dissabte, 5 de juliol de 2014

CHRETIEN DE TROYES. LANCELOT VIII


LANCELOT, EL CAVALLER DE LA CARRETA.

Vuitè Lliurament.


El duu a un clos emmurallat

el més bell d'aquí a Tessàlia

fort pels homes i l'animàlia,

clos, rodó el mur i alt i un fossat

profund; dins cap home apostat

fora el que ella acompanyava;

tot era parat, sense trava,

a punt tenia cambres grans

i una salla llesta d'abans.

Havent cavalcat per la riba

van ser a la fortalesa altiva,

per tal que poguessin passar

era pla el pont dalt del fossar,

passat, l'eixida era deserta.

Pujaren a la sala oberta,

el sostre amb teules i cairats

i els baterells esbatanats

per on entraren i van veure

una taula on feia goig seure:

lluents estovalles i plats

tots plens, i uns grans ciris triats

cremaven en llurs candeleres,

i anaps d'or, per beure-hi de veres,

amb vi de mora un dels pitxers

i un altre amb vi blanc dels vivers.


En unes banquetes veïnes,

plenes fins dalt, dues bacines

d'aigua calda per rentar mans,

i, arran ben bé, sense fer atans,

una tovallola brodada,

com eixugamans preparada.

Cap criat, ni servent tampoc,

no es veia allí ni per enlloc.

Traient-se l'escut de l'esquena,

el cavaller, amb passa serena,

el penjà a un clau; la llança al cim

d'altres, en un penjador prim.

Hagué vist, quan descavalcava,

que ella, igual, desmuntà sens trava,

d'això el cavaller en fou content,

que ajut no esperés indolent

i que baixar hagués d'ajudar-la,

així, quan amb pas ferm, sens parla,

enfilà decididament

a una cambra, no en féu esment.

En dugué una capa escarlata

i li posà, tota ravata.

La sala era de tints solars

quan els estels ja eren ben clars;

essent tota plena d'espelmes

que a la lluna pagaven els delmes

de tant gruixudes i lluents.

En posar-li al coll corrents

la capa, ella digué burleta:

Heus aigua i tovallola neta,

ningú no us la vindrà a oferir

puix sols hi som vós i jo aquí.

Renteu-vos les mans, seieu plàcid

del que us plaurà: n'hi ha dolç i àcid

i és hora i el menjar us ateny

que els ulls veuen i el cor empeny.”

Ell, tot calm es renta i va a seure

tot li plau, el menjar i el beure,

ella va a seure's a prop d'ell

i menja i beu a igual nivell,

tant com el menjar i beure dura

i així, quan l'àpat es clausura,

la noia diu al cavaller:


Senyor, sortiu que es posi bé

l'àpat i res us faci nosa,

solament fins calmar la cosa,

fins que penseu, dins vostre pit

que ja estic estirada al llit.

Novè Lliurament


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada