MAINET 5

 

 Relat extret del MAINET;

I quan fou Pasqua que déu establí

perquè tothom li cal mercè de déu,

assistiren al monestir de sant Esteve

i un cop combregaren i en varen sortir

i seien per menjar al palau senyorial

els van servir a pler entre Hug i Enric.

De pobre ofici Carles anava vestit,

déu em castigui si us estic mentint!

Per’xò direm que els servents estan maleïts.

Hainfroi s’havia llevat dels primers,

tan punt sonaren matines al monestir

havia estat dels primers de dormir i ara es vestí,

tot seguit va cridar l’Heudrí

“Per David em meravello de vós germà i amic,

dormia encara amb l’hora que és.”

“A fe que cal dormir – respongué Heudric

que d’altres treballen per vós i per mi.”

“Rédeu – digué Hanfroi- no sé si és així.

He somiat un malson que m’ha trasbalsat.

Per nostra senyora penso que no hem lligat caps.”

Odinel va cridar:

Saps què ha esdevingut? De mots no he mentit

tothom del castell dormia on ara ho fan.

Amic, ja ho buscaven, que fos el pitjor.

De bona gana, per ma fe, no he de dir res.”

Baixà de palau els graons més antics

i entrà a la cambra de Maiengot i Tierrí

però no en trobà cap, com si s’haguessin esvaït.

Després tornà a palau i cridà ben fort:

“El comte ens ha traït, tant que l’estimàvem,

mai més no us en fieu de cap altre.

No ha pensat mestre David

que patirien Hainfroi i Heudrí?”

Hainfroi li demanà: “I tu que has sentit?”

“Veritablement poca cosa.

Ja havíeu perdut en Maiengot i en Tierrí,

i Beralt d’Orleans i vostre amic David,

Aimart el Manyac i en Guiu de sant Olmer

i en Carlot petit, Hug i l’Enric.

tots són els nobles folls que us han escarnit

que vostre haver s’han endut per consell d’en David

davant tots en Carlot que tant heu nodrit.”

En sentir-lo els serfs s’alleugeriren.

“Ai, las! –digué Hainfroi- En mala hora nasqué!

Si mor ens convé, serà que déu ens afavoreix.”

Moltes pestes van dir els dos serfs maleïts

i enviaren gent per estar-ne segurs

així es lliurarien de desafiar-los
que Enric i el comte Hug haguessin perdut Carlot.

 

Heudrí, va dir Hainfroi- deixa-ho estar

França no ens ha fugit pas, així ho farem saber

quan Pipí em deixi guardar el reialme

l’he tingut tant que me’l puc apoderar.

Força guerres ens estan esperant

la d’en Ribuet de Bretanya, la de l’angeví Gomer,

la de Miló d’Aigtent, d’en Bernat de Monclar,

la del duc de Borgonya, per molt que em faci dubtar;

posarem en pau el regne per prendre’l millor

com si mai no ho hagués estat i així es veurà obrar

l’aixada i el bordó cascun podrà triar.

............

............

Si els vilatans perdem faran de mal recuperar

tan aviatcom veuran el seu jornal destorba

“Senyor – diu Heudris – sabeu parlar molt bé

si així teniu França i la sabeu guardar

vos l’haureu tota sostret segons el meu pensar:

ni Pipí ni Carlot no trobaran a faltar.”

 

 

Des que se’n va anar Carles fora de França la vella

i Hainfroi i Heudrí el traieren de la terra

en molts llocs de França esclaten dures guerres;

aquells que en tragueren qui l’havia d’haver

molt li’n pesà a aquell qui gosà protestar

i Hug i Enric llurs senyor quallaren.

Traspassaren Cenelonya i Ronsasvalls la porta,

quasi a Blaves afluixaren la regna

però van passar la Gironda i després Bordeus

aquella nit juraren no cavalcar més

fins que l’endemà s’alcés el dia

vigilaven els poltres de prop, en tragueren les selles

     van passar els límits de Bordeus

     a Cri els hostatjà un tal Guillem

i els acomboià per la llei de la terra.

“Senyor franc cavaller – digué Hug l’honest-

qui vol un franc consell abans l’ha d’escoltar.

Què ens convé fer? som lluny de nostra terra.

Anem a Golafort, a Pui o Tudela.

Un fill de Pipí sense armes qui el voldrà?”

“Senyor – digué l’Enric- us diré un proverbi

i qui millor el prengui no se’n penedirà

no anirem a Pui ni a Gon ni a Tudela

anirem a Toledo a Espanya la bella

al rei saragossà li demanarem armes

que no és un rei petit i millor no en podrem haver.”

“Senyor – respongué l’al·ludit- ho atorgo i accepto!”

 

 

“Senyor – digué en David- franc cavaller valent,

seguir un bon consell es bo fer-lo endavant;

certament en sé un molt adient

si el meu senyor el vol en guanyarà talent.

No romanem en cap castell hostatjats

i anem a Toledo al rei saragossà

i ens farem soldats a sou seu...

Continua a Mainet 6

Hams:

Mainet, Carlemany, El Mainet en català, Charlemagne, Gesta Francor, Karletto, Girard d'Amiens, Karl Meinet, Reali di Francia, Andrea di Barberino, Gran Conquista de Ultramar, Estoria de España, Alfonso X, Chanson de Geste, Cançó de Gesta, Poesia Narrativa, Hainfroi, Heudrí, Lanfroi, Landrís.