MAINET 1

 EL MAINET 1

De cançons de gesta sobre la infantesa de Carlemany n’hi ha un munt entre senceres i fragmentàries que sols en donen una visió mítica completa en ajuntar les variants convenientment. Principalment són: El Mainet, fragments trobats el s. XIX escrits el s. XII; La Gesta Francor, recull de vàries cançons, en francès i venecià, del s. XIV, amb la part anomenada Karletto; el Carlemany de Girart d’Amiens, la part específica és fragmentada i del s. XIV; el Karl Meinet en alemany del s. XIV; el Reali de Francia d’Andrea Di Barberino s. XIV; la Estoria de España en dues versions, la d’Alfons X dels. XII i la del s. XIII; la Gran Conquista de Ultramar i, finalment, el capítol 597 de la Cronica General de España, aquestes tres darreres en prosa castellana.

En general el tema va que el rei Pipí de França havia trobat com a reina Berta d’Hongria la qual fou canviada la nit de noces per una serventa idèntica de la qual van néixer dos fills (i una filla segons alguna versió) Descobert el complot i castigats els culpables anys més tard els fillsa mascles d’aquella serventa es vengen d’ambdós reis enverinant-los i deixant el fill nascut de Pipí i Berta, Carles que és menystingut i posat a treballar en feines degradants a la seva condició pels seus germanastres mentre esperen poder acabar amb la seva vida. En un moment donat l’infant es rebel·la colpejant un dels germanastres i ha de fugir de la cort emparat per un cavaller de la cort que li és afí. Amb la decisió d’anar a terres sarraïnes hispàniques, lluny dels seus perseguidors, Carles és presentat al rei Galafre de Toledo. Aquest cobra la seva hospitalitat reclutant els francesos per lluitar contra els seus enemics. L’èxit no els acompanya fins que s’incorpora al combat Carles. A partir d’aleshores tot són victòries. Després de moltes lluites Carles que se sent atret per Galiana, la filla de Galafre promesa al seu màxim enemic. Un cop Carles acaba amb tots els oponents aconsegueix que la noia fugi amb ell i retornen tots a França on lluita i venç als seus germanastres, es casa amb Galiana un cop cristianitzada i és coronat emperador.

De tots aquells textos recosim la història del relat unint i lligant els fragments espigolats per reconstruir el relat complet, malgrat les diferències i variacions algunes vegades nominals dels personatges d’altres contextuals de la narració total.

Cal tenir present certes variants entre les fonts respecte als noms dels personatges:

Del Mainet                              Del Karletto

Carles                                     Carletto

Hainfroi                                   Lamfroi

Heudrí                                     Landrís

David                                      Morant de Ribera

Maiengot Ainart el Manyac,   Sense citar

Guiu de sant Olmer,

Hug i Enric

 

Comencem pel

Relat extret del KARLETTO

 

Després de Bovó d’Antone i de com serví al seu sepulcre la seva mare quatre anys per si tornava. Ara comença del rei Pipí i dama Berta.

I

 

Senyors, ¿Us plau sentir noble cançó
de combats i batalles de gran complexió
i empresonaments i grans traïcions?
De tal meravella no goseu dir que no.
Si heu sentit la del duc Bovó
i de Druxiana de forma ben clara
com un i altra van dur gran passió,
cercant-se pel món i l’entorn
per de llur patiment trobar guariment
un mestre cavaller com ell no podreu trobar
i llurs dos fills, en tindrien gran ressò.
Ara del rei Pipí us cantarem
i també de dos fills seus,que de cor dolent déu ens lliuri,
puix del seu pare van fer traïció
i també de dama Berta de l’esguard clar;
un es deia Lanfroi de nom
l’altre Landrís, i així és com ho vam trobar.
 
Com dama Berta, la reina de França, nodrí Bertel·la, Lanfroi i Landrís.
II
 
Ara escolteu, senyor, que Jesús beneeixi
el gloriós fill de sant Maria
aquesta cançó que no és de tristesa.
Haureu sentit que Berta vingué d’Hongria,
de quina dama tingué companyia
de la qual en rebria gran fellonia
com mai així vosaltres sentíreu:
del marit li’n vingueren dos fills i una filla.
Però Berta, que era model de cortesia,
tingué per honrar-la Carleto pròpiament;
en quant Bertel·la, que no oblido ben gota,
a qui Carleto tingué per companyia
d’aquesta Bertel·la convindrà que us digui
que també en va ser maltractada
fins que se la donà a Miló per amiga
i ell se l’endugué en estrany gest
i d’ambdós nasqué Rotllà l’ardit,
que en aquest món tingué gran senyoria.
Però també de la qui de sa mare no rebés fellonia
el va trair amb el rei Marsili
per guanyar havers i també gran domini.
 
Com creixeren Lanfroi i Landrís i Bertel·la la seva germana que
era filla d’aquella dama que era de Magença.
III
 
Senyor baró, us plauria escoltar?
Començaré cantant del rei Pipí
i d’Aquiló, el senyor bavarès
i de Bernat i Morant de Ribera
que foren consellers del rei Pipí.
Però el rei tingué dos fills que van fer molt d’enrenou
i en els barons van trobar servei i honors,
ja per la seva mare havien molts guanys
puix que a Magença només eren llaners
i entre tots no n’hi havia cap bon cavaller.
Bé veié Aquiló què en podia esperar
però per Lanfroi, que es feia més alçar,
i pel rei que tant afecte li tenia
ell no n’afluixà ni un sol mot.
Amb tot a l’infant no el van deixar muntar
puix a la cort el tenien per no res
i Lanfroi li tenia del tot botada
perquè es meravellava en veure’l tan bon cavaller.
No era menys si se’l veia tornejar
per’xò el seu pare li tenia molt d’afecte
no feia res que no li pogués agrair
però aquells altres no en tenien prou
i rumiaven traïments vers el seu pare,
ell i dama Berta volien castigar
però no sabien com millor aconseguir-ho,
encara que per altre temps trobarien com.
 
Com Lanfroi i Landrís tingueren parlament i amb qui de Magença
IV
 
Gran fou la cort, meravellosa i gran,
que Pipí tingué amb comtes i emirs;
hi havia Aquiló i Jofre i Morant
però sobre ells, que en parlarem després,
Landrís i Lanfroi, amb això en tenim prou.
D’en Carlot petit no en tenia cura ningú
llevat de l’atenció de Morant de Ribera
que el tenia com si fos el seu infant.
Però els dos traïdors, que li volien mal
com als seus pares, van tenir parlament
en una cambra on es reuniren secretament;
Lanfroi parlà que, per déu, tenia el cor cremant:
“Senyors – digué- Sempre estic malhumorat
des que la meva mare fou morta tan vilment.
Si voleu creure el que us diré
seré rei de França i Normandia  
tan bon punt duem a cap aquest propòsit:
el meu pare i Berta, ambdós conjuntament
seran morts amb dolor i turment.”
Quan varen sentir dir això a l’infant
es van dir un a l’altre: “Això ens convé”
No va ser ni el més dèbil ni el més puixant
que no digués: “Fem-ho amb seguretat!
Cadascun de nosaltres us serà garant
i ho serem alegres i enèrgicament.”

Segueix a MAINET 2

Hams: Mainet, El Mainet en català, Carlemany, Charlemagne, Gesta Francor, Karletto, Girard d'Amiens, Karl Meinet, Reali di Francia, Andrea di Barberino, Gran Conquista de Ultramar, Estoria de España, Alfonso X, Chanson de Geste, Cançó de Gesta, Poesia Narrativa.