dimarts, 1 de juliol de 2014

CHRETIEN DE TROYES. LANCELOT VII


LANCELOT, EL CAVALLER DE LA CARRETA.

Setè Lliurament.


Ja de vespre trobà fent via
una dama que li venia,
molt bella i de bon avinent,
molt elegant de vestiment.
La dama, en ser a prop, el saluda
de gust, polida i resoluda,
i ell respon: “Que joia i salut
Déu us doni amb gratitud!”
I ella rebla: “Senyor, a la vora
tinc casa meva que us honora,
si vós en voleu disposar.
Mes sols hi podreu albergar
dormint amb la meva persona,
que en faig requisit com patrona.
Molts són qui per aquest present
han fet cinc cents trucs i un intent”
Ell prengué un posat circumspecte
i va respondre amb tot l'afecte:
Dama, vostra hospitalitat
m'omple de goig i vanitat,
però talls de llit i allitar-se
el temps no me n'esfilagarsa”.
Doncs no us puc en res més servir”-
fa la noia- “ni ulls ni dir”
Ell prova d'entendre el seu deure
s'avé per si res en pot treure.
I el cor, d'aquest gest, se'n ressent
tot ell, i no el cor, solament,
que en jeure haurà d'haver destresa
i treball per saber amb dolcesa.
La dama que li fa els honors,
potser li dóna tants amors
que després no vol que se'n vagi,
segons l'acord, potser un presagi
que ha promès plaer i voluntat.


Vuitè Lliurament


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada