divendres, 12 de juny de 2015

POESIA NARRATIVA MEDIEVAL II

1- Característiques temàtiques: Catàleg d’intencions


Tot va començar en adonar-me de la foscor textual que teníem al nostre entorn a l’hora de consultar les obres claus d’aquesta opció estètica. Respecte als períodes culturals de la humanitat els nostres traductors han demostrat un reiteratiu interès pels clàssics grecs i llatins i, encara no de tots els autors i molts cops en vàries visions d’un mateix autor, prescindint, escandalosament, d’altres molt interessants dels quals no comptem amb cap fragment en la nostra llengua.
Saltant-nos aquest període literari vàrem topar amb el cronològic següent on també vàrem constatar el mateix problema però en aprofundir-hi més vam posar de relleu una altra dificultat més general.
La desaparició de l’Imperi Romà, que era el focus clàssic correlatiu en estudiar l’antiguitat cultural humana, s’encamellava amb un confús lapse de temps abans no es configurés clarament l’estètica subsegüent a aquell important període antic.
Abans d’esdevenir una estètica totalment diferent a aquella calia passar per un lapse obscur, si més no en el camp d’investigació que obria moltes preguntes per tal de comprendre la resposta plena: la consecució diàfana de l’Edat Mitjana.
Així s’havia d’explicar el període que els estudiosos han anomenat l’Alta Edat Mitjana i que en el món occidental va comportar un trasbals cultural que ocasionà una llarga època, orfe de cultura escrita, que és allò que en definitiva ens interessa aquí.
Així el llibre intenta donar explicacions, exemplificar i posar llum en aquest període obscur que, un cop estudiat no resulta tan orfe d’elaboració literària com podíem pensar en el moment inicial de la nostra investigació.
La nostra postura d’investigació literària no podia obviar tot un seguit de forces alienes a la Literatura i a l’opció estètica de la Poesia Narrativa però que, malgrat tot hi produirien una influència substancial molt important.
Ens referim als fets històrics de la irrupció dels pobles anomenats “bàrbars” dels quals els nostre llibre posa a la llum les seves aportacions literàries mentre evidencia el llarg ventall de tants pobles com els composen, amb els indrets específics que varen influenciar.


Parlem dels Cimbris, Vàndals, Gots, Ostrogots, Francs, els Visigots, els Angles i els Saxons, els Normands però també dels Burgundis, dels Gautes, els Alemani, els Sueus, Alans, dels Huns i dels Llombards, etc.
Tots aquest pobles, la majoria perduts en el temps ens aporten accions i vivències dels seus components il·lustres que convé conèixer per tal de comprendre la Literatura Medieval de manera global.
Així hi trobem figures històriques rellevants que esdevenen personatges en moltes de les narracions que estudiem en el nostre volum:
Teodoric (l'Ostrogot i el Visigot), Dietrich Von Bern (de Verona), Hildebrand, Alaric, Vamba i també monjos escriptors o lingüistes (Eeginhard, Ermold el Negre, Ekkerhart, etc.) que aporten obres narratives noves, refoses o originals i millores en l'escriptura (la minúscula carolina)

Segueix a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada