dimecres, 4 de novembre del 2026

BÍBLIA RIMADA DE SEVILLA 

5   De Judes Iscariot i de la seva vida 

Va anar fins Pilat sens tardar

i allà al palau tot li contà.

de quina manera dins l’hort

buidà el pomer i havia mort

Rubén. Mentre, abans de sopar,

allí Rubén varen trobar.

Creien que havia mort de sobte,

així ho confirmà un metge copte,

caient des de dalt la pomera

(de que buida de fruitera

no els fou estrany) Colgat Rubén

Pilat tingué gran mirament

que els seus béns no fossin vexats.

Un cop els plors del dol passats

Pilat plantejà una jugada

de risc, sens saber-ho, d’entrada,

que Judes prengués per muller

la dona del mort al verger,

desconeixent que era sa mare,

que era mala cosa abans i ara.

Ja n’era matar el jardiner,

si bé Judes malvat va ser,

desconeixia el parentiu

amb qui casar-lo Pilat diu.

Així per l’afer del jardí

Judes guanyà muller i, en fi,

dos fills n’hagueren des d’allà;

els quals, siem francs, s’estimà

més que qualsevol altra cosa

que davant la vista el món posa.

 

Ja un dia que Judes s’estava

amb sa muller en repòs fent taba,

amb un to que no era el mateix,

de sempre ella llençà un fort bleix.

Judes demanà què tenia:

“Què us cou amb aquesta energia?”

“Senyor –digué ella- no és senzill.

Ai, dissort! Jo vaig tenir un fill

amb Rubén i el vam llençar a mar

perquè era un perill singular

i evident, com fet de maldat.

Salpà en un cove empeguntat.

D’això ja fa vint-i-dos anys,

records que eren uns esborranys,

fins que vaig trobar el marit mort,

tot estassat en aquell hort,

llavors vingué el pla de Pilat

per vinclar-me la voluntat

de prendre-us a vós com marit...;

tot m’ha portat el cor marrit

per’xò he llençat aquest sospir,

no ha estat més que un cop fluix d’albir.”

Un cop hagué ella així parlat

Judes contà, pel seu costat,

com aquella reina el nodrí

a Iscariot fins que en fugí

i que li havia explicat

que pel mar havia arribat

i quatre detalls més. Tot dit

feia pal·lès d’on era eixit:

Judes era fill de Rubén;

i que l’auguri feia evident

allò que Ciberea evocà

i que era sa mare a remà.

Aquí ell demanà perdó

pels falliments i la lletjor

dels seus acte. Sa mare, en fi

li recomanà fer camí

per trobar Jesucrist on fos,

que deien curava els dolors

de les ànimes del sofrent.

 

Segueix a Bíblia Rimada de Sevilla 6
 
Hams: Bíblia Rimada de Sevilla, Poesia Narrativa Catalana, Judes Iscariot

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada