BÍBLIA RIMADA DE SEVILLA
3 De Judes Iscariot i de la seva vida
Ara us voldria dir i contar
de Judes sa vida i obrar
i com a Judes se li vol
atorgar com bo per bressol
a Iscariot anomenat;
però el més cert és que fou nat
just a Jerusalem ciutat.,
que el seu pare es deia Rubén
de tribu de Judà, s’entén,
la mare es deia Ciberea;
quan Rubén la prenyà a l’aldea
ella va somniar, estant prenys,
com infantaria un infant
que seria significant
i portaria destrucció
a la pròpia nació.
D’això en seria turmentat
patint una mort de vexat.
La dona, del somni, quedà
torbada de llavors ençà
i li va explicar al seu marit
qui com la dona quedà afligit,
i en van plorar molt dia i nit.
Finalment la dona digué
que en dar a llum prendria el sender
i llençaria el fill al buit,
guanyant el món sense aquell fruit,
que un somni com aquell no és gens
menyspreable en revelaments.
Fets nou mesos ella infantà
del seu llinatge el jovençà
i tant la dona com el marit
van témer aquell infant parit
i varen demanar consell
des d’on llençar l’infant aquell;
sabut van fer un cove vulgar
i el van dur a un balç del mar;
el cove empeguntat amb cura
fou llençat amb la criatura
i tot plegat, cove i infant
pel mar van fer via nedant
enduts per la suau corrent
mar endins amb brisa plaent
fins abastar, tot navegant,
una illa que era a mig llevant
anomenada Iscariot,
descrita com un gran illot.
La seva reina, que d’atzar
resseguia sovint la mar,
era allà amb donzelles jugant
veié a l’aigua el cove surant
i li’n treié d’un cop d’instint
trobant aquell infant dormint
El trobà bell com cap abans
hagués vist i ja entre les mans
l’acaronà i sospirà;
i amb gest maternal casolà
pensà endur-se’l a casa seva
mentint, si calia sens treva
per fer-lo com fruit seu a la brava,
ja que el seu marit cap li’n dava,
i així el regne no es perdria,
que ell mort als parents passaria.
“Doncs així ho faré i em gitaré
i demà que estic prenys diré,
fent saltar el meu marit com boig,
que aquest és el seu màxim goig.”
I la reina, en tornar, s’allita
fent-se la prenys d’una visita
de fa temps del rei; en sentir-la
de joia ell tot és ungir-la;
i ella, sens deixar-li-ho pair
marcava sens repòs tragí:
com una reina va de part
cridava més a cada esguard
mentre amagat es feia dur
l’infant que no el veiés ningú
de la cort, que a més fos xerrarire
i esbombés de l’infant per l’aire;
la dona feia el pariment
com anant de part tot dient:
“Ai déu, ai déu com pot sorprendre
tant dolor, quin consell puc prendre?”
Ben prest aquell infant trobat
entre faldilles fou posat;
tant plorà el nen com ella ensems
que fins mossos dels magatzems
ho sentiren i deien: “Joia
duu l’hereu del rei, noi o noia!”
El rei feia amb goig compliments
a tots nivells de seves gents.
Judes Iscariot fou dit
a l’infant que cresqué eixerit
de cor, braços i peusun goig
de forts, i el cabell color roig,
amb ulls foscos, negre intens,
un més bru que l’altre, propens
a fer pensar que eren uns signes
d’un caràcter no dels més dignes;
al poc s’hagué evidenciat
aquesta àvola falsedat.
Quan el rei jagué amb sa muller
just va prenyar-la, i ben sobrer,
i ella als nou mesos hagué un fill
bonic com un sol a un espill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada