diumenge, 15 de novembre de 2015

PERE PORTER A L'INFERN. II

PERE PORTER A L'INFERN (CONTINUACIÓ)


Respongué li el jove:
- De tot lo que vós dieu tinc jo, i encara molt més, i crec i entenc que ningun home del món nat m’avanci i porti avantatge de tot lo que vós m’haveu dit.
Anant així parlant, entraren, en un camí fondo que va al lloc o vila de Maçanet, i dit jove li digué una i moltes vegades que no anés tant pensatiu i a on anava. Dit Pere Porter, ja enfadat, li digué:
- Jo vaig al lloc de Maçanet. Per què ho voleu saber?
Aleshores dit jove, que anava a cavall, li digué que ell també hi anava, i que si volia pujar a cavall a l’altra cavalcadura, que no hi anava ningú en ella, que hi pugés, i així no es cansaria, i que no s’enutgés, que anirien de companyia; que si ell el podia valer i ajudar en res, que li digués, que ell ho faria de molt bona voluntat, i li pregà molt li digués què tenia i de què estava tant trist i afligit. Aleshores dit Pere Porter se’l tornà a mirar, i algun tant s’alterà, i caminant li digué:
Jo no vull pujar a cavall; més puix me dieu que aneu a Maçanet, i consell m’oferiu i remei a mos mals i treballs, jo vos els diré. I senyant-se en nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit, dit Pere Porter digué: — Sabreu com jo só i me dic Pere Porter. Só natural de la vila de Tordera, que havem deixada atras; fill de Joan Porter, pagès. Alguns anys ha, com les anyades fossin estèrils, fou forçós a mon pare comprar blat i manllevar diners, i el mateix que ens vengué el blat ens deixà els diners. Era aquest un tal Just, de Tordera, pel qual ne férem mon pare i jo un debitori, amb el qual ens obligàrem tots nostres béns i heretats haguts i per haver, amb escriptura de terç i amb obligació de persones, que dintre cert temps pujaríem dita quantitat; i així mon pare, abans de morir, pagà dita quantitat i li cancel·laren dit acte de debitori, i això ja ha passat fa més de vint anys. Jo estava ja molt descuidat d’estes coses, més vui dia present m’és vinguda tota la cort del Justícia. Viatge a l’Infern Hostalric, els oficials i ministres d’aquella, i, en virtut de dita acta de debitori, m’han pres i inventariat tots els béns, i me volen posar a la presó i treure’m roba de casa i vendre-la per a ser pagats dels salaris i despeses; però jo els he pregat me deixessin anar a Maçanet, que allí m'hi devien alguns diners, i que els portaria l’ensent demà i pagaria les dietes i despeses. Així ells són restats a casa meva i m’han deixat anar amb sagrament i homenatge, amb una manlleuta que per tot demà tinc d’ésser tornat. Això es la qui mera i tristor que jo tinc i els treballs que em porten desatinat i fóra de mi, que quan hi penso no sé què m faria. Veure que só executat i afrontat per quantitat que he pagada molt temps ha! Poseu-vos la mà al pit, i mireu què diria cada qual que semblant li succeís. I, així, puix vos he dit jo els meus treballs, veieu vós ara què consell me donareu en aquesta necessitat en que estic posat.
Pierre Jules Mène-Genet

Mentre tenien aquesta plàtica i conversació, dit Porter anava a peu, i el jove, que anava a cavall, li deia:
Pugeu a cavall en l’altra cavalcadura i no vos cansareu.
I, anant així parlant, entraren en un camí fondo i estret, i l’animal que anava solter se li ficava quasi sempre entre-peus i fent-li jocs, quasi convidant-lo a que pugés a cavall, en tant que dit Porter estava un tant admirat. El jove li digué aleshores que l’havia molt ben entès i que no estigués més enutjat, que ell el trauria dels seus treballs, i que no ho dubtés, i li digué:
Doncs vós, Pere Porter, m’haveu contat vostres treballs, i jo vos he promès treure-us d’aquells, vull jo saber que em digueu, si el sabeu, el nom del notari que prengué dita cancel·lació de dit debitori.
Dit Porter respongué:
Se l’anomenava Gelmar Bonsoms, el qual era notari propietari de les escriptures o escrivanies de les viles de Tordera i Hostalric.
Dit jove li digué que hi anés i li digués que li tragués l’acta de la dita cancel·lació. Dit Porter respongué aleshores:
- Si dit notari fos viu, ja ho hauria fet; més ja fa molts anys que es mort, i, per molt que s'han mirat les escriptures, mai s’ha poguda trobar dita cancel·lació de dita acta; de manera que, si no em doneu altre remei, sabeu molt poc.
Oint això dit jove, li respongué amb algun enfado «que ja desconfiava», afegint:
- Jo vos trauré de dit treball, sinó que jo tinc temor de que no digueu veritat, per quant jo sé molt bé que dit notari ha fet molt bé de son ofici. Si fos veritat que hagués pres dita acta de cancel·lació, ho hauria assentat en el marge de dita acta, i ara, mort el notari, ho dieu, que si fos viu no li gosaríeu dir.
Aleshores dit Porter jurà que lo que ell havia dit era tanta veritat, com era veritat que per a anar a Paradís havíem d’ésser cristians i havíem de morir. Ell digué també:
Voldria que dit notari fos aquí present, que li diria i li faria bo, i entendria com deia molta veritat, que no tenia de demanar-li perdó en aquest món ni en l’altre, i que tot passava així com ell havia dit, per quant era la pura veritat.
I en el temps que dit Porter digué les coses al jove caminant, arribaren a l'estany de Sils, que pren el nom d’un lloc que es diu Sils, qual lloc i estany són en el camí que va de Tordera a Maçanet; i com el camí era estret i la cavalcadura que no hi anava ningú sempre li venia entre peus, dit Pere Porter se determinà de pujar a cavall, i per això li demanà llicencia al dit jove, el qual li respongué que des de el principi podia haver-ho fet. I així dit Pere Porter se senyà, i en el punt que fou a cavall tot s’alterà i els cabells se li eriçaren en el cap, i sentí i veié com les cavalcadures parlaven l’una amb l’altra. Encontinent dit jove digué:
Puix vós, Pere Porter, m’haveu contat vostres treballs, els quals són per a vós molt grans, i jo vos he promès d’ajudar-vos i donar-vos consell i traça amb que fóssiu ajudat i remediat, jo vull tenir-vos la paraula i lo promès, i vos faré parlar amb el dit Gelmar Bonsoms, notari, cl qual, si ell ha pres dita acta de cancel·lació, ell vos dirà a on la posà i a on es. Teniu-vos bé a cavall, que jo só el Diable.

Dit Pere Porter se tingué fort oint estes paraules, i digué:
- Jesús, salveu-me, no em desemparau. Verge Santa Maria, siau en mi.

3
Encontinent les cavalcadures, totes dues juntes, arrencaren a córrer i arremeteren per l'estany de Sils, per muntanyes i per valls, i en Porter sempre cridant i invocant els noms de Jesús i de Maria, en tant que al cap d’una hora de temps que fou a cavall, passades que hagueren grans muntanyes i valls, juntament grans aigües i mars, s’entraren per la boca d’una cova i ixqueren en un gran pla, que tot era foc i dimonis, amb gran multitud de gent que patia grans turments. Espantat dit Pere Porter de veure això que veia, en el punt mateix el Dimoni que l’havia portat allí li digué:
Coneixeries al dit Gelmar Bonsoms, notari, si el veies?



Paranys: Pere Porter, Viatge a l'Infern, segle XVII, Literatura Catalana

Seguirem a Pere Porter a l'Infern III

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada