dimarts, 10 d’octubre de 2006

Venus i Adonis - Shakespeare

Vet aquí uns versos de Venus i Adonis de Shakespeare.
Hi veieu una similitud amb el Carpe diem?

LXVIII
Deixa’m excusar el teu cavall, noiet,
i aprèn d’ell, t’ho prego cordialment,
a collir dels plàcids delits que et vinguin.
Fos muda i l’instint també t’ho diria:
que aprenguis a estimar, la lliçó és fàcil,
i un cop apresa no s’oblida mai.

LXIX
“No sé què és”- diu ell -”i no vull saber-ho;
tret que sigui un senglar i llavors caçar-lo
un deute més feixuc no vull contreure.
El meu amor per l’amor és amor
per fer-ne afront, ja que he sentit que és vida
de mort: que hom riu, plora i tot a l’encop”

LXX
“Qui duu un vestit a mida incomplet?
Qui cull un brot abans no hagi florit?
Si creixent les coses se les estronca
es marceixen i perden tot l’encís;
El poltre que hom munta i broca molt jove
perd el seu urc i mai creixerà ferm”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada