BERTA AMB GRANS PEUS III

 Berta amb grans peus 

VI

Berta fou molt cortesa i plena de franquesa
no serem, sense conèixer-la, qui en farem dubte.
El dia que començà el seu viatge
es posà davant del rei Floris son pare, de genolls
i plorant en prengué comiat amb el cor trencat
va estar blanca i envermellida i va commoure
més bella que cap donzella de la cort de Pisa
i va convèncer del gran dolor que sentia
com si es trenqués a bocins va semblar tota ella
mes seria al bosc per on la serventa més la feriria
tal com segueix la història desgranant-se.
 
VII

Quan Berta prengué comiat del pare abraçant-se-li
va fer el cor fort però esllanguint-se per dins.
La gent d’aquella terra, no us mentiré,
la ploraren tot ple, això és cert.
“Filla –afegí la reina- jo t’acompanyaré
fins allà on bonament pugui.
Et deixaré Margista, nostra serventa,
i Alista sa filla, més bella no n’hi ha cap
i perquè us estima tant com se us assembla.
També enviaran Tibert el seu cosí,
fidels tots tres i servents perfectes.
Per ells dels meus diners tornaria a comprar-los
és per això que jo tant ells confio.”
“Senyora –puntualitzà Berta- jo els estimaré
i de tot allò que tingui no els en faltarà res.
De tota cosa que me’n privi tindrà fe del seu consell.
I Alista, prou que ho sé, m’agombolarà sempre.”
“Filla –ponderà la reina- ben agraïts n’estarem!”
Un dilluns pel matí, tingueu per ben cert,
muntaren Berta en un palafrè bai.
Dels dies esmerçats viatjants no us els diré
sols que van passar per Sassonya del duc Nicolau,
la duquessa era germana de Berta (així
ho vaig veure al relat de sant Denís)
sinó fos cert no ho hauria esmentat.
“Filla meva –digué Blancaflor- fins aquí
ara me’n torno. Saludaré al vostre pare.
Mireu de fer saber de vós, sinó moriré.
Aquest anell del vostre dit m’enduré
i així amb llàgrimes sovint el besaré.”
Plorant digué Berta: “Ho tindré ben present.”
 
VIII

Berta es tragué l’anell que tant apreciava
i li donà a la seva mare qui plorà esllanguida.
“Filla, a déu us encomano, com tota cosa
feu-vos estimar per savis i llecs per igual
que de bé heu vingut i el bé heu d’escampar.
Adéu un altre cop, massa que us retardo.”
“Dolça mare –afegí ella- em sembla tenir
dins del cor un coltell tallant que em fereix.”
“Filla – reprengué la reina- sigues feliç i gaia,
seràs a França i el teu cor tinc per segur
que com a cap país la gent és dolça i franca.”
I es van acomiadar sense poder retenir el plor
Berta es veié com un drap negre reflex de com es trobava.
 

IX

La reina s’encomanà a déu.
Berta es trobà desemparada al paviment
i la duquessa, sa germana, l’acollí abraçant-la;
Blancaflor plorava prop d’elles desconsolada
i va tornar a Hongria on el rei l’esperava.
Tant dolor apressava la nostra gent francesa
i de sa germana s’acomiada Berta a desgrat.
El seu palafrè l’encaminava dolçament.
Van passar Alemanya, no hi fan recés
i a Sant Herbert travessen el riu igualment.
Per Ardena cavalquen sens aturador;
ja a Rostamont, prop de Muesa, van prendre alberg
un ric castell dreçat molt noblement
entre les dues ribes s’imposa senyorívolament.
D’horts i praderies no hi faltava pas res
pretès pel duc Naimès de Baviera ben entès
i el varen trobar barrat a consciència
per tal que el de Naimès no el pogués haver
com lleial i savi i de bons consells
serviria al nom de Namur després arreu.
El comte els allotjà honorablement
era cosí del rei Florís, vingut d’Hongria
a nostra gent francesa els féu rics presents
però ells sols prengueren cavalls, no pas argent.
De Rostemont sortiren a trenc d’alba
l’Haineu creuaren, Vermendois tot seguit;
i bé no us ho faré més llarg.
Justament un diumenge, com jo ho entenc,
van arribar a París el capvespre
i e,l rei anà al seu encontre tot engrescat
duent per companyia mil set-cents súbdits amb ell
tots igual que ell plens d’entusiasme,
volent saludar Berta amb gran cortesia
 i així astut i cortès li van fer salutacions
malgrat que ella tenia gran aflicció
llavors es van dir un a l’altre: “Per sant Climent
tenim dama molt bonica tant com de gran joventut.“
Varen tritllejar ben fort les campanes de la vila
d’això no en faré cap llarg entusiasme
car no hi hagué carrer a la vila, pel meu esment,
que no fos guarnit de rics domassos
així com decorats els barris amb herbes flairoses
tant com moltes dames mudades
cantaven  i festejaven amb alegres càntics
joiells i riqueses per tot París més resplendent
i enmig la sala la reina es va fer més lluent
tot i cada prohom li reté els honors deguts
aplicant-s’hi de forma devota i admirable.

SEGUEIX a Berta amb grans peus IV

Hams: Berthe aux grands pieds; Berta amb grans peus; Berta; rei Pipí; Carlemany; Charlemagne; Floris et Blanchefleur; Floris i Blancaflor.