BRINCS D'ESTRÍGOL
(4) CARD PANICAL - ERYNGIUM CAMPESTRE
Té una construcció magnífica
per ser un simple card dels rodals,
i si punxa no és cap trasbals,
tampoc la imatge és terrorífica.
L’arrel s’enfonsa persistent
i profundament a la terra,
no es pot treure, de com s’aferra,
i en fa el seu lloc vehementment.
En Primavera es fa visible
en un cicle que és força curt,
l’hivern ja és seca, i amb l’aürt
del vent s’envola inconfusible.
Així escampa les llavors
que fan veïns de llunyania,
d’això en rep d’alguns el nom guia
de Card Corredor, per airós;
d’altres Card Girgoler li pengen
perquè hi sol niar aquest bolet;
ves, té un ventall de noms complet,
segons l’ús dels molts que els noms mengen.
D’una roseta al lloc que cal
en surten: primer un munt de fulles
dentades, amb punxes de xulles,
verdes i un blanc nerví central,
després neix un tany que branqueja,
d’on brollen flors dignes d’enveja
damunt de cada cap floral.
Allà al cim les fulles són llargues,
fletxes verdes, més llargues sí
que les de la base; el nerví,
també blanc; i són com adargues
aguantant les flors al damunt;
punxes al tall i una gran punta,
semblen veritables fiblons
per a frustrar els busca-raons
de molestar la seva adjunta.
Ella és flor semblant a un bolig
d’àtoms, verd blanc a la vegada,
amb collar de punxes ornada
que de llargues no són capritx.
Són boles, de pètals farcides,
endurits, amb uns filaments
minúsculs, finits amb intents
de caps d’agulla, com de dides.
És clar i distintiu el conjunt
formant als vorals siluetes
de braços oberts i soletes,
acompanyant al transeünt.
Té grans profits en medicina,
tota ella, fresca o seca ensems,
dels peus encetats priva els tremps;
ajuda a drenar bé l’orina
perquè és diürètica en si,
i desinfecta les ferides,
i si no se’n diuen mentides
és eficaç antiverí.
Conten als Pirineus estrictes
que les mosteles en combat
contra serps n’usen un grapat,
pel verí, i en surten invictes.
Aquesta contalla potser
la sabé Maria de França
i a Eliduc en féu recordança
i amb ço dit ho lliguem més bé.
Hams: Brincs d'Estrígol
