Berta amb grans peus II

III

Ja amb l’espasa Pipí no tingué espera
anà vers el lleó puix no sabia sotjar encara
i Pipí obertament tal cop li donà
just davant del pit que li va fer un sot mortal
a tocar la creu l’espasa al cos entrà
i enmig del cor fendí l’acer ben fred
que un cop abatut després no la podia alçar.
Tots s’hi van congriar per veure tal meravella
el mateix Carles Martell acaronà el seu fill
i la seva mare arrencà de joia a plorar.
“Bell i molt dolç fill- féu ella- com goses pensar
que tal odiosa fera volgués ser-te manyaga?”
“Senyora- respongué Pipí- no es pot dubtar
de cap cosa que et vulgui sorprendre.”
Vint anys tenia Pipí,així m’ho van dir;
en aquest afer no m’hi vull aturar
i a la vera història voldria arribar
i fer-ne via i anar al gra
sinó tres dies ben bé podria durar
els fets són de bon dir mes res poden aportar
car cap no refà la vida ni ens duu a finir.
El rei Carles Martell veié la fi propera,
després de morir la seva dona, la reina d’esguard clar.
Com dret hereu va fer a Pipí coronar
després el casaria per millor el seu cos honorar
la seva dona fou pretesa sense mentir pas
per Gelbert, per Gerin i Malvosí el fer.
A Fromont batallaren, com ho he sentit contar,
manta cossos es perderen amb les ànimes enllà
molts castells, munts de torres s’hi van esfondrar
i va ferir Pipí cada pena que hi copsà.
Com d’aquella seva dona no podia engendrar
i com no plau a déu que ningú s’hagi de guardar
i encar que molt temps van estar junts, si referís
totes llurs aventures no podria descansar.
Aquella dama morí, l’ànima déu la salvà
i aviat van voler a Pipí tornar a maridar
per aquesta raó es varen reunir
tots els prohoms amb qui el rei podia confiar
per mirar quina dona li podien aconsellar
però no sabien quina li podien trobar.
Primer intervingué Engerrans de Montclar:
“Senyor, en sé d’una pel cor de sant Omer,
filla del rei d’Hongria, lloada sigui
no hi ha dona més bonica, mar ençà mar enllà,
Berta la devota, així l’he sentida anomenar.”
“Senyor –replicà Pipí- potser ja bastarà
aquesta vull tenir com a muller per regnar”
El rei Pipí va fer aplegar molta gent
per anar a Hongria a demanar-li la dama.
Tots aquells que hi anaren no els vull referir
en passar per Alemanya els van allotjar
i molta gent diversa els volia veure.
Varen arribar a Hongria un dimarts per dinar
en una gran ciutat, Strigon vaig sentir dir,
hi varen trobar el seu rei al qui varen honorar;
no us explicaré totes les seves atencions
de part d’en Pipí li robarien la filla
i el rei els l’oferí, molt és d’agrair
la reina Blancaflor la va fer cridar
i a nostra gent francesa el rei la féu mostrar
i els nostres francesos la van sàviament saludar;
era blanca i vermella per com la pogueren veure.
Les taules foren parades i s’assegueren a sopar
el rei i la reina varen honorar de cor.
En aquella terra no volgueren restar gaire
i tant com pogueren enllestiren les coses
cavalls, or i plata els varen oferir
però sols en van prendre el muntant d’un salari.
 
IV

Berta l’abnegada no tingué temps ni de pensar
plorant a manta s’acomiadà del pare:
“Senyor –digué- Adéu! Saludeu al meu germà
que rau a Polònia la terra dels Gronters.”
“Filla –respongué el rei- sembla’t a la teva mare,
no siguis severa amb els pobres, ni segura ni amarga
ans devota i de bona matèria.
A déu i al món la bondat del vostre pare
i aquell que no fa el bé a la fi se li retreu
que més bella que vós no veurà rei ni empedrador
us encomano a déu que és qui mana certament
que li sigueu digna en cos i ànima.”
 

V

Un dret en aquells temps que estem tractant
donava costum al seu llunyà país
que tots els grans senyors: comtes i marquesos
tenien en llurs cors gent francesa al servei
perquè aprenguessin francès llurs filles i fills;
el rei i la reina i Berta de l’esguard clar
havien après francès tan bé com si a París
l’haguessin enraonat pels carrers o a sant Denís
ja que el rei d’Hongria havia estat pujat a França
i del seu país a allà li havien dut de petit.
Francès sabia Alista, car així l’havia après,
que era la filla d’una vella criada de cor poc honest
i ambdues després tingueren molta malícia, val a dir.
Aquell regne tenia els francs per amics
s’ajudaven un a l’altre contra els àrabs;
després li semblà a Carles que tenien rei postís
que els alamans eren cavallers de millor preu
per ells van ser morts i enganyats.
D’això no en parlaré pas ara que és altre afer
us parlaré d’allò que tenim començat.

SEGUEIX a Berta amb grans peus III

Hams: Berthe aux grands pieds; Berta amb grans peus; Berta; rei Pipí; Carlemany; Charlemagne; Floris et Blanchefleur; Floris i Blancaflor.