MAINET 3

Com fou dit per Salomó qui ofèn els altres té mal guiatge.

X

 

Senyor baró d’això estigueu ben cert:

qui ofèn els altres a tort i a dret,

no pot passar gaire temps exculpat

que pel seu nom durà gran escarn.

Landrís i Lanfroi foren dos tirans

quan occiren son pare sense pietat;

d’aquesta cosa corria gran brama,

per tot deien, fos en terra cristiana

o pagana, terra de pagans,

grans blasmes, des dels petits als més grans;

cavallers, vilatans, gent corrent;

arribava fins a Jerusalem,

tothom que ho sentia s’horroritzava.

Al rei Galafre, que aquell no li plaïa ni un xic,

l’enutjà que hagués tingut aquell engany

i en deia de l’altre: “D’això siguem sincers

que per les seves obres tant no havia de viure;

qui obra malament no n’estarà exempt,

morirà i amb causa de dol i turment.”

El rei Pipí deixà un infant,

Carleto, el jovencell de ben pocs anys,

fill de Pipí i de Berta, conjuntament,

però els seus germans no l’estimaven gens

com era sols un infant no el volien occir

i el deixaren campar amunt i avall.

 

Com Carleto passà grans sofrences a la cort dels seus germans i a la del rei Galafre

XI

 

Sentiu senyors, però estigueu atents!

Els ducs malvats, que déu faci rebentar,

van matar son pare de mortal traïment,

amb la reina amb igual tractament.

Carleto, el petit vailet belluguet

feia les cuines com els servents

i com els seus germans li tenien por

i no es feia amb home vivent

no se’l podia contradir tant, negant-lo.

Mentre els de Magença, que eren parents seus,

feien a la cort allò que volien i més.

Aquiló de Baviera i d’altres fins a cent

no van gosar aparèixer, d’aquell dia endavant

que havien mort Pipí i Berta conjuntament.

Però Morant de Ribera tant estimava aquell nen

que per por a qualsevol esdeveniment

decidí no abandonar Carleto mentre visqués;

per por a la mala maror general

no gosà descobrir-se ni negar.

Ara sentiu, senyors, com amb gran trasbalsament

va ser informat el rei Galafre de tota aquesta pena

Li van arribar noves de França i Normandia

i es va fer narrar els fets i esdeveniments;

els savis que li van contar van trobar poc adient

esmentar Carleto, aquell belluguet infant,

que li pertocava ser emperador

i haver de la corona fins a Jerusalem.

Però abans no fos aquell temps passat

no s’ho imaginava home vivent.

Desheretat del seu casal i drets

vers altres terres hauria de mendicar.

Fins ser precisament amb Galafre un bon puntal,

passant de bandit del darrere al davant

que no sabrien ni petits ni grans

fins tenir-lo per primer cop al seu davant.

I això va fer el rei un cop el va tenir

per saber-ho, com tota persona vivent

va caldre veure’l davant per davant.

 

Com Carleto va ferir el seu germà amb un ast de la cuina.

XII

 

Senyors barons us plauria escoltar

allò que va fer Carleto, el petit vailet,

que de rei havia estat obligat a ser cuiner?

A la cuina s’encarregava de girar l’ast

no podia pas pujar a la sala

per odres expresses dels seus germans,

dels qui no en podia esperar res de bo.

De fet allà on fossin no podia ser-hi l’infant:

Un dia que es feia una luxosa festa  a la sala

Landrís va veure el marrec travessar;

l’infant el va veure vestit tot luxós

i va recordar son pare i sa mare,

i la mala mort que tots dos havien tingut.

D’una revolada prengué l’estri de feinejar,

com una espasa esdevingué l’ast de rostir

i amb ira desfrenada anà contra el germà

estampant-li al bell mig del rostre;

però el vailet era massa petit cavaller

no l’acompanyà prou l’embranzida

sols va fer a l’altre rajar un fil de sang.

Allí haguessin mort l’infant, però Morant de Ribera,

que en aquell moment era prop, el va emparar;

feines va tenir en privar-lo de continuar;

per treure-li l’eina se’n va veure un munt

i vivament el va treure del davant

abans que Avinçó avisés Rainer el cavaller.

Cap a París se’l va endur d’un braçat

i allí el va tenir tres dies amagat;

d’això en Morant de Ribera en tenia por

que els espies no el trobessin pas;

i es va moure per tot d’amagatalls

perquè, si els trobaven, ben segur

que voluntàriament seria el seu final.

Ara comença el cantar de Carleto

perquè enduent-se’l Morant de Ribera

va veure que a França no podien restar

era més convenient anar a terres sarraïnes.

 

Continua a MAINET 4

Hams:

Mainet, Carlemany, El Mainet en català, Charlemagne, Gesta Francor, Karletto, Girard d'Amiens, Karl Meinet, Reali di Francia, Andrea di Barberino, Gran Conquista de Ultramar, Estoria de España, Alfonso X, Chanson de Geste, Cançó de Gesta, Poesia Narrativa, Hainfroi, Heudrí, Lanfroi, Landrís.