dissabte, 21 de novembre de 2015

PERE PORTER A L'INFERN III

PERE PORTER A L'INFERN (CONTINUACIÓ)

3
InfernHortusdeliciarumMsHerradLandsberg1180

I dit Pere Porter digué que si el veia molt bé el coneixeria. I, això dit, sentí grandíssim avalot i va veure venir un gran tropell de dimonis de diverses formes i figures, que venien amb grans alarits d'alegria sonant corns i xeremies molt diferents de les d’aquest món, que portaven l’anima de mossèn Dilameras el clavari que fou de les baronies del dit vescomtat, i portava un procés en les mans. El Dimoni digué a Porter:
La causa d’això, la qual era perquè féu fulminar una enquesta falsament contra un home per a fer-lo composar.
El procés que portava dit Dilameras en les mans era la dita enquesta falsa que ell ha feta, per la qual cosa dit Dilameras 1fou capturat el temps que vivia, i portat a les presons de Barcelona, i culpat de moneder i d’haver fet matar an alguns, i essent en dita presó caigué malalt, i per dita malaltia fou tret afermançat, i morí després que dit Pere Porter s’era posat en camí. I després vegé Porter com els dimonis s’emportaven dit Dilameras a un lloc molt horrible i espantós.
Després caminà dit Pere Porter un poc, i veié l’ànima de mossèn Jordà, prevere i capellà de la vila de Pineda, que estava en mig de dues dones abraçades amb ell, això es, que les tenia una a cada costat i estava en un llit de camp, tot foguejant, passant diversos turments pels dimonis que els turmentaven. I confessà dit Porter que mossèn Jordà havia estat vicari de Barcelona en l’Hospital de Santa Greu, que es hospital general, i diu dit Porter que mossèn Jordà era viu i estava bo quan ell se parti. Després passà més avant. Trobà l’anima de misser Felip Roger, de la vila de Calella, procurador que fou de dits vescomtats, que l’Excm. Marquès d’Aytona comprà, perquè havia posat confusió entre els vassalls i el marquès. Després se girà dit Porter i veié l’anima d’un doctor anomenat misser Maduixer, que fou assessor de dit vescomtat molt temps o molts anys, el qual, quan morí, se trobà un llibre escrit de sa mà, de memòries, en el qual deia com ell havia sentenciat a tal i a tal, anomenant-los tots; i així els posà en galeres, i les quantitats que havia hagudes i rebudes, i per quines persones ho havia fet; i, entre altres partits, se’n trobà un en dit llibre, que havia rebudes 25 lliures de sentenciar un home a mort, i l’anomenava. Dit llibre el vegé i tingué en ses mans pròpies el misser Pujades, doctor en dret i advocat de pobres, home digne de tot crèdit. I diu també que vegé un altre assessor d’Hostalric que es deia misser Germà, assegut en una cadira de foc per haver faltat a son ofici.

Després se girà dit Porter i veié l’anima de mossèn Gelmar Bonsoms, notari, que prengué la seva dita acta de cancel·lació, i així encontinent que el vegé féu una gran exclamació, dient:
- Valga’m Déu, mossèn Bonsoms, que hàgiu feta tal maldat d’haver pres la cancel·lació de l’acta del debitori que mon pare i jo firmàrem en poder vostre, i que mon pare, quan vivia, pagà dita quantitat i li cancel·làreu l’acta de debitori, i vós prenguéreu dita acta, i que no haguéreu assentat ni en el marge de dita acta de debitori, com teníeu obligació, ni en altra part que mai s’haja trobada memòria, ni jo me’n recordí, ni mon pare vos escrigué confiant de vós; i ara, al cap de tant temps, estant jo descuidat d’això, en virtut de tal acta de debitori, són vinguts tots els oficials d’Hostalric i m’han pres i inventariats tots mos béns i heretats. Jo no tinc diners pera pagar les despeses: els he promès que si em deixaven anar a Maçanet, per tot demà els portaria diners pera pagar-los, i ells són estats contents i m’han deixat anar amb una manlleuta que per tot demà tinc d’ésser tornat.
Encontinent el Dimoni que havia portat a dit Porter a l’Infern, fou aquí i digué a dit Bonsoms:
Es veritat lo que Pere Porter diu?
I dit Bonsoms digué:
Sí, i per això estic jo en aquest lloc: per aquest acte estic jo condemnat a l’Infern.
I dit Porter, oint-lo, cridà grans crits de Jesús i de Maria, dient:
Salveu-me, no em desempareu, encontinent fou allí una legió de Dimonis, els quals digueren a què era allí vingut a donar-los tals turments anomenant aquells sants noms que ells tant avorrien, que en oir-los sols els donava més turments que el foc que patien els condemnats. I així digueren a dit Bonsoms, notari, pegant-li grans cops i fent-li passar grans turments, que digués a dit Porter el lloc a on trobaria la dita acta de cancel·lació de dit debitori, perquè no podien sofrir a dit Porter quan invocava els noms de Jesús i Maria. I dit Bonsoms, notari, en el mateix punt digué que anés a sa casa, la qual tenia en la vila d’Hostalric, i en la sala de dita casa trobaria un armari, i davant d’ell, a set rajoles de la paret, alcés des de les set fins a les dotze, i que mirés i cerqués bé, que allí trobaria un manual petit de firmes d’actes, i que a les vint-i-set fulles trobaria dita acta de cancel·lació de dit debitori, per qual acta estava condemnat a l’Infern, per quan no l’assentà en el marge de dit debitori, com tenia obligació, per ocasió que s’havia barallat amb son pare, i per dita causa ho féu.
I, oïdes estes paraules, dit Pere Porter digué:
Jo, doncs, só a l’Infern! — I cridà aleshores: — Jesús, Maria, no em desemparau!
I els Dimonis donaren grans crits contra ell sense fer-li ningú dany. Aleshores dit Pere Porter se girà i veié alguns doctors del Real Consell, els quals ell havia conegut molt bé, i, entre altres, a misser Ubach, a misser Puig i a misser Benach, i a molts altres, els quals, quan vivien, deien que eren déus de la terra. Després dit Pere Porter mirà de l’altra part i vegé molts notaris del criminal, entre els quals estava el notari que prengué l’enquesta de D. Miquel Albert, el qual cridava molt; quan vivia deien que havia fetes grans maldats en dit procés contra el dit D. Miquel Albert, i el notari s deia Just. Després dit Porter se girà per altra part i veié un tal Sarrell, de Tordera, gran amic seu quan vivia, el qual passava grans turments; i veié molta gent, així amics com enemics seus, els quals eren morts havia molts anys, i alguns d’ells que eren morts després que ell era eixit del lloc de Tordera. Estant així Pere Porter espantat de lo que veia, sentí un gran brogit, avalot i crits, i va veure com portaven els dimonis l'anima d’un cavaller noble i ben anomenat, el qual sempre tenia lladres i facinerosos en son castell i lloc. I, espantat de veure això, cridà:
Consellers de Barcelona al llibre dels Usatges de J.Marquilles

Jesús, Maria, salveu-me!
Després, i en el mateix punt, vingué una legió de Dimonis de diverses figures i formes, i li digueren per què els inquietava amb dites paraules i qui l’havia portat allí, que se n’anés i ixqués fora; i dit Porter, fent-se la senyal de la creu, els digué com era entrat allí en aquell lloc i que el traguessin, o que li mostressin el camí, que ell se n’aniria en nom de Déu. Encontinent hi fou el Dimoni que li havia portat i digué a dit Pere Porter:
- Quan jo et trobí que eixies del lloc de Tordera, i em digueres i contares tots els teus treballs, i jo et prometí que et donaria ajuda i favor, tingueres ventura que aquell dia havies oït missa i resat el rosari de Maria Santíssima, i te senyares quan pujares a cavall, i sempre invocares els noms de Jesús i de Maria, que si no fos estat per dites causes, jo t’hauria llençat a l’estany de Sils o a la mar quan la passàrem, i no he tingut potestat, per això, de fer-ho. Jo t’he tingut lo promès en portar-te a la presencia de Mossèn Gelmar Bonsoms, notari, que prengué la cancel·lació de l’acta de debitori, i t’ha dit el lloc a on posà el manual en el qual està continguda dita acta, i t’ha dit en quin full ho trobaràs. Per això es menester que te’n tornis, que avui es dia de Sant Daniel, primer de Setembre, i tu des de la vigília de Sant Bartomeu estàs ací, i ens dones grans treballs quan anomenes eixos noms de Jesús i de Maria, que si ho sabessis t’espantaries; i així te torno a dir que ten vagis. Ja trobaràs, abans que arribis allí, que t'han venut molts béns, i, mostrant-los tu l’acta de cancel·lació de dit debitori, els cobraràs. Mira, vés-te’n prest.
Dit Porter digué aleshores:
-Jesús, Maria. Digué al Dimoni: — Tu que m’has portat ací, treu-me’n.
El Dimoni li respongué:
Mon ofici es portar animes i cossos a l'Infern, i no es mon ofici treure’n ningú.
Encontinent dit Porter se girà i vegé quatre persones, això es, un que fou veguer de Barcelona, altre que fou assessor seu, altre que fou notari de dit veguer, i altre que fou procurador fiscal, els quals passaven grans penes per moltes maldats que havien fetes, i sofert que eIs oficials fessin composicions, en especial per una que feren per una mort d’un tal Jaume Carbonell, pagès de Sant Just Desvern, el qual trobaren mort en un bosc que el gossos se’l menjaven, i composaren i remeteren el cas abans de fer dita mort, la qual fou feta dos dies abans, perquè així fou tractat, entre els quals passaven grans penes i turments. Després, anant seguint l’Infern, vegé Pere Porter un lloc a on eren gran infinitat d'ànimes al davant d’un altre que seia en una cadira feta de punxes de foc i davant tenia una taula i li deien amb grans crits i brogit i avalot;
Maleït sies, mal home, malvat i enganyador!
I ell responia:
Teniu raó, teniu raó. Descuideu i guanyarem.
I encontinent veié passar dit Pere Porter davant d’ell gran legió de Dimonis que amb una mà li donaven bosses de diners foguejant de foc, i amb altre li feien les figues, rient grans riallades, quan deia, patint grans dolors i horribles:
Teniu raó. Ja guanyarem.
I en Pere Porter se girà al Dimoni que l’havia acompanyat a l’Infern i li digué que aquell que seia en la cadira de punxes era un advocat de la ciutat de Barcelona, anomenat mossèn Ramon de la Frexeneda, el qual per a tenir plets i donar consells tingué en vida molts homes d’en Pere Porter pagats i assalariats que li buscaven plets i feina, i que a tothom donava la raó, tant si la tenien com no; i que per haver malaguanyats, i amb frau, molts diners i bens enganyant a la bona gent, estava en l’Infern assegut en aquella cadira, on patia molt horribles turments; i que tots els que li deien mal home i enganyador eren aquells que en vida el serviren, que, reconeixent-se dels mals i danys que ell els havia causat, el maleïen contínuament, i ell, pensant que hi eren per de manar-li consell i tenir plets i qüestions, els deia que tenien raó; i que els Dimonis que cridaven fent gran brogit i li donaven bosses de diners i li feien les figues, també es pensava que li volien donar plets i els deia que tenien raó.

 Hams: Pere Porter a l'Infern.


1 Altres textos diuen Jaume Vila i Jaume Vila- mores.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada