L'OFICI DE CARLEMANY A GIRONA
Es tracta d'un relat curt que s'oficiava des de finals del segle XIV a Girona on s'hi relataven les vicissituds de Carlemany per conquerir aquesta ciutat durant el segle IX a mans dels sarraïns. Té relació amb altres Oficis més antics d'altres parròquies i monestirs situats en la ruta que féu l'emperador franc de camí a la seva entrada a Catalunya.
Difereix d'altres narracions com el Tractatus de Captione Gerundae però s'hi esmenten situacions topogràfiques coincidents i cosa molt interessant que les fa il·lustratives d'aquella antiga proesa.
Apareix en un Breviari de 1339.
Segons Jaume Marquès el bisbe
Arnau en ser declarat abat de l’abadia d’Amer (i per tant
posseïdor de la vila) va fer escriure l’Ofici el 1345 i no
s’hi estigué d’incloure-hi una remembrança al seu
germà Ferrer de Mont-rodon que n’havia estat abat, exaltat
així l’origen de la seva nissaga a l’acte fundacional del
monestir per Carlemany.
TEXT LLATÍ
L' "Ofici en honor de Carlemany".
Segons el Breviarium Gerunden de Anno 1339.
Officium In festo Sancti
Karoli Magni imperatoris et confessoris.
Lectio prima.
Cupiens Sanctus Karolus magnus Beati
Jacobi Apostoli monitis obedire, disposuit ire versus Yspaniam', et
eam catholicae fidei subjugaré. Capta vero civitate Narbona et
munita, in qua Yspania^ inchoatur, perueniens ad terram rossilionis,
quae est principium Cathalonie, Christi auxilium, et beate virginis
marie" humiliter imploravit. Te Euge, serve bone.
Lectio secunda.
Oratione vero completa, intendens in
celum, vidit beatam Mariam, Christum eius' filium defferentem; vidit
etiam beatos Jacobum et Andream manentes unum a dextris, et alium a
sinistris. Quos cum inspiceret sanctus Karolus, stupens in
splendoribus, percepit beatam Virginem sic loquentes. "Ne
paveas, Christi miles, Karole, brachium, et deffensor ecclesie',
quoniam nos tecum in bello erimus, et liberabimus te cum victorià,
et salutae. Qui me confessus.
Lectio tertia.
Sed cum montes transieris Pirineos
obsidebis civitatem Gerundae, et eam licet cum laboribus obtinebis.
In qua ad meum honorem, et reverentiam edificabis Ecclesiam
Cathedralem Benedicam tibi, et diriguami te súper omnes
milites huius mundi et habebis Sanctum Jacobum nepotem meum
directorem, et totius Yspanie protectorem. Quibus dictis disparuit
visió premonstrata. Sancte Karole. Cum sequentibus IIII et V.
responsorüs in Sancto Benedicto.
Lectio quarta.
Tunc Sanctus Karolus in domino
confortatus suum exercitum animavit. Et cum in fervore spiritus
exercitum infidelium invasisset ceperunt terga vertere, et totis
viribus fugere, non valentes resistere Christianis. Finaliter obtenta
victorià in campo, qui dicitur milet edificavit Ecclesiam sub
invocatione beati Andreae Apostoli, in qua nunc religiosorum
monasterium est constructum. Captis insuper castris et villis
valispirii et Rossilionis et ad locum, qui dicitur Sa Clusa Sanctus
Karolus devenisset, scivit regem Marcilium inturum fuisse inclusum;
ideoque ex tunc Sa Clusa vocatur qui Móns Acutus antea
vocabatur. Sanctus Karolus.
Lectio quinta.
Infidelibus tàndem inde fugatis,
pervenit ad montis verticem, qui vocatur, Albarras, postea nominatus
est, Malpartus ubi invenit resistentiam ne transiret. Tunc sanctus
Karolus aciem diuisit per partes, unam per Collum de Panisas, ubi ad
honorem Sancti Martini Ecclesiam fabricavit, aliam' vero partem per
abruta montium destinavit. Sarraceni vero diuisam^s aciem intuentes,
ceperunt fugere versus ciuitatem Gerunde, timentes ne capti in medio
remanerent inclusi. Sanctissime Confessor Christi Karole.
Lectio sexta.
Quid audiens Sanctus Karolus destruxit
omnia fortalicia de quibus Christianis transeuntibus periculum
imminebat. Qui persecuendo impios versus Gerundam arripuit viam suam.
Et perveniens ad locum de Ramis, in honorem Sancti luliani Ecclesiam
edificavif Rotulandus etiam capellam Sancte Tecle Virginis in eisdem
terminis ordinavit. Beatus vero Turpinus Remensis Archiepiscopus
altare sancti Vincentii ibidem exaltavit. Ecce homo.
Lectio septima.
Nemo Lucernam accendit. Ne cum sua
honore in sancto benedicto. O quam admirabilis vir. In sancto paulo
narbone.
Lectio octaua
Tunc Sanctus Karolus deuote
consurgensivit uersus valíem Hostalesii. Et egressus de loco,
qui dicitur Sent Madir exivit obviam Sarracenis, de quibus obtinuit
victoriam, et honorem. Et propter hoc ibidem constituït
monasterium monachorum construendo altare maius sub invocatione
Virginis gloriose. Sed quia locus ille Sarracenis fuit amarus. Ideo
Sancta Maria de Amer ex tunc fuit ab incolis nominatus. Beatus
Karolus. Responsorium in Sancto Nicholao^'.
Lectio nona.
Recedens inde Sanctus Karolus rediit ad
montem de Barufa'', qui est iuxta valíem tenebrosam, et
obsedit civitatem Gerundae. Quam nequivit tunc capere, licet eam
multis vicibus debellasset. Contigit tamen quadam die veneris hora
completorii, celi facie clarescente, crucem magnam, et rubeam lumine
undique adornatam super Mesquitam civitatis Gerundae ubi nunc
edificata est ecclesia cathedralis, per quatuor horas, cunctis
videntibus permansisse, gutas etiam sanguinis cecidisse. Te secutus
miles iste et acceptus tibi Cliriste, comparatus heliseo, opus egit
dignum Deo. v. Qui dum orat languor cedit, mors fugatur, vita rèdit.
Comparatus Gloria Te Deum. Vero anno Domino laudes. Non est inventus
TRADUCCIÓ
Primera Lliçó:
Sant Carlemany tot volent obeir les
ordres de sant Jaume va resoldre anar a Espanta i sotmetre a aquest
país a la fe catòlica. Havent pres i fortificat la
ciutat de Narbona, on Espanya comença i arribat a la terra de
Rosselló que és l’entrada de Catalunya, implorà
humilment el socors de Crist i de la santa verge Maria.
Segona Lliçó:
Quan la seva oració acabà,
mirant el cel veié la benaurada Maria portant el seu fill. Va
veure també sant Jaume i sant Andreu, l’un a llur dreta i
l’altre a llur esquerra. Mirant-los EBLOUI de tanta resplendor i
sentí la Verge que li deia: “No temis res, Carles, soldat de
Crist, braç i sostenidor de l’Església, perquè
tots serem amb tu en la guerra i te’n donarem la victòria.
Tercera Lliçó:
“Però quan hagis passat els
Pirineus caldrà que assetgis la ciutat de Girona i, encara que
dolgui caldrà que la prenguis; llavors hi bastiràs en
honor meu i per a venerar-me, una església catedralícia.
Jo et beneiré i et distingiré per damunt de tots els
guerrers d’aquest món. Tindràs el meu nebot Jaume per
guia i per protector de tota Espanya” Amb aquests mots la visió
desaparegué.
Quarta Lliçó:
Llavors sant Carlemany esperonà
la seva armada per tal d’atacar vivament els infidels, els quals
giraren cua i varen fugir-ne vivament, en no poder resistir els
cristians. Finalment, havent obtingut la victòria en la plana
que s’anomena Milet (o Nulet, Nielie, afluent de l’Orbieu),
edificà una església, sota la invocació de
l’apòstol sant Andreu; encara hi ha un monestir religiós.
Seguidament havent pres els castells i les viles de la vall de Pire
(vallis Piri, Vallespir) i del Rosselló i havent arribat al
lloc anomenat Saclusa, sant Carles s’assabentà que el rei
Marsili hi havia estat dos cops tancat pels cristians; per aquest
motiu se’n diu Saclusa (article salat) d’aquest lloc, que abans
es deia Montaugust.
Cinquena Lliçó:
Havent-hi foragitat els infidels arribà
a dalt del cim que es diu Albarras; ja sempre més se’n diria
Malpertuis (mal partus, el Pertús) perquè hi trobà
resistència en voler-hi passar. Aleshores Carles va dividir la
seva armada en dues meitats; n’envià una pel coll de
Panissars, on hi bastí una església en honor a sant
Martí i, l’altra, per les muntanyes escarpades. Però
els sarraïns en veure-ho fugiren fins la ciutat de Girona,
tement caure presoners allà al mig.
Sisena Lliçó:
Davant d’això, sant Carles
destruí totes les fortaleses que amenaçaven el pas dels
cristians i, continuant el seu camí, perseguí tots els
impius fins a Girona, arribant al lloc dit Rameaux (Ramis) on edificà
una església en honor a sant Julià; Rotulandus (Rotllà)
també bastí al mateix lloc una capella a santa Tecla
verge; i el benaurat Turpinus (Turpí), arquebisbe de Reims, un
altar a sant Vicenç (sant Vicenç de la Roca).
Setena Lliçó:
(Text evangèlic de sant Lluc,
cap. XI, vers. 33)
Vuitena Lliçó:
De seguida sant Carles es posà
pietosament en marxa i anà a la vall d’Ostalaiis
(Hostallesii, la Vall d’Hostoles). Havent eixit del lloc anomenat
Sent Medir (Sant Medir, a prop Cartellà) va marxar a
l’encontre dels sarraïns, damunt dels quals aconseguí
honor i la victòria; també hi construí un
convent de monjos, emplaçant l’altar a la invocació
de la gloriosa Verge. Per com aquest lloc fou amarg (amarus, amer en
francès) als sarraïns, els habitants dels país en
digueren després Santa Maria d’Amer.
Novena Lliçó:
En marxar, sant Carles, va tornar al
mont Barrufa (Monjuïc) que està després de la vall
Tenebrosam (la vall de Sant Daniel, Fosca? ) i assetjà la
ciutat de Girona; aquest cop la pugué prendre, després
d’aplicar-hi forces assalts. Tanmateix arribà un divendres
que la cara del cel esdevingué lluminosa i que una creu roja,
tota resplendent a cada banda, romangué durant quatre hores a
la vista de tothom, damunt la mesquita de Girona, allí on és
ara l’església catedralícia i hi varen caure gotes de
sang.
Hams: Ofici de Carlemany a Girona, Carlemany, Captione Gerundae.
The liturgical office for the saint-king , Charlemagne in Girona, Charlemagne and Girona, Charles the Great, Carolus or Karolus Magnus , Charlemagne Gérone, Office de Gérone , Vie de saint Charlemagne, office liturgique.
Tornarem amb Tractatus Captione Gerundae.
El tema és completat amb els estudis de Josep Clara Tibau.
ResponElimina