BÍBLIA RIMADA DE SEVILLA
Introducció 1
 |
|
Imatge Extreta de La Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas, Joaquim Molas editorial volum II, pàg.298. El full és de la Bíblia Rimada corresponent al Quart llibre dels Reis vv. 8426-37 corresponen al text de la Vulgata Reis IV, 13, 20-21. |
És una Bíblia escrita en vers i en català del segle XIII que es troba dipositada la Biblioteca Colombina a Sevilla provinent de la donació a la ciutat de part del fill de Cristòbal Colom, Ferran Colom (d’aquí el nom de la Biblioteca) que donà tots els seus llibres (12.919 volums) durant el segle XVI (Ferran morí el 1539)
El dador havia preparat dos catàlegs dels seus llibres: un índex alfabètica (Abecedarium) i un que restà inacabat el Registre (Registrum) on s’hi havia de descriure cada llibre i explicar l’origen de com es va adquirir. El nostre llibre que tenia assignat alfabètic 14.715 havia d’estar ressenyat al Registre que va quedar incomplet sense saber ca qui i com el va adquirir.
N’hi havia una altra còpia que se servava a la Biblioteca de l’Escorial però durant l’incendi (7/6/1671) de es va perdre, juntament amb altres manuscrits catalans, algunes Bíblies catalanes, entre d’altres. Com mai havia estat estudiat no en sabem les condicions en què es trobava ni si contenia la totalitat de l’obra.
La Bíblia Rimada té 27.654 versos apariats en cobles rimades, la versificació habitual de la Poesia Narrativa catalana medieval.
Contingut
En el seu desenvolupament narratiu de la Bíblia ressegueix completament l’obra model en tots els seus apartats i llibres (concretament de La Vulgata que és la versió llatina de la Bíblia) Des del Gènesi als Fets dels Apòstols i l’Apocalipsi però, en conjunt, tenen una característica narrativa per sobre de tot que es desenvolupa en els relats com a narracions amb la intenció expressa (tal com es manifesta al principi de l’obra) de fer conèixer l’essència real de la font original (La Vulgata, preferentment)
Després de la dedicatòria l’obra es distribueix de la següent manera:
De la creació del mon. Gènesi(alfol. 1 a, col. 2)
continua amb Èxode (fol. 14r),
Levític (fol. 20a),
Nombres (fol. 21a),
Deuteronomi (fol. 24a),
Josep (fol. 25r),
Jutges (fol. 28a),
ReisI (fol. 34a) col.2)
Reis II (fol. 43a),
Reis III (fol. 51r),
Reis IV (fol. 60r),
Tobies (fol. 69r),
Daniel (fol. 75a),
Esdres (fol. 87r),
Judit (fol. 92 r),
Ester (fol. 97r),
Proverbis (fol. 104a),
Macabeus ( del fol. 110a col.2 al fol. 124 a col. 2)
en aquest punt comença el Nou Testament consistent en una combinació dels Evangelis (fol. 124 r),
Els Fets dels Apòstols (fol. 164r)
L’Apocalipsi (fol. 183a col. 2),
icinc llegendes apòcrifes (fol. 191r).
Mentre al fol. 200 r. trobem uns epígrafs i al 201 té sols escrita la meitat de la primera columna l’anvers restant és en blanc.
Al 202 i en lletra vermella inicial ja s’expressa en prosa el Salteri fins l’anvers del foli 228, col. 2 deixant sens acabar el Salm 113 del Salteri que resta incomplet.
El manuscrit actualment numerat 7.7.6. (abans Y130 núm. 15)consta de 227 folis de 30,5 d’alt x 21 cm. d’ample. La superfície escrita ocupa vint cms. i mig per setze i està escrit en dues columnes de trenta quatre línies cadascuna. La Bíblia Rimada ocupa els 200 primers folis i una part del 201. A partir del 202 s’hi troba la traducció d’un Salteri en prosa rubricat, aquest sí per l’autor, a diferència de tots els anteriors. Si bé la cal·ligrafia és similar l’ús de la llengua és més endarrerit que el de la prosa i l’ornamentació suggereix clarament una altra mà. Tot fa pensar que és un afegitó per tal d’incloure el Llibre dels Salms que falta a la Bíblia Rimada.
L’autor.
Així dons el seu autor és desconegut però tot apunta a que, pel volum de l’obra en conjunt, és producte com a mínim de tres redactors que es poden dilucidar pel tipus de redacció resultant a la seves participació.
L’autor A és més imaginatiu, més narrador, més regular en la confecció mètrica (mots rima, nombre de síl·labes als versos, etc), tendeix a repetir-se en l’argumentació de situacions similars, així repeteix frases i fórmules en escenes anàlogues, utilitza la forma antiga de EU per dir MI. Inclou descripcions de la bellesa humana prototips de la literatura trobadoresca cortesana.
L’autor B és fidel a les fonts (La Vulgata, La Història Escolàstica), mètricament és negat: inclou versos de setze síl·labes i els mots rima són d’una pobresa extrema, quan ni es contempla la resolució, també utilitza EU per MI.
L’autor C també és poc escrupolós amb els mots rima fent ús de més mots masculins que femenins i utilitza el JO en les fórmules que els altres utilitzaven l’EU.
Malgrat no saber qui és l’autor els estudiosos de l’obra (que són molt pocs) al llarg del temps han apuntat a Romeu Sa Bruguera degut a que aquest sí signa el Salteri que hem dit segueix a l’obra. Amb tot hi ha una còpia del Salteri a la Biblioteca Nacional de França Ms. Fr. 2434 on Sa Bruguera no s’hi menciona.
Amb tot la informació de l’autoria pot estudiar-se a partir de la dedicatòria que figura en la part inicial del llibre, just abans de l’inici del primer llibre de la Bíblia. Aquesta persona és identificable i localitzable biogràficament. Així la Bíblia Rimada està dedicada a Marquesa (un nom prou corrent aleshores) filla del vescomte de Cabrera Guerau i de Sança de Santa Eugènia. Sabem quer morí el 1327. Pels volts de 1283 es va casar amb Ponç Ug IV, comte d’Empúries, un gran mecenes de les arts i poeta. En la referència de l’autor esmenta més el pare que no el marit per tant devia tenir més relació amb la casa dels Cabrera que dels Empúries que és per la situació adquirida pel matrimoni de Marquesa, després.
Possiblement la Bíblia Rimada fou oferta a Marquesa per la seva abundosa generositat provada amb la comunitat dominica que era una de les seves màximes implicacions, sobretot amb la fundació del priorat de Sant Domènec a Castelló d’Empúries on va ser enterrada amb el seu fill passant a la càtedra de Santa Maria de la mateixa població quan segles després el priorat fou abandonat.
Si partim de l’asseveració que sols un literat eclesiàstic podia portar a terme aquesta titànica obra podem veure que la Bíblia Rimada pot haver estat escrita per algun membre eclesiàstic que gaudís dels beneficis de la seva benefactora.
Així Romeu de Sa Bruguera era el provincial d’Aragó i participà en el projecte del priorat però també hi van participar molts altres amb arrels més estretes amb Castelló. A part del Salteri ell participà en traduccions bíbliques al català encarregades per Alfons II. Ambdós treballs en prosa, estètica diferent a la que estem veient.
S’ha proposat el primer prior del priorat Ponç de Montclús. Aquest està molt més relacionat amb Castelló tot i que també, com Romeu, va recórrer Europa impartint ensenyaments. El 1317 va esdevenir prior del nou monestir dominicà a Castelló. Els Montclús, de noble llinatge, eren vassalls dels Cabrera. A partir de que la seva família passava a mans dels Cabrera i que Marquesa era quan es va convertir en senyora d’Empúries podia ser el moment idoni per cercar la seva influència amb la seva obra.
A més participà com a executor testamentari del fill de Marquesa, en morir aquest, i ajudà a resoldre la qüestió de la successió del títol quan passà als Cabrera. Fins i tot sabem que a part de ser l’executor testamentari era mig cosí de Marquesa i també el seu confessor.
És possible que comencés la redacció de la nostra obra en ser estudiant, entre 1290 i 1300 que la versificació fos obra d’un jove, per les traces d’ingenuïtat i manca de poliment. La utilització d’arguments escolàstics en converses dels personatges suggereix aquesta possibilitat. Les descripcions de les dones que hi apareixen imiten romanços i l’ús de formes provençals que indiquen el coneixement de la literatura trobadoresca. També el fet de no incloure el seu nom a l’obra indica la seva coneguda personalitat per part de la benefactora. Les diferències d’estil i de treball que hem indicat poden ser degudes a que el jove autor deixà inacabada l’obra pels seus viatges europeus i després la reprengués amb ajuts que el seu càrrec li permetia emprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada