors i en llegeix l’última nota amb que els fa acompanyar. Fa tres dies que no en rep noves i tem que s’hagi ferit perquè va trobar un tros de roba ensangonada que guarda amb l’escrit al pit. Però, al capdavall tem que per culpa de l’abandonament que la sotmet el rei no caigui en mans d’algun enemic desconegut.

 

ESCENA III

De sobte arriben noves del rei. Torna tot el seguici anterior i Rui Blas que representa és el missatger que du la carta del rei. La cambrera major exigeix llegir-la com mana el protocol. És una breu nova banal: el rei ha caçat un llop! La Reina es decep. Veuen que no és lletra del rei i la Reina en reconeix la cal·ligrafia del seu admirador secret. Fan que s’acosti Rui Blas i ell es trasbalsa completament. Don Gurità sospita i l’interroga. De sobte Rui Blas, cada cop més indisposat, perd els sentits. Veuen que està ferit. Esbrinen que en fa tres dies. La Reina que també s’ha acostat per guarir-lo agafa del propi pit el mocador però pren el tros d’encaix del seu admirador. Rui Blas en veure com guarda els seus presents comprèn que el seu desig és compartit. La jove cambrera sospita alguna cosa. Quan el veuen més guarit tots surten i el deixen sol. Ell recull l’estripall que ha caigut de la Reina i l’omple de petons.

 

ESCENA IV

Torna Don Gurità i es treu l’espasa Rui Blas l’interroga. Don Gurità confessa que l’ha vist fer comèdia davant la Reina i com ell també n’està enamorat el repta a un duel. Rui Blas accepta a contra cor i surt.

 

ESCENA V

Entra la Reina com en secret i parla amb Don Gurità. Li encarrega una missió secreta: dur un cert objecte a casa seva, a Alemanya. Ell vol negar-se, pensant en el duel, però la Reina l’acarona i l’home encegat accepta. Surt la Reina i ell envia un missatge a Rui Blas posposant a contra cor el duel.

 

ACTE TERCER

 

ESCENA I

En una sala un munt de nobles polítics conversen sobre fets d’estat i sobre el vertiginós ascens de Rui Blas. Dedueixen que és gràcies a la Reina. Després es comencen a repartir càrrecs, possessions i riqueses, de sobte entra Rui Blas.

 

ESCENA II

El jova posa en evidència la corrupció d’aquells homes que han portat a la desfeta del regne. Després d’una llarga reprimenda finalment els lliura un paper exigint la seva dimissió i l’allunyament de la cort. Alguns si neguen però ell aconsegueix el seu propòsit de sanejament. Anuncien el retorn de Don Gurità. Rui Blas resta sol.

 

ESCENA III

Entra la Reina per un compartiment secret. El felicita perquè ha sentit la reprimenda i n’està orgullosa. Finalment quan ella veu la puresa moral de Rui Blas li descobreix el seu amor per ell. El que passa que ella creu que es diu Cèsar i es d’origen noble, la qual cosa a ell li cou profundament. Ella surt prometent acudir quan ell ho sol·liciti.

 

ESCENA IV

Rui Blas sol està exultant de felicitat. És estimat per la Reina. Oblida la seva veritable condició. L’amor l’encega. De sobte, darrera seu, entra Sal·lusti.

 

ESCENA V

Tot se li esfondra. Sal·lusti va disfressat de criat, amb l’antic vestit del jove li recorda la seva condició fictícia i l’aconsella que no despatxi els nobles ni vulgui fer les reformes estatals que abans ha pregonat perquè al capdavall entre nobles s’han de protegir. Tot i guarnit de criat humilia Rui Blas fent-lo servir a ell de servent. Li ordena que l’endemà prepari la seva antiga casa i els seus criats negres muts per un afer important. Rui Blas li suplica que no concerneixi a la Reina però Sal·lusti se’n burla. Li diu que no n’ha de fer res. Llavors Rui Blas comprèn que el pla incumbeix a la Reina però tots els precs són inútils. Ni quan li confessa que l’estima. Sal·lusti diu que ja n’era conscient i que era part del seu pla. El jove li diu que negarà tot el que pretén però l’altre li etziba el tros de paper que li va fer signar conforme el servia sense problemes i a gust. Aleshores Rui Blas es veu perdut i promet ajudar-lo perquè és el seu servidor.

 

ACTE QUART

 

 ESCENA I

L’antiga casa de Sal·lusti. Rui Blas tot sol debat com pot ajudar la Reina. Arriba a la conclusió que ha de privar la sortida de palau de la Reina. Decideix avisar Don Gurità mitjançant un criat. A un altre el preveu de l’arribada de Sal·lusti, un home que es comportarà com si fos l’amo de la casa. Però ell decideix sortir perquè en no trobar-lo allí l’altre perdrà una part important del seu pla.

 

ESCENA II

Tan bon punt surt entra d’una revolada Cèsar per la xemeneia. Va brut i esparracat. Divaga com el seu cosí el va fer empresonar per uns malfactors que el van dur molt i molt lluny però finalment s’escapà i clama venjança. Com sap que és a la casa de Sal·lusti s’atipa de tot el que pot arreplegar.

 

ESCENA III

Entra un criat i no s’estranya gens de trobar Cèsar cosa que el deixa estupefacte. A més demana per ell i li dóna una gran suma de diners. Cèsar els pren, pensant que està desbaratant els plans de Sal·lusti. Intenta torrar el criat per esbrinar alguna cosa més. Vol fer-lo arreglar-li el vestit però l’altre li diu que no és la seva funció i toca una campaneta per fer venir un altre criat. Cèsar creu que això el perdrà però entra un dels negres muts i fa tot el que li mana sense immutar-se. Ell es pensa que és cosa de bruixes. Aleshores decideix donar els diners al primer criat perquè els dugui a una fonda on hi té els amics que ja sabran com gastar-los. La seva generositat fa veure’ns com ha arribat en aquell estat. El criat marxa.

 

ESCENA IV

Entra una dona vella que pregunta per ell. Ell no s’estranya i compren que la dona és mitjancera d’alguna jove a qui Sal·lusti vol humiliar i li segueix el joc. La vella li lliura una nota perquè hi posi el seu vist-i-plau i així la noia vindrà. Fa entrar un criat mut negre i li fa escriure a ell i acomiada la vella que se’n va tot fent-se propaganda.

 

ESCENA V

De sobte entra Don Gurità amb dues espases i reclamant Rui Blas que ell coneix com Don Cèsar, però aquest li diu que Don Cèsar és ell. El noble es pensa que es burla d’ell i finalment cau en la provocació d’acceptar un duel. Cèsar pensa que és un marit burlat per Sal·lusti i segueix el joc. Tots dos surten a lluitar.

 

ESCENA VI

Entra Sal·lusti i s’exaspera en no veure res preparat.

 

ESCENA VII

Torna Don Cèsar i tot rient va enumerant tots els graons que ha desbaratat al seu cosí mentre aquest es va exasperant i desesperant. Aquest el vol fer fora però Cèsar s’hi nega i segur d’ell mateix crida uns agutzils que passen per davant la casa. Sal·lusti es veu mort.

 

ESCENA VIII

Tan bon punt entren els agutzils, abans no Cèsar faci perdre Sal·lusti, aquest denuncia Cèsar com el perillós bandoler que ha robat i saquejat tants nobles i gent honrada. Cèsar ara veu com ha begut oli. Sal·lusti els mostra la capa que duu l’aventurer que encara conté el nom del noble a qui la va robar. Als agutzils no els cal cap més prova i s’enduen presoner Cèsar remugant i traient foc pels queixals.

 

ACTE CINQUÈ

 

ESCENA I

La mateixa casa. Rui Blas torna pensant que ha desbarat els plans del malvat noble però porta una ampolleta amb verí per matar-se, perquè no suporta el mal que ha fet a la seva estimada, pensant que la té fora de perill, ara ell es pot matar.

 

ESCENA II

Aleshores s’obre la porta secreta i entra la Reina. Ell s’exaspera i ella li diu que ha rebut la seva nota que li deia de venir i ho ha fet a corre-cuita. Li mostra la nota i comprèn que és aquella que Sal·lusti li va fer escriure i que ell pensà que seria per a una dama burlada. Ell intenta per tots els mitjans fer-la fugir però ella es resisteix.

 

ESCENA III

Llavors torna Sal·lusti que es burla del seu amor i descobreix a la reina la baixa condició de Rui Blas. Conscient del seu amor vol fer abdicar la Reina i que fugi amb el seu amant. Humilia la condició real de Rui Blas i la de la Reina en fer-se amant d’un ningú. Aleshores Rui Blas s’exaspera i perd la seva serenitat i agafant una espasa arrossega Sal·lusti que suplica pietat a la Reina. Ella s’encara amb Rui Blas però aquest ha perdut el món de vista i es tanca en una habitació amb el noble i no en surt fins haver comès el crim.

 

ESCENA IV

Quan surt Rui Blas torna a ser l’ànima noble que no vol embrutar la Reina amb la seva presència. Ella també el refusa. Creu que ha estat un crim horrible i diu que no el podrà perdonar mai. Quan Rui Blas sent això pren l’ampolleta i es beu el verí. Llavors ella ho comprèn tot i es penedeix dels seus mots i li diu que l’estima. Massa tard ell està morint. Aleshores ella pronuncia el seu nom real: Rui Blas i ell mor feliç en veure que ella finalment l’ha estimat tal com era.