dissabte, 29 de març de 2014

CHRETIEN DE TROYES. LANCELOT. II

LANCELOT El Cavaller de la Carreta

de Chretien de Troyes

SEGON LLIURAMENT



 Així que del bosc van ser a prop
van veure sortir-ne al galop
el cavall d'en Cai, sens cap dubte;
duia el fre, abans incorrupte,
tallat i la brida en gafet;
venia el cavall sens genet
i l'estrep ple de sang era,
i la borrena de darrera
esmicolada en mil bocins.
Tots van sentir feresa dins
que es passaven a cops de colze.
Davant de tots, ja en un recolze,
mossèn Gavain, tot cavalcant,
veié venir un genet marxant,
un cavaller en cavall fent figa,
tot panteixant ple de fatiga,
fent renills i ben suat.
Mossèn Gavain fou saludat
pel cavaller a l'avançada
i ell, al seu torn, en féu tornada.
El cavaller frenà el primer,
mossèn Gavain reconegué
i va dir-li: “Tinc la muntura
exhausta, senyor, en gran mesura,
i no en puc treure menesters,
mes vós dueu dos bells destrers.
Si són vostres us pregaria,
prometent-vos sense falsia,
que un me'l cediu, i us tornaré
aquest servei amb gran deler,
tant m'és quin, no en faig exigència.”
I l'altre diu: “Féu preferència
d'un dels dos, el que us plagui més”.
I així, frisós, d'aquells destrers
trià, dels dos, sols acostant-se,
no el gran ni de millor criança,
ni un sol moment fou vacil·lant,
trià el que havia més arran.
Ja al cim, sortí brida abatuda,
mentre el vell caigué sens ajuda,
esllomat per un jorn tan dur,
en servir un amo clement obscur.
El cavaller ja s'endinsava
dins d'aquell bosc sense més trava
i mossèn Gavain rere seu
fent-li encalç, l'esguard ben greu;;
arribat a un turó en baixada
hi descendí llarga durada,
fins que a peu pla hi trobà el destrer
que havia dat al cavaller
i l'herba, a l'entorn, potollada
per cavalls i gran escampada
d'escuts i llances al voltant,
signes clars de combat nefand
que uns genets devien contraure.
I a ell li pesà i va desplaure
no haver pogut estar allà amb ells.
No el van aturar aquells rampells,
l'esqueien poc les conjectures,
preferia les aventures.

Així, veié un cavaller armat
d'armadura, a peu, l'elm baixat,
l'escut al coll, faixant l'espasa,
devers una carreta rasa. 

(Les carretes feien llavors
el que avui, de picota al dors,
serveixen a les nostres viles,
on se'n troben a mils i a piles.
N'era una aleshores prou
habitual com estri nou,
com saben avui de picotes
fellons assassins idiotes,
aquells que han estat condemnats
i tots els lladres enxampats
robant possibles, com la guilla,
o per força en una cruïlla;
passar a aquell qui delinqueix
per la carreta s'exigeix,
i se'l fa exhibir a les places.
Símbol d'haver perdut les traces,
de no ser escoltat en cap cort,
deshonrat, bandejat com bord,
significava anar en carreta,
tal que en deien en to mofeta:
si una carreta avui has vist
i no fas el senyal de Crist,
fes-lo llest i amb prou rapidesa
que no n'esdevinguis la presa”).
Sens llança el cavaller i va a peu,
i al braç de la carreta hom veu
un nan assegut, que amb destresa
d'arrier, la mena amb finesa,
fent xiular un fuet a la mà.
El cavaller al nan va parlar:
Déu meu, nan. Per què no vols dir-me
si l'has vista? Sols confirma
si tu la reina has vist passar.
Nan d'humor pudent, a remà,
que el que calla rega com pluja,
li respon: “Si vols pujar puja,
amb la carreta i, a poc a poc,
trobarem la reina al seu lloc
i sabràs perquè ha estat perduda,
tantost com ens doni rebuda,
no pas més d'hora que demà.
Ja solament un pas dellà
que el cavaller dubta en pujar-hi,
mal pagués més del necessari
i ell ja s'hi enfila d'un salt,
que el farà ressentir de mal!
Mes Raó, que d'Amor s'oposa,
li fa la pensa neguitosa,
castigant-lo a fer-lo baixar,
sinó el que es proposi deçà
l'omplirà d'oprobi, on s'ajoca,
dins tots els ulls i a cada boca
la Raó li recordarà.
Però Amor, que és al cor humà,
el força, l'obliga i el renya,
i anar amb carreta el pot empènyer.
Amor el vol i el pren com seu
i la vergonya li fa lleu.
Puix Amor, que el vol, l'ensarrona,
com mossèn Gavain esperona
d'aquella carreta fer encalç.
Hi troba el cavaller als ventrals
que hi jeu. I diu al nan: “Hauries
vist la reina a les rodalies?
Fa estona que l'estem buscant”.
El nan diu: “Si t'és important,
junts, amb aquest cavaller, vine,
plegats veurem com culmina
i us duré al final d'aquest camí”.
Quan mossèn Gavain el sentí
li semblà, tot plegat, follia
i va dir que no hi pujaria,
que fóra un bescanvi brivall
prendre carreta per cavall.
Vés allà on vas, vagis on vagis
jo vindré amb tu com els contagis”.
I així tots tres van endavant:
dos en carreta i un muntant.
Davant igual camí, igual deure.






TERCER LLIURAMENT.


Dreçes:
Chretien de Troyes, català, Traducció al català, Lancelot en català, El cavaller de la carreta al català,






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada