FRIEDRICH SCHILLER

ELS BANDITS ( DIE RAÜBER)

 

ACTE PRIMER

I

En Franz Moor, enganyívol, burxa al seu vell pare que Karl, el seu altre fill i germà seu s’ha convertit en un monstruós bandit que en fa mil i una. El pare se’l creu i el deshereta, dictant-li una carta.

II

Karl, amb uns amics, en una taverna, rep la missiva, just en el moment que volia casa seva i reconciliar-se amb el seu pare i la seva xicota. Davant l’escrit i com ell i els seus amics estan fins al capdamunt de deutes, decideixen convertir-se en bandits.

III

Ara Franz mira d’entabanar a Amàlia, l’estimada de Karl, sobre la crueltat d’aquest, però aquest cop la noia li descobreix la mentida, amb un fals missatge pòstum del seu xicot a Franz, elaborat abans de partir, perquè es fes càrrec d’ella. Franz l’únic que vol és l’herència del germà i la noia. Ella el fa fora.

ACTE SEGON

I

Franz, tot sol, es queixa d’allò que aguanta el vell pare i cerca mitjans per donar-li mort. Entra Herrman i aquell li recorda, per altra banda, tot allò que li ha fet el vell comte: robar-li la xicota, i humiliar-lo, a part d’alguna mentida més, i així se’l fa seu, per tal de donar la falsa mort de Karl al seu pare.

II

Franz i Herrman, aquest disfressat de bandoler, es presenten al vell, mentre està recordant temps feliços amb  Amàlia i, els nouvinguts expliquen que Karl, amb tot de bandoler, ha cercat la mort, desesperat per la missiva paterna i que, en els seus últims moments ha confiat la noia al seu germà allí present. Desesperat el vell s’esllangueix en fer-se culpable d’haver llençat aquell fill a la desesperació. Tots els prenen com mort.

III

Spilberg i un altre dins el bosc parlen de les seves malifetes, com a bandits i dels sacrilegis que han fet a monges, etc. N’arriben d’altres que els informen de la captura d’un company. Al cap de poc arriba aquest, amb en Karl Moor, el capità que l’ha salvat. Aquest darrer s’indigna en saber que han mor criatures. Entra un capellà, missatger dels soldats que els envolten, perquè lliurin el seu capità, però el fan fora i es disposen a defensar-lo a mort.

ACTE TERCER

I

Amàlia es plany de la seva soledat. Franz que ha tancat el seu pare en una torre, amb la complicitat de Herrman, ara l’aborda a ella però, davant del refús d’aquesta, la vol tancar en un convent; primer de bones, però, sobtadament, amb el refús d’aquella, ho vol fer de males maneres. Arriba un punt de voler forçar-la i Amàlia li pren l’espasa i el fa fora. Entra Herrman i li diu tan sols, ja que ella es nega a atendre’l, que Karl i el vell Moor són vius. Ella roman astorada.

II

Els bandits i Karl Moor es lliuren al repòs, després de moltes trapelleries on han sortit victoriosos. Ell comença a divagar de l’abandó on es troba. Arriba un jove i es vol enrolar amb ells. Karl li nega el fet, però en quan aquell li canta la seva història, on surt una noia, que es diu com la seva estimada, alguna cosa el fa saltar, per anar-se’n encontinent.

ACTE QUART

I

En Karl, amb recança, parla de la incertesa de tornar al seu país.

II

Arriba a la casa pairal, fent-se passar per un comte, però Franz sospita que el seu visitant és el seu germà i obliga a Daniel, un vell criat, a enverinar-lo en contra de la seva voluntat. (Diàleg meravellós sobre la vellesa i la maldat) Franz queda dubtós i se’n desdiu.

III

Parlen Daniel i Karl, aquell li diu que el coneix i li recorda un munt de coses de la infantesa. Karl es descobreix i Daniel decideix anar-se’n, segur d’afrontar el càstig per no obeir les malvades ordres del germà.

IV

Amàlia al jardí lluita pel desig d’haver-se encaterinat d’aquell nou desconegut, sense saber que és Karl. Herrman despitat per ella, per la poca pressió de Franz al seu favor, li comunica que tant el vell Moor com Karl estan vius. Aquest entra i, enmig de la conversa, diu a la noia que està trist per un seu amor perdut. Diu estar enamorat d’una altra Amàlia i que té por que no l’estimi perquè s’ha convertit en un assassí. Ella li respon que el seu estimat no en seria cap mai. Ell s’entristeix, per tot plegat, creient-se oblidat per la noia i se’n va. Ella canta adolorida.

V

Els bandits parlen del capità, que se n’havia anat trist. Un d’ells, Spilberg conxorxa per guanyar-se els altres per donar-li mort. Schufterle, en sentir-lo el mata. Arriba el capità i s’enfurisma d’allò més. Els bandits jeuen a dormir mentre Karl vetlla i canta. Sent que s’acosta Herrman, que va a la torre del mig de l’escenari, i veu que parla amb algú que és allà dins. És el vell Moor, Herrman no ha deixat de dur aliments al vell, davant la inacció del seu fill Franz. Quan Herrman marxa , Karl s’apropa a la torre, i en descobrir qui és, el fa sortir d’allí dins. El pare li conta la història del seu captiveri i Karl, enfollit, envia Schufterle a cercar el seu germà per tal que el porti viu davant d’ell.

ACTE CINQUÈ

I

Franz corre esperitat pel palau. Ha somniat. Topa amb Daniel que volia fugir i aquell l’obliga a escoltar el seu malson. Fan cridar un capella i quan aquest ve tenen una lluita dialèctica per a demostrar l’existència del pecat i la redempció. El capellà aconsegueix espantar Franz i surt. Se sent que arriba Schufterle que ve a buscar-lo i ell, cada cop més espantat, es mata. Schufterle fa avisar al seu capità i, per por a que aquest s’ho prengui com una deslleialtat, també s’engega un tret.

II

Els dos Moor conversen, i el pare es dol de la desgràcia del seu fill. Arriben els enviats i els notifiquen aquelles morts. El vell retreu a Karl haver estat que sigui alliberat per un fill, causant de la pèrdua de l’altre. Llavors entra Amàlia, que s’adreça a Karl, fent-li una abraçada, ell creu que no el perdonarà per ser un bandit, però ella ho fa. Karl vol deixar-ho tot i tornar a casa, amb ella i el seu pare, però els bandits li recorden la seva promesa El vell, en descobrir que el seu fill viu és el cap dels bandits, no ho pot resistir i mort. Vist això, Karl vol refusar Amàlia, ella, abans que suportar-ne l’absència, es vol matar o prega que la matin. Karl ho fa, abans que ningú la toqui i es mata ell, deixant clar, abans, que sigui lliurat el seu cos a un pobre desgraciat, a fi que pugui cobrar la recompensa i sortir de la misèria. 

 

 

VÍCTOR BALAGUER

Joan de Serrallonga

 

PRÒLEG

I

Jardí dels Torroella. Se sent música d’un ball. Robert sent els xiulets del Fadrí i li obra la reixa d’entrada del jardí. Fadrí li dóna instruccions.: tots els que duguin careta blanca són dels seus, nyerros. Parlen de Joan de Serrallonga, nyerro com ells, de quan matà Fèlix de Torroella, fent-se passar per un altre i, de com fugí a França on s’enamorà de Joana i, que quan ella vingué ell tornà, tot darrera seu. Saben que està amagat a la ciutat i, que ha quedat en trobar-se amb ella aquella nit, però no sap que és la cosina d’aquell que matà, una Torroella. Robert diu que si es vol fer matar allà ell. Fadrí el recrimina perquè en Joan és amic seu, des de la infantesa, que té, a més un cor noble i lluitador per la llibertat de la pàtria i està disposat a ajudar-lo, i per això ha vingut. Surten quan arriba algú.

II

Entren Joana i la seva dama. Joana explica com la volen casar amb en Lluís de Montblanc, però ella estima Joan que creu es diu Alfons. Varen quedar en trobar-se aquí i s’estranya del lloc i ella creu que no és cosa bona. Parla dels feliços que foren a França, de com es conegueren quan se li desbocà el cavall i ell la salvà. S’aturen en veure entrar el seu germà Carles.

III

Carles la fa anar a empolainar-se per rebre don Lluís i es queda sol.

IV

Sospita que no tingui un altre amor, però està determinar a fer-la casar amb qui vulgui ell.

V

Entren els seus amics. Parlen de la festa i dels seus enemics els nyerros. Lluís informa  Carles de com el seu oncle el virrei li ha notificat que Joan de Serrallonga és a Barcelona i, que el busquen per ajusticiar-lo. Carles comenta que ell s’incorporarà per buscar-lo per tal de venjar la mort del seu cosí.  Felip els interromp fer fer-los anar a distreure’s amb un emmascarat guarnit d’astròleg.

VI

Fadrí, d’astròleg, va dient el nom de tots ells i tots es meravellen de la seves habilitats, sense que els calgui treure’s la careta. Finalment, davant dels dubtes de Carles que endevini un màscara a l’atzar, en criden un que passa. Fadrí, d’astròleg, l’ha conegut, és Joan, i s’empesca que els deixin sols, dient que després de parlar-li els farà avinent el seu poder. Els altres s’hi avenen i els deixen.

VII

Fadrí, que sap qui és l’altre, li va dient tot el rosari de greuges que li han provocat els nobles, i com són nyerros també  els seus amics del poble i que ell és allà per aconseguir fer força. Li explica que els màscares blanques són dels seus i a un senyal cauran sobre els nobles. Després li pregunta si ell vol ser dels seus, perquè és nyerro, com ell, i poden acabar amb els Torroella i tota la resta dels cadells. El farà ser el seu capità i, per tant, ell serà el seu tinent. Joan refusa, i vol mantenir-se hoste de Carles, de cop entra Joana i es treu de sobre Fadrí per anar a rebre la noia a qui ajuda a baixar l’escala.

VIII

Joana se li dirigeix com a don Alfons i es declaren l’amor mútuament, fins que són interromputs per don Lluís.

IX

Els dos homes s’enfarfeguen a retrets per la possessió de la noia, fins que cadascun diu qui és i Joana en veure que el seu amor és Serrallonga cau desmaiada, ocasió que els dos rivals aprofiten per anar-se’n a batre. Joana torna en si i els vol seguir però entren Carles i Bernat de Serrallonga, el vell pare de Joan. Ella es cobreix amb la seva careta, per tal que no puguin veure-li la seva torbació.

X

Carles ordena a la seva germana entrar. Ella obeeix. Els dos homes discuteixen les seves diferències però Bernat ve a oferir-li la pau entre nyerros i cadells, proposant el matrimoni del seu fill Joan amb la germana de Carles, Joana. Aquest últim ho refusa i, el fa fora llençant-li la clau d’una reixa, per on podrà sortir. El vell se li encara i es vol batre, però l’altre ho refusa.

XI

Bernat és a punt de sortir i entra el seu fill, que ve sense espasa, i mentre no el veu es recrimina haver mort Lluís, nebot del virrei, cosa que fa més proper, encara més, ser un fora de la llei. Llavors veu el seu pare recollint la clau. Bernat es troba salvat i li diu que l’han ofès i que cal que en sigui venjat. Informa al fill que ha estat Carles l’ofensor i Joan es compromet a venjar-lo. Bernat li dóna la seva espasa per tal d’acomplir-ho. A mitja conversa entra, sense ser percebut, Fadrí que escolta les seves paraules.

XII

Fadrí surt del seu amagatall, en cridar-lo Joan, com si sabés que era allà, i li diu que s’acorda, si ell li fa de tinent, ell serà el seu capità. Tot seguit li ordena reunir els homes.

XIII

Es presenten tots els bandolers i es treuen les disfresses. Fadrí els presenta Joan com a capità. Aquest els fa jurar fidelitat damunt l’empunyadura de l’espasa del seu pare. Ells hi apliquen la creuera i juren. Joan diu que li deixin per a ell Carles. Se senten crits de convidats i entra Carles amb l’espasa trencada.

XIV

Carles es queixa de la manca d’una espasa, amb tot Joan se li abalança, però queda aturat pel crit de Joana, que entra, sobtadament.

XV

Joana li diu que Carles és son germà. Joan s’atura.

XVI

Fadrí intervé, aplega els bandolers. Joan diu a Carles que li perdona la vida i Carles el titlla de bandoler. Joan li retreu que el perdona per amor i, li cal anar-se’n a les muntanyes. Joana el vol seguir però Carles ho vol impedir, inútilment, perquè tots aquells surten camí de les Guilleries.

ACTE PRIMER

I

Les Guilleries. La cova dels bandolers. Arriba Robert i li demanen el sant i senya; és  vigilat tothora per Fadrí, que no se’n refia perquè, segons referències, ja ha estat traïdor un cop. Robert fa veure que es posa a dormir.

II

Joan parla amb Fadrí que rep constants amenaces de Carles. Finalment Joan envia Robert a cercar el seu pare que fa sis anys que no el veu.

III

Entra Joana. Joan es dol per la vida que li dóna perquè, essent noble com és, podria tenir un cavaller, per marit. Ella li repeteix tot el reguitzell de bondats que al seu costat hi troba, les quals són ben senzilles. De cop senten l’arribada d’uns viatgers que canten llur seva cançó i pronostiquen el final de Joan, lliurat pel seu pare.

IV

Passen els viatgers que són l’Estudiant i en Mercader. El primer troba el lloc meravellós, l’altre té por dels lladres. i convenç el primer d’aprestar el pas. Però prop seu, vigilant-los, hi han els bandits.

V

Entren els dos viatgers acompanyats per d’altres passavolants. L’Estudiant exalça tot de meravelles en recórrer aquell lloc. El Mercader no les té totes. S’aturen de cop, envoltats de bandits.

VI

Els fan estirar-se a terra. Entra Joan i els demana què duen. En veure que és pa els el compra i el Mercader és queda parat d’aquest gest que no esperava. Abans de deixar-los marxar l’Estudiant parla amb Joan a part i l’avisa que ha sentit que li volen parar un parany. Després s’acomiaden.

VII

 Joan avisa el Fadrí que hi ha un traïdor. Fadrí respon que ja sospita d’en Robert. Decideixen vigilar-lo.

VIII

 Entra Robert. Joan li pregunta on és el seu pare i ell respon que ara arriba. Joan deté a Fadrí que ja el volia atacar. En aparèixer Joana. Robert li diu que ha vist Carles i que li vol parlar. Joan ordena la marxa i Robert s’estranya. Fadrí li diu que vol parlar amb Joana.

IX

Ha arribat Bernat. Joan parla amb el seu pare i li demana el perdó. Li explica com va haver de fugir per haver mort Lluís per un greuge fet a la família. El pare el perdona i surten. Joan l’acompanya un tros.

X

Joana els veu marxar, just quan volia consultar-li la reunió que li ha plantejat el seu germà Carles, via Robert.

XI

Entra Carles disfressat i en veure Joana vol que marxi amb ell. Li recrimina haver-se fet parella d’un reu de patíbul, puix per ordres del virrei caldrà portar-lo a la forca. Ella es referma en seguir el seu estimat, i li notifica que ara és el seu espòs fins la fi, i el deixa.

XII

Entren els bandits amb Tallaferro i el prenen.

XIII

Apareixen Joan i el Fadrí i reconeixen Carles. Joan el repta però l’altre ho rebutja, per trobar-lo un ésser indigne. Ni donant-li una espasa aconsegueix batre-s’hi. Joan exigeix als seus i a Fadrí que no el mataran si el venç. Els ho arrenca a contra cor. Carles els diu que altra cosa serà si Joan ve a Barcelona. Finalment Joan el deixa lliure. Els bandolers s’hi avenen a desgrat.

XIV

Senten arribar gent del governador de Vic. S’amaguen.

XV

(Escena en castellà) Els assetjants del governador es preparen davant la cova.

XVI

Els bandolers els envolten i els desarmen. Joan ordena donar a cada soldat un ducat. Llavors els treu les armes, i els deixa lliures dient-los que aquesta manera és la seva forma de venjar-se.

ACTE SEGON

I

Don Salvi ve posar-se a les ordres de Carles, el nou governador de Barcelona. Surten d’escena.

II

Entra embossat Joan. Monòleg esperant que aquell dia serà el de la seva venjança. Sent algú. S’amaga.

III

Entren disfressat Fadrí i Tallaferro. Es fan anunciar com portadors d’un missatge de Vic.

IV

Els dos bandolers parlen amb Carles, fent-se passar per Anton Fontseca i el seu patge. Porten les claus dels casals de Bernat, el pare de Joan, que ha mort, i segons noves disposicions, se n’han de lliurar les propietats, en cas de cap hereu, al governador de Barcelona. Agraït Carles els convida a restar a casa seva.

V

Un cop sols els bandolers es pregunten on deu ser Joan perquè si Carles és viu creuen que no s’hauran batut.

VI

Entra Joan. Fadrí li explica que han pres la finalitat i de fer de portadors de noves perquè estaven segurs així de trobar-lo, puix feia dies no en sabien res. Joan pregunta per Joana i, en saber que està sana i estàlvia, els mana que se’n vagin perquè ha de continuar la seva venjança. Dels dos bandoles, Fadrí decideix restar amb ell.

VII

Torna a entrar Carles i troba Joan. Aquest li diu que ha vingut a complir la seva venjança. Commina Carles a armar-se. Aquest surt a buscar-ne una.

VIII

Monòleg de Joan, alegre d’obtenir la venjança i demanant el repòs de la tomba al seu pare .

IX

Entra Carles amb soldats i els fa prendre Joan. Entre aquests hi ha Fadrí havent fet marxar Tallafero. Els soldats exigeixen Joan els lliuri la seva arma. Carles es vanagloria, davant Fadrí, prenent-lo per Fontseca.

X

Carles dóna les darreres ordres abans de marxar i Eulària, que entra, l’avisa d’una dama que li vol parlar.

XI

Entra Joana embossada. Es descobreix i etziba tot d’improperis al seu germà titllant-lo de covardia. Ell, inflexible, no vol perdonar Joan, com sí va fer aquest a la cova. Ella llavors mira d’endolcir-se per suplicar-li el perdó. El germà, impassible, crida Fontseca i li mana que se l’endugui a un convent.

XII

Carles fa un escrit a la seva cosina l’abadessa perquè aculli la seva germana, i encomana l’escrit a Fontseca (Fadrí) Joana, en reconèixer aquest, accedeix. Fadrí obeeix amb recança superant el desig de matar Carles.

XIII

Carles surt. Joana i Fadrí parlen d’on tenen Joan: a l’habitació de la noia. Ella veu Eulària i la crida.

XIV

Joana demana a Eulària la clau d’una antiga porta. Aquesta li respon que està emparedada però tot i així l’hi va a buscar. Fadrí al·lega que si un cas tirarà la casa sencera.

XV

Don Salvi els veu anar plegats. El seu tarannà de la noblesa el fa sospesar que Joan ha estat víctima d’una traïció.

XVI

Entra Robert. Venia a oferir un pla per capturar Joan. Salvi li comunica que ja el tenen i que el prendrà ell perquè la traïció que havien preparat a la cova es va frustrar. Robert li ensenya un salconduit i Salvi se’n dol.

XVII

En castellà. Colmenar ve assabentat que tenen Joan. Robert s’amaga, quan no el veuen. Colmenar diu que Carles encara és a la porta parlant amb un home que l’ha requerit.

XVIII

En castellà. Carles entra i diu a Colmenar que no deixin sortir ningú de palau, perquè s’ha presentat en Fontseca de debò, reclamant el fals que corre per la casa amb ordres seves que no li corresponen. Ordena a Salvi que porti Joan però troba que ha fugit i li mostra un escrit de Joana, on diu que ha alliberat el seu espòs. Carles ordena regirar-ho tot i matar els fugitius.

XIX

Quan Carles resta sol surt Robert del seu amagatall. Carles el reconeix com el portador del seu salconduit. Robert s’ofereix a lliurar-li Joan extraient-lo del seu cau mateix.

ACTE TERCER

I

Carles, Salvi i Robert entren al panteó dels Serrallonga. Aquest els comunica la intenció de Joan de visitar la tomba del seu pare. Salvi ho troba un gest noble i Carles li retreu tenir-li massa afinitat. Salvi, al contrari, que Carles n’és massa enemic i a més pensa en avisar Joan, perquè el té per noble. Carles té les claus de la part contigua al panteó i sospita que les d’aquest concret les té la seva germana. Entra per supervisar el gruix de les forces que ha dut.

II

Joana i Tallaferro revisen el panteó per tal que sigui buit per fer venir Joan. Tallaferro li comenta que sospita de Robert i Joana li indica que ho digui a Fadrí.

III

Entra Joan i els agraeix la inspecció. Ella vol que fugi però ell vol pregar al seu pare.

IV

Joan sol. Clama els esperits dels morts vinguin a trobar-lo puix és un espantall per tothom. Se sent una cobla que parla d’ell. Es queixa que fins en la soledat amb els morts el vinguin a importunar. La cobla segueix i ell ho troba com un avís o una injúria constant. S’agenolla a la tomba i es queixa que li diguin bandoler, quan ell es comporta amb noblesa. Demana se li mostri el camí a seguir.

V

Entra l’esperit del seu pare ,i aquest el commina a lliurar-se, i que la cobla que ha sentit té raó, puix hi ha un traïdor que el lliurarà. L’ombra continua que la seva tasca d’alçament s’ha acabat i la llavor que ha sembrat rebrotarà en les futures generacions.

VI

Joan es resisteix a lliurar-se però la veu del seu pare li repeteix que cal que ho faci.

VII

Entren Carles i els soldats. Joan se’ls lliura. Salvi, davant d’aquest gest, queda estupefacte. Un cop surten enduent-se’l Carles paga a Robert.

VIII

Robert gaudeix del triomf i diu que essent ric serà tot allò que vulgui: honrat, noble i cavaller. Riu i qüestiona la seva actuació, demanant als morts, i l’eco lúgubrement li respon. Primer s’espanta, però després, assegut a la tomba de Bernat, el pare de Joan, es posa a comptar els diners quan...

IX

Joana i Tallaferro el veuen comptant monedes i dedueixen què significa. Joana li dispara i s’erigeix hereva dels Serrallonga.

X

En sentir el senyal els bandolers i Fadrí hi arriben, atrets pel tret. Demanen pel capità i ella els diu que ara la tenen a ella i que els serà allò que fou la dona de Villalba dels Comuners a Castella i clama alçar-se contra l’opressor en una lluita ferotge.

ACTE QUART

I

En Castellà. Colmenar llegeix un intent de fuga cap en Joan, frustrat.

II

En Castellà. Salvi, entrant, comunica a l’anterior la mort de Carles i pensa que és fruit de la venjança per haver empresonat Joan i que ells seran els següents. Precisament avui ha de morir Joan, castigat per bandit.

III

Tot sol Salvi fa un elogi de Joan. Vol escriure un permís de visita per Joana.

IV

Ara, d’ençà la mort de Carles, Salvi és el governador i quan entra emmanillat Joan li fa treure les cadenes. Joan ho agraeix. Salvi ordena deixar-los sols.

V

Salvi comunica a Joan un canvi de condemna dictada pel virrei: enlloc de la forca patíbul i botxí, tot endolat amb el seu escut d’armes. Joan li ho agraeix perquè aquesta és mort de cavaller, l’altra era mort d’infame i vil. Salvi queda commogut i li demana si li cal res. Joan li prega que en un futur, quan detingui els bandolers, salvi en Fadrí perquè té una ànima noble, dins d’un cor de lleó. Salvi li ho promet i li encaixa la mà. Després Joan li demana per Joana. Salvi li diu que la veurà i que deixi córrer les llàgrimes, que no són de covard. Joan li demana estar sol per orar.

VI

Salvi es dol que hagi de morir perquè no saben quant val.

VII

Li anuncien algú que el vol veure.

VIII

Entra Fadrí i li revela qui és amb tots els seus crims, fins i tot la mort de Carles i diu que s’acusa per tal que el facin morir amb Joan. Salvi li lliura un salconduit. L’altre diu si l’ha entès, i que fins i tot l’hauria mort a ell, si les ordres d’execució del seu capità no haguessin canviat. Salvi li replica que fins la mort del seu propi pare li perdonaria, perquè es deu a la promesa que ha fet a Joan. Fadrí insisteix que és culpable i que Joan va fer de bandoler a petició seva. Li ofereix la seva vida i de vint dels seus que, altrament, seran terror de terres castellanes, o que cobriran d’espant i bandolers tot Catalunya. Salvi no ho accepta i l’altre insisteix que vol morir amb Joan.

IX

Entra Joana i suplica veure Joan. Salvi ho consent i surt a buscar Joan.

X

Joana i Fadrí es prenen les mans de frisança.

XI

Salvi anuncia l’entrada de Joan i prega que Fadrí abreviï.

XII

Joana i Joan s’abracen. Fadrí s’entendreix. Joan abraçat a Joana li pren la mà a Fadrí. Joan fa orar a Joana. Explica el martiri de Jesús i que, d’entre els morts, tornà el seu pare per fer-lo lliurar-se. Pronostica que els fills dels seus fills colliran els fruit que ells han sembrat a la muntanya, i la commina a pregar per tal d’aconseguir-li infondre suficient força per pujar al patíbul. Se senten arribar els guardes i Joan s’acomiada, confiant Joana a Fadrí.

XIII

Colmenar anuncia l’hora. Joan etziba al botxí que aparti la gavineta perquè està en presència d’una dama. El botxí se li agenolla. Colmenar li diu a Joan que li demana perdó. Joan el perdona perquè avui no es fa justícia sinó venjança. Joana el crida. Joan li diu, assenyalant el Crist, que allà hi trobarà el valor que li manca. S’acomiada d’en Fadrí, i li encomana Joana com una germana. Va cap al cadafal.

XIV

El botxí exhibeix el cap de Joan. Joana crida. En Fadrí cau de genolls demanant perdó per Joan. Joana s’alça i el pren pel braç comminant-lo a anar a la muntanya, perquè tenen molta feina per tal de venjar una mort.