Els amotinats de La Bounty

Avui us ofereixo la traducció d'un relat curt de Jules Verne que faltava al català. Resulta que en l'impàs de la confecció del llibre Els fills del capità Gran, Jules Verne tenia encarregada la confecció d'un estudi sobre una història de fets singulars de la marina. Com la tasca era feixuga li assignaren com ajudant un secretari anomenat Gabriel Marcel. Així entre tots dos anaren recopilant informació. Gabriel Marcel recollí les informacions sobre el motí de La Bounty i les presentà a Jules Verne. Aquest va creure oportú guardar-la per una propera novel·la, amb tant interès que li comprà els drets per una mòdica quantitat a Gabriel Marcel. Finalment el relat curt, en la forma que avui coneixem, es publicà, com a complement,amb la novel·la Els 500 milions de la Princesa Índia , publicada en català per Edicions L'Atzar, núm. 27. Així doncs, aquí teniu l'enllaç per gaudir d'aquesta rara obra:

Els amotinats de La Bounty. Jules Verne.

Ah, les imatges són d'un tal Drée que de moment no he pogut esbrinar res més que el seu cognom.

AUTORS DE LA LITERATURA LLATINA

QUADRE CRONOLÒGIC DE LA LITERATURA LLATINA

NOTA:

Els números de la columna d’Autor signifiquen, per una banda, les dates de naixement i mort, si se saben i, per l’altra, la quantitat d’obres de la Matèria Literària entre parèntesi.

En negreta figura el nom més conegut de l’autor.

Període	Matèria Literària	Autor
Període de formació (s III aC)	Poesia èpica i tràgica	Livi Andrònic (250?-200?) Gneu Nevi (Càpua 270 aC- Útica 204/201 AC) Quint Enni (Rúdies 239-Roma 169 aC)
	Dramatúrgia Tragèdia: Comèdia :	Livi Andrònic (8) Gneu Nevi (1) Marc Pacuvi (Bríndisi, 220 aC - Tàrent, ~130 aC) Luci Acci (Pèsaro, Itàlia, 170 aC-?, ~85 aC)
		Livi Andrònic (3) Gneo Nevi (30) Cecili Estaci (40) Titini T. Quincti Ata (12) Gai Melos Titus Macius Plaute (Sarsina, Úmbria, ~251 aC - Roma, ~184 aC)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
s II aC: Hel·lenisme i nacionalisme	Prosa Historiografia Retòrica i Oratòria	Quint Flabi Píctor (?- 254)
		Marc Porci Cató, dit el Vell o el Censor (234-149)
	Dramatúrgia Comèdia	Publi Terenci Àfer (Cartago, ~195 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC )
	Poesia Sàtira	Gai Lucili (Suessa Aurunca, Campània, ~180 aC - Nàpols?, ~103 aC) Marc Terenci Varró(Reata Sabínia 116-27)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Període	Matèria Literària	Autor
Època ciceroniana s I aC)	Prosa (Discursos, Tractats,	Marc Tul·li Ciceró (Arpino, Laci, 3 de gener de 106 aC- Formia, Laci, 7 de des. de 43aC)
	Poesia Didàctica Lírica i epigrama/Elegia	Titus Lucreci Car (Campània 99-55)
		Neotèrics: Gai Valeri Catul (Verona 84-54) i (Helvi Cinna, Licini Calv, Cornifici, Furi Bibàcul,) Publi Valeri Cató dit La Sirena Llatina
	Historiografia	Gai Juli Cèsar (Roma 100-44) Gai Sal·lusti Crisp (Amitern, 86 aC - Roma, 35 aC) Corneli Nepos (?, ~100 aC - ?, ~25 aC) Gai Asini Pol·lió (?, 76 aC - ?, 5 dC)
	Ciències Humanisme Arquitectura	Marc Terenci Varró (Reata, Sabínia, 116aC, 27 aC) Marc Vitruvi Pol·lió (80-20)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Època d’August s I aC)	Poesia Lírica i Epigrama Sàtira Elegia	Publi Virgili Maró 70 a. C.-26 a. C (Andes, prop de Màntua, 15 d'octubre de 701 aC - Bríndisi, 21 de setembre de 19 aC) Quint Horaci Flaccus (Venúsia, Apúlia, 65 aC - Roma, 8 aC)
		Gai Corneli Gal·lus (70 a. C.-26 a. C) Tibul, Albius (Palestrina 48?-19?) Sext Properci (Assis 57-Roma 15) Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC)
	Història	Tit Livi (Pàdua 59 aC- 17 Sulmona, 20 de març de 43 aC - Tomis, 17 dC dC)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Època de Juli-Claudi s 27-68 dC)	Poesia Faules Sàtira Èpica	Gai Juli Fedre (Tràcia ?15 aC – ? 50 aC) Persi Flac Auli (Volterra,34dC-Roma,62dC) Marc Anneu Lucà (Còrdova,39 dC - Roma, 65 dC)
	Filosofia	Luci Anneu Sèneca (Còrdova 1-Roma 65)
	Teatre
	Prosa. Novel·la	Petroni (Gaius Petronius Arbiter) (?20-66)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Període	Matèria Literària	Autor
Època dels Flavis s 69-96)	Prosa erudita i científica Retòrica	Gai Plini Cecili, dit el vell (Como, ~24 dC - Stabia, 24 d'agost de 79) Aule Corneli Cels (s 25 aC- 50 dC) Marc Fabi Quintilià (Calahorra, ~30 - ~95)
	Poesia Èpica Epigrames Satírica	Gai Valeri Flac (?Sezze- ?90) Publi Papini Estaci (Nàpols, ~45 - 96) Marc Valeri Marcial (Bílbilis, 38/41 dC - Bílbilis, ~104 dC) Dècim Juni Juvenal (Aquino, Campània, ~65 - ?, ~128)
	Història	Corneli Tàcit (?, ~55 - ?, d 116) Gai Plini Cecili, dit el Jove (Como, ~61 dC-Bitínia, ~112 dC)

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
s II i III (Antonins)	Història	Suetoni (Gaius Suetonius Tranquillus ( Roma?, ~69 - Roma?, 140)
	Prosa. Novel·la Assaig Erudita	Luci Apuleu (125-170) Marc Corneli Frontó (Cirta 100dC-166) Aulus Gel·li
	Escriptor cristians	Quint Septimi Florent Tertul·lià (150-222?)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Renaixença s IV	Eloqüència	Panegírics
	Història	Flavi Vegeci (s. IV?- s. V?) Ammià Marcel·lí (Antioquia, ~330 - Roma, ~400)
	Poesia (profana)	Dècim Magne Ausoni (Bordeus, ~310 - Bordeus, ~395) Claudi Claudià ( Alexandria, 370 - Roma, 405)
	Prosa cristiana	Sant Hilari (de Poitiers 315-367) Sant Ambròs (Trèveris, 339-Milà, 4 d'abril de 397) Sant Jeroni ( Strido, Dalmàcia, ~342 - Betlem, 30 de setembre de 420) Sant Agustí ( Tagaste, 13 de novembre de 354 - Hipona, 28 d'agost de 430)
	Poesia cristiana	Prudenci (Aurelius Clemens Prudentius) ( Calahorra, 348 - ?, ~405)
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

Els Pescadorets

Us ofereixo un text escrit fa molt temps i, ara, recuperat. Es tracta d'uns Pastorets, l'obra de Nadal per excel·lència del teatre català. La vaig escriure quan encara no hi havia ordinadors. És un text de teatre adaptat per als infants per poder ser representat a l'escola. Està en format PDF. És molt original perquè l'acció no passa a la muntanya, com és habitual, sinó arran de la costa i a mar obert. Es diu Els Pescadorets. Espero que us agradi.

Els Pescadorets

Ozymandies

Vaig començar l'estiu amb moltes ganes de tornar a traduir quelcom. Feia molt temps que no m'hi podia posar degut als estudis i vaig ecidir endinsar-me si més no en un poema d'un autor que em seduís, com sempre. Vaig anar a raure a Percy Bysshe Shelley i vaig ecidir, per la temàtica, el poema Ozymandies. El vaig traduir però es resistia. Encara ho fa. No està del tot reeixit, però aquesta setmana s'han descobert unes restes arqueològiques a Sagalassos, al desert de Turquia. Són les d'un bust i d'unes cames de Marc Aureli, l'emperador romà. curiosament d'un fet semblant com ens narra el poema de Percy.
Així dons, les circumstàncies no poden esperar. Aquest n'és el resultat:

Ozymandies

Un cop, un passavolant d'un antic país
em digué: "Dues cames de pedra enormes
es drecen al desert, arran, prop d'un pendís,
sense el cossatge, un rostre gastat en les formes
amb trets avesats a manar i burleta somrís
encert d'escultor en fer la passió mateixa
per fer-la perviure tallada en roca incerta,
d'aquell que se'n burlà i d'aquell que la féu créixer;
al seu pedestal, ben clar llegir-hi podreu:
Em dic Ozymandies, rei de reis, cosa certa:
admireu els meus fets. Poderosos friseu!"
Res no resta al seu voltant només decadència
d'una colossal desferra per tot arreu
i tota la sorra que escampa la turgència.

Percy Bysshe Shelley ( 1792-1822)

Clarividència? No ho se. Sovint em passen coses així. Què en penseu vosaltres?
Us deixo alguns enllaços de la notícia.

avui
11 setembre

Amy Foster

Us ofereixo la darrera traducció. Es tracta d'un relat curt de Josehp Conrad. A part de ser una història molt maca i sensible, també dóna la visió del patiment dels immigrants.
Ja em direu què us ha semblat.
Es diu:

Amy Foster

L'estranger

L'ESTRANGER
1

- A qui estimes més, home enigmàtic?. Digues. Al teu pare, la teva mare, la teva germana o el teu germà?
- No tinc ni pare, ni mare, ni germana ni germà.
- Els teus amics?
- Esteu fent servir un mot, el sentit del qual em resta desconegut fins avui.
- La teva pàtria?
- Ignoro en quina latitud deu estar situada.
- La bellesa?
- L'estimaria de tot cor, la bellesa immortal.
- L'or?
- L'odio com vos odieu Déu.
- I què estimes, doncs, estranger extraordinari?
- Estimo els núvols...els núvols que passen allà dalt..i allà...els meravellosos núvols.

Baudelaire.
Petits poemes en prosa.

Mad Girl's Love Song. Sylvia Plath (1932-1963)

Cançó de la boja enamorada

En cloure els ulls el món corrent es mor;
obrint les parpelles neix de bell nou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).

Els estels valsen blaus, vermells i d'or,
d'esma cavalca una negror de brou:
en cloure els ulls el món corrent es mor.

En somnis m'embruixares, quin trescor,
fent cants de lluna, al llit, besant-me a sou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).

Déu cau del cel, fuig l'infern fent-se el sor
serafins, satànics fugits, on sou?
En cloure els ulls el món corrent es mor.

Vas dir:"tornant" i et vaig creure de cor,
i en madurar del teu nom vaig dir prou,
(puix crec que et vaig inventar a contracor)

Tingués l'Ocell del Tro i no tu al cor,
si més no en Primavera ell ve de nou!
En cloure els ulls el món corrent es mor
(puix crec que et vaig inventar a contracor).