dissabte, 14 de novembre de 2015

PERE PORTER A L'INFERN I

Viatge a l'Infern d'en Pere Porter de 1608.

Text del segle XVII al català modernitzat.
Transcripció de l'edició de 1906 de Gaietà Vidal de Valenciano, al núm. 12 de la Biblioteca Popular de l'Avenç.


1


Hendrik Andrieszen - Natura Morta, 1635

Cas raro que succehí a un tal Pere Porter, de la vila de Tordera, que entrà i eixí de l'Infern l’any 1608
Advertencia de fra Francesc Canet:
«Havent-me vingut entre mans una copia de una deposició que Pere Porter, de Tordera, del Comptat de Cabrera, havia feia davant lo Comissari del St. Ofici, mossèn Joan Teixidor, Prevere y Beneficiat de Blanes; antes de tornar la copia a qui me la havia deixada, volguí primer informar-me amb lo mateix Pere Porter, que encara vivia, si lo que contenia aquell paper era veritat; y així lo primer dia de octubre del any 1621 li aní a parlar en sa casa de la vila de Tordera, amb lo P. F. Climent de Tordera, religiós caputxí, lo que ens explicà en un camp, baix d’una pomera. Li llegí tota esta deposició, y lo que se contenia en ella, y li digui si era veritat lo que allí estava contingut, y ell me el respongué y afirmà que era la pròpia deposició que havia fet davant dels Srs. Inquisidors, y que tot era veritat, acceptat que no havia estat en l’Infern tant com allí deia, y sí sols deu dies, so es: des de la vigília de St. Bartomeu fins al primer dia de setembre, que es St. Daniel, y així estaria equivocat que en nom de Sant Daniel digueren St. Miquel. Y prou es així per lo que diu ell, que estigué en vila de Morvedre, en lo Regne de València, més d’un mes per cobrar les forces. Si fos estat per St. Miquel, no hauria pogut ésser per Tots Sants en Hostalric y en Tordera; y així per St. Miquel se posà en camí per venir-se’n a sa terra. Y me digué que passà a Montserrat. Y així jo, Fra Francesc de Canet, vila del Roselló, en la Vallespir, religiós caputxí, sabuda la veritat, me determiní de copiar-ho a major honra y glòria de Déu N. S. Lo qual com passà es d’esta manera.»




Relació i memòria i espantós viatge que féu en Pere Porter, pagès, de la vila de Tordera, vescomtat de Bas i província de Girona, als 23 d’Agost de 1608, essent virrei del Principat de Catalunya l’excel·lentíssim senyor D. Héctor Pignatelli, duc de Monteleon; bisbe de Barcelona, l’il·lustríssim senyor D. Rafel de Rubirola; i bisbe de Girona l’il·lustríssim senyor D. Francisco Arévalo i de Suaço.
El vespre i vigília de Sant Bartomeu Apòstol, als 22 d'Agost de l'any l608, succeí l cas següent:
Masia de Sils (només com a referencial)
En eI nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. Amén. En l’any de la Nativitat del Senyor, 1608, a 23 del mes d’Agost, vespre i vigília de Sant Bartomeu Apòstol, estant Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, del vescomtat de Cabrera, molt descuidat en sa casa, amb la seva muller i família, li exposaren un reclam i li feren despeses en virtut d’una acta de debitori que ell i son pare firmaren, per quantitat de 600 lliures, que havien manllevat. I en dita execució, i pera fer aquella, vingueren els oficials de la cort d’Hostalric, que es la de tot el vescomtat. el per quant dit Pere Porter estava obligat, amb escriptura de terç, amb béns i persones, en tant dit oficial, en la casa de dit Pere Porter, el prengueren amb un sagrament i homenatge i li inventariaren tots els béns. Però sabent molt bé dit Pere Porter que l’acta en virtut de la qual se li feia dita execució, molts anys havia que era cancel·lada, per quant ell pagà dita quantitat, protestà i requerí que no passessin avant dita execució, dient i referint que ell no devia quantitat alguna de dita acta, per quant havia pagat. I com la cancel·lació no es trobava, i diu dit Pere Porter que el notari que havia pres la cancel·lació de dita acta era ja mort, i el principal deia que el dit Pere Porter no l’havia mai pagat i que li devia tot el deute, i que tal acta no estava cancel·lada ni constaria mai, inventariaren li tots els béns i l’heretat que gosava, donant deu dies de temps per als mobles, i trenta per als immobles; i clos l’acta de l’inventari, l’encomanaren a la muller de dit Porter; i volent-se’n portar penyores els ministres per a ésser pagats dels salaris i dietes, i volent posar a la presó a dit Pere Porter, i veient aquest lo que passava, davant de moltes persones suplicà als dits oficials que no li traguessin penyora ni roba de casa, sinó que no es moguessin de sa casa, que ell aniria al lloc o vila de Maçanet, que allí alguns li devien bastant quantitat de diners, per a pagar i satisfer-los totes les dietes i salaris de dita execució. I els oficials, tant per saber la bondat de l’home, que digué que a l’endemà, dia de Sant Bartomeu, tornaria i portaria diners, com per a tenir-li compassió, suplicats de la gent que s’hi trobava, foren contents d’esperar-lo fins a l’endemà, sols anés a buscar diners pera pagar-los, i després quedaria amb sagrament i homenatge i amb les mateixes penes, si no complia lo promès.
Estany de Sils

Encontinent que fou fet el dit concert, dit Porter se n’anà, prenent el camí de Maçanet; i, anant molt pensatiu i enutjat, trobà un jove molt ben tractat, que anava a cavall i menava altra cavalcadura buida, i, al punt que es trobaren, el jove saludà a Pere Porter i li demanà d’on era i on anava; però com dit Pere Porter estigués pensatiu i afligit de lo que li havia esdevingut en sa casa per causa de l’execució, qual pensament el tenia del tol divertit ell no li donava resposta, sinó que seguia caminant tot pensatiu i enutjat, discorrent com podria eixir d’aquell treball en què estava. I veient-lo així tant capficat el jove, li tornà a preguntar què era lo que tenia i a on anava, que si ell podia valer-lo i afavorir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia i li referís sos treballs, que ell l’ajudaria en tot i per tot.
Distret, apartat. Oint semblants paraules en Pere Porter, respongué dient-li per què ho volia saber, que els seus treballs eren tant grans que ell no els podia remediar, sinó Déu del cel, que amb la veritat de les coses. Digué li aleshores el jove que no s’espantés, que moltes vegades permetia Déu treballs a les persones per a provar-les, i quant més afligides estan i sense remei, pensant que Déu les ha deixades del tot, proveeix Déu que sien ajudades i afavorides per alguna persona, i les treu de treballs, que tantes hores, tants remeis. Oint Pere Porter les paraules de dit jove el mirava a la cara, dient-li:

Gentil home, sou molt jove per a donar remei a mos mals i consell en mos treballs. No sabeu vós que els consells, per a encertar-se, s’han de prendre d’homes vells, savis i experimentats en treballs i prosperitats, que hagin vist i oït i cercat el món, i que sàpiguen què cosa es bé i què cosa es mal? Vós sou massa jove i no teniu dites coses, puix encara no teniu la barba blanca.


Paranys: Pere Porter, Viatge a l'Infern, segle XVII, Literatura Catalana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada