LA CANÇÓ DELS NIBELUNGS

Sigfried - Sígfrid 

LL. 1  CANT PRIMER

CANT I

 

Moltes meravelles conten   les sagues de l’antigor

de grans i estrenus herois  del tot exempts de temença;

també d’alegries i gestes    tant de planys com de laments

o lluites d’herois valents    que us en diré rastelleres.

 

Pujava en terra Burgúndia  la nena cor ennoblit

que ja voldrien arreu in no en trobareu més bella.

De nom es deia Krimilda  formosa cada cop més

per ella molts cavallers  van perdre el cor i la vida.

 

El fet noble d’estimar-la  no avergonyia ningú;

rondada per molts herois,  essent dels prohoms pretesa

tan com bonica que era  tenia un bon cor i pur.

La faiçó curialesca  fóra model d’altres dones.

 

Tres reis en tenien cura,    de gran noblesa i rics:

dos, en Gúnther i en Gernot,   herois sencers sense màcula

i en Geiselher, tercer i jove,   amb dots d’espasa escollit,

que a més era el seu germà;   cap la deixava d’atendre.

 

Ute va dir-se llur mare,  reina amb riquesa molt gran,

i el pare es digué Dankrat  que els deixà el regne d’herència

en el moment de morir;  havia estat un prohom

que en la seva joventut   va arribar a guanyar molts mèrits.

 

Van ser els fills molt generosos,   per tal d’estirp noble i gran

agosarats com escau   a uns herois fóra de sèrie.

Just tenia Burgúndia,   aquell llur país, en nom

d’ells una gran esplendor   renom sabut fins d’Àtila.

 

Vora el Rin, a Worms, la vil·la,    vivien aquells senyors

 i servits gustosament  per cavallers en gran nombre,

amb honors i obediència  mentre llur vida durà

finint llastimosament   pels rebecs de dues dames.

 

Aquells susdits tres monarques   eren, com us he esmentat

audaços, d’ànim ferreny  i tenien com a súbdits

molts proclius a llurs desitjos   d’heroisme més servil

de força i fréndol dispost    i sens temença a la lluita.

 

En destacava Tronje Hagen  i aquell seu potent germà

Dankwart, dit el veloç;  el senyor de Metz, Ortèwein,

 i els burgraves tan il·lustres   dits Gere i Eckewart

i també en Volker d’Alzei,  tots ells dotats de gran força;

 

en Runold, mestre de cuina,  que era un espasa excel·lent,

Sindold i Hunold, camerlencs;   senyors tots ells de prestigi

en la cort curialesca,    tant que no en puc dir mai prou.

Dankwart era mariscal  i el nebot tenia el càrrec

 

de senescal del monarca;   Ortèwein, senyor de Metz,

Sindold, coper oficial,   era espadatxí perfecte,

camarlenc molt destre   i era acurat curial

dels alts honors de la cort   amb la seva força enorme,

 

de llur dignitat tant alta,   de perfectes cavallers

de la cavalleria en si,   del goig donat en llurs vides

de tot plegat i llurs gestes   no se’n pot fer un just detall.

Amb tant d’esplendor al voltant   Krimilda va tenir un somni.

 

Que a un falcó que s’estimava  molt fort, esquerp i molt bell

per dos aligots fou mort           davant seu, sense evitar-ho,

patint com mai no ho haguera   de més gran en aquest món.

A sa mare ho explicà   la pacient senyora Ute

 

qui no sabé desxifrar-ho   a gust la filla que així:

“Aquest falcó agombolat  seria un home ben noble

que si déu no en té més cura   morirà sens remei.”

“Què em dieu d’un home a mi,   estimadíssima mare?

 

Vull sens cap amor quedar-me  fins el moment de morir

que la bellesa que tinc   sols la mort la malmeti

per tal que mai em corsequin   penes d’amor d’home mai”

 

“Això no ho refusis pas  -va reblar la mare-

Si mai del món vols la joia   i haver-ne el cor feliç ple

l’hauràs d’un amor ben pur  i essent-ne una bona esposa

perquè déu t’afavoreixi  amb el cos d’un cavaller.”

 

“No podeu pas creure-ho cert,   estimadíssima mare,

vos sabeu l’experiència   de moltes dones mostrant

tal com ho paga l’amor   amb una cruel sofrença.

Jo evitaré l’un i l’altra   burlant dels homes l’influx.”

 

Així Krimilda dins seu  volia d’amor lliurar-se

i varen passar molts mesos  que li van semblar llargs anys

sense conèixer ningú    a qui plagués dir-li home

però finalment un dia  la guanyà un heroi cabal

 

que resultà ser el falcó  que ella havia vist al somni

aquell que predí la mare  la mort del qual s’endugué,

recompensa sanguinolent   aquells parents que abans dèiem

torna a la mort d’aquell home  de moltes mares els fills.

 

CANT II

Pujava als Països Baixos   un fill de grans nobles reis;

Sígmund del pare era en nom   i Siegelind la mare;

allà al Rin ribes en sota   tenien palau i llar

un castell molt conegut  anomenat per tots Xanten.

 

El xicot es deia Sígfrid   i creixé formós, cal dir

valent i cabal i ho féu   evident en d’altres regnes

on provà la vigoria   en no pas menys d’un país

fins que braus com ell topà  a la terra dels burgundis.

 

Grans gestes poden contar-se’n,   mentre es feia un home dret,

sols en els seus joves anys    que serien meravelles.

El ressò que aconseguiria     va fer-lo guanyar molts cors

de les dones del país    que pel seu amor delien.

 

amb gran cura l’educaren   tal com s’esqueia al seu rang

mes ordenança i virtut   li van sortir de dins l’ànima;

això era guarniment propi   del país dels pares seus

que ho amarava ben tot   i ho feia tot tan esplèndid.

 

Havent crescut que ja aleshores  fou presentat a la cort

la gent donà el vist-i-plau   i a moltes dames va plaure

que les mirés aquell dia  frisant retenir-ne esguard

i el seu afecte també;   de tot, ell prou va adonar-se’n.

 

Rarament sol cavalcava  i sempre amb luxe guarnit,

segons Siegelind establí;   custodiat pels seus homes,

que eren grans savis i rectes   adreçant-lo  vers l’honor,

cosa que el feia guanyar   tot l’afecte del seu poble.

 

Obtinguda fortalesa   per dur armes hàbilment

tingué el dret de ser adobat   cavaller amb tota justícia.

Mentrestant ell aleshores   deixava l’amor rondar

fent els possibles honors  a la requesta de dames.

 

Llavors el seu pare Sígmund  va convocar els seus vassalls

per fer amb vorers i amics   brindar a la cort un gran àpat

arreu van córrer les noves  a molts països i reis

a tothom , propers i estranys   regalà cavalls i roba.

 

Per ell, quan els troters veien  nois d’alta estirp com el fill,

amb prou edat per calçar   esperons i dur espasa

a venir els comminaven    i adobar-se al seu festiu

amb en Sígfrid tots plegats   guanyant la cavalleria.

 

I varen ser unes grans festes    meravelloses, van dir,

Sígmund i Siegelind  van obtenir aquell dia

grans distincions d’esplèndids,   que foren en els regals.

Per’xò s’hi van aplegar   molts forasters i en gran nombre.

 

Quatre-cents donzells vetllaven   les armes amb Sídfrid prop.

Moltes noies van fruir   de les seves traces fermes,

mentre els seus dits collaven   guarniments en robes d’or

o enfilaven els penjolls    amb pedres d’or amb mil formes.

 

Hams: Siegfried, Sigfried, Sigurd, La Cançó dels Nibelungs,  Nibelungenlied, Nibelungs,

Sígfrid Ll. 2