diumenge, 22 de novembre de 2015

PERE PORTER A L'INFERN V

PERE PORTER A L'INFERN (CONTINUACIÓ)

6
Francesc Galofre Oller- Boria avall.

En entrar a la vila d’Hostalric encontrà uns parents del dit Bonsoms, notari, i en el punt mateix els digué que era a l’Infern i que el seguissin que ell els ho mostraria. Però en la vila d’Hostalric havien ja oïdes algunes coses de dit Porter; s’esvalotà la gent i acudien a borbollons, i algunes l’interrogaven dels seus parents, pares, fills, etc. i en alguns casos tornava resposta i deia com els havia vistos tots a l’infern. I la gent, en sentir això, reia, dient que era orat i boig i que el portessin a l’hospital i el traguessin de la vila. Dit Pere Porter els responia:
- Dins poques hores veureu si jo sóc orat i boig o si dic veritat. Deixeu-me treure l’acta de cancelació que jo us prometo que mai o poques vegades entraré en dita vila.
Aleshores tots es posaren a riure, dient:
- Guardeu-vos de l’home que es entrat i eixit de l’infern.
I, oint en Pere Porter aquestes paraules, digué:
- Encara en dit lloc jo he vistos els pares, germans i amics de vosaltres.
I la gent encara cridava i reia més.
Dit Porter pregà al batlle d’Hostalric que li fes plaer de venir fer assistència a la cerca i troba de dita acta de cancel·lació, que ell ensenyaria on era, que dit Bonsoms, notari, li havia dit a l’infern; i oint això més reien i es burlaven d’ell. I dit batlle d’Hostalric amb el de Tordera digueren que anés ell davant perquè els dos junts assistirien i que diguessin a quin lloc i en quin manual era. I en això s’aplegà gent del poble i així dit Porter prengué el camí de la casa de dit Bonsoms, notari i quan foren a a la porta de dita casa els digué que pugessin dalt que els ensenyaria el lloc a on era la cancel·lació de dita acta.
La muller i parent de dit Bonsoms digueren que a casa no hi tenien escriptura ninguna; que totes eren a l’Escrivania. Però dit Porter respongué:
- L’acta que jo cerco i he de menester no és a l’Escrivania sinó aquí, en esta casa, a la sala, puix dit Bonsoms, notari, em digué a quin la posà.
Oint això tots es posaren a riure i li preguntaren qui ho deia i quan i en quin lloc li digué. I en Pere Porter contestà:
- A mi m’ho ha dit en Bonsoms la vigília de Sant Bartomeu més prop passat, i m’ho digué a l’Infern, a on ell està i allí trobareu en Sarrell i en Jaume Vila i en Roger de Calella i mossèn Jordà.
I anomenava molta gent que els causava terror. I oint això digueren:
- Aquest home té l’enteniment alterat dient que en Bonsoms ha tant temps que és mort; i molts dels que anomena són morts que ell no era en esta vila i diu que els ha vistos i parlat amb ells.
Tots se’n reien i alguns de riure se n’anaven i els batlles i altra gent se’n volien anar i deixar-lo; emperò en Pere Porter replicava que pugessin dalt de la casa. Els parents de dit Bonsoms, perquè dit Porter deia que li havia dit a l’Infern i que era allà per quan en dita casa sabien que no hi havia ninguna acta i perquè la gent comprengués que dit Porter era boig i no creguessin el que deia, digueren els batlles.
- Senyors, ja veuen el que diu aquest ignorant i boig d’home. Perquè tothom cregui i entengui que diu mentida i és invenció seva i que té alterat l’enteniment els preguem per a llevar l’opinió de la gent que el senten i l’han oït que vostès pugin amb la resta de persones i mirin i reconeguin si ninguna acta ni escriptura hi ha en tota la casa.
I els feren pujar amb molta gent que no volgueren que dit Porter pugés i, quan foren dalt, i reconeguda la casa no hi trobaren ninguna escriptura.
Aleshores, quan en Pere Porter veié que la gent s’entornava demanà que el deixessin pujar, dient que ell mostraria el lloc on era dita acta. I molts digueren:
- Deixeu-lo pujar dalt per a que tinga el desig complet i estiga assegurat de la veritat.
Dit Porter puj`+a dalt i, en sent que fou a la sala, demanà on hi havia un armari i li mostraren l’armari i el volgueren obrir; i ell els digué que no era menester obrir-lo que ell ja sabia que no era dins d’ell l’acta de la cancelació; més, no obstant això, fou obert l’armari, per a donar satisfacció a la gent i tots els que estaven a la sala reien, dient que en Porter era boig. Aleshores dit Pere Porter digué:
- Deixeu-me acostar a l’armari que jo vos mostraré el lloc on és l’acta de cancel·lació.
I, rient tots, deien:
- Deixeu-lo acostar a l’armari quev ell ens farà riure puix dirà o farà alguna cosa amb la qual riurem. Feu-vos compte que aiò és un entremés o un pas de comèdia.
I aleshores dit Porter s’acostà a l’armari i mirà d’una part a l’altra i, estant davant vdel dit armari, digué.
- Jo ara estic sobre el manual en el qual està continguda dita acta de cancel·lació del debitori en virtut del qual m’han executat fetes despeses i venuts els meus bens. Vosaltres dieu que jo sóc boig i que us faré riure i que sembla que això sia un pas de comèdia. Entengueu que plorareu i serà tragèdia perquè això que dic és veritat; i així, on jo sóc, sota dels meus peus hi ha l’acta de cancel·lació que dit Bonsoms m’ho ha dit a l’Infern on ell està. Desfeu aquestes rajoles que són aquí, que de la setena fins la dotzena de la paret es trobarà el manual.

Oint això tots es posaren a riure, en tant que se’n volien anar i deixar dit Porter per boig; però perquè dit Porter cridava grans crits que en dit lloc era dit manual, resolgueren alguns dient:
- Més val, puix som ací que féu llevar les rajoles i acontentem-lo, perquè sinó ho fem dirà bogeries contra nosaltres.
Aleshores tots d’un concert li digueren d’on volia que llevessin les rajoles i dit Porter assenyalà el lloc d’on les havien de llevar i les llevaren i alçaren les rajoles i aquí mateix trobaren un manual petit de firmes d’actes amb el qual restaren tots espantats. I digué més dit Porter que miressin als vint-i-set fulls que allí trobarien dita acta de cancelació del debitori i tots espantats, miraren i reconegueren dit manual i trobaren que era escrit tot de la mà de dit Bonsoms, notari, i era veritat que dita acta de cancelació del dit debotori l’havia pres dit Bonsoms, que era escrita de la seva pròpia mà. Estant tots espantats de tal manera que ni ells parlaven ni es movien sinó que estaven tots trasmudats, perquè semblava que no fossin en cel ni en terra, de tal manera com estaven tots encantats.
Al mateix punt dit Porter s’agenollà i juntes les mans alçà els ulls al cel dient:
- Gràcies infinites us dono, Senyor déu meu Jesucrist, puix per la vostra bondat vós us heu apietat de mi en que no em sia perdut en els treballs i afliccions que he sentides, vistes i passades.
Després tornà a reiterar la mateixa acta dit Porter i contà tot allò que li havia passat i de com havia entrat a l’Infern la vigília de Sant Bartomeu, el 23 d’agost i que n’era eixit el primer de setembre, dia de sant Daniel i que en dit infern havia vist i parlat amb el dit Gelmar Bonsoms i li com digué el lloc i anomenà la fulla del manual de la dita acta i anomenà moltes persones que havia vistes en partir de l’infern. I després dit Porter requerí i demanà que dita acta de cancel·lació fos treta i donada còpia i així que el Justícia d’Hostalric fou proveït, la qual còpia li fou lliurada i, a més d’això requerí i demanà dit Porter, en virtut de dita acta de cancel·lació que li fossin restituïts els béns i totes les despeses que li havien fetes en dita execució, i així que fos tornat a la possessió com abans.
Després dit Porter, quan trobava gent dels que havia vistos parents i amics d’aquells a l’Infern, els exhortava que servissin déu Nostre Senyor i no volguessin anar a l’Infern, ni seguir les petjades d’aquells. I per quan dit Porter havia anomenats alguns que hi havia vist i els tals eren persones greus i estimades en aquest món, alguns parents d’aquells, sabent coses, recorregueren als senyor inquisidors de Barcelona i els contaren totes les coses que dit Porter deia de sos parents i pares, per la qual cosa dit Pere Porter fou cridat del Tribunal de la Santa Inquisició o detingut i interrogat per dits senyors inquisidors, que experimentaren i averiguarIen la manera com havia succeït i la manera com havia trobat l’acta, tot plegat confirmava ésser veritat tot allò que Porter havia dit i deposat, per la qual cosa fou dit Porter tret de les presons i alliberat i deixat anar.
Després dit Porter ho digué a molts predicadors i els encomanava molt que en les seves prèdiques que no fessin excepció de persona alguna i que no miressin tendència a ningú i que reprenguessin tots els vicis. També digué a molt jutges i advocats que jutgessin i advoquessin en veritat; que no es deixessin vèncer per interessos, perquè a l’Infern hi havia moltes maneres de gent, de tots estaments i que si la gent ho sabia no pecaria; i anomenava moltes persones que havia vist que d’oir-lo era terror i persones molt conegudes que manaren en aquest món i atropellaren la gent; i que déu donava cruels turments i càstigs i penes als que blasfemen del seu santíssim nom i els usurers i els bandolers, als jutges que fa injustícies, als opressors dels pobres, notaris que han fet mal el seu ofici, els sodomites, homicides i procuradors i molts de la resta d’estaments; i com ell ho contava era per a fer tremolar l’ànima del cos de qualsevol.
Nostre Senyor ens tingui de la seva mà i ens doni la gràcia i ens guardi de morir en pecat mortal per a que siem lliures de les penes de l’Infern. Amén.


Versió de l’Anvenç- PUBLICADA EL 1906

Hendrik Andrieszen - Natura Morta, 1635


«Aquest llibre s’es traslledat de un altre escrit de mà, vui a 22 de Juny de l646, per Benet Vila, studiant en Girona»

Hams: Pere Porter a l'Infern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada