BÍBLIA RIMADA DE SEVILLA

2 En nom de déu comença la Bíblia Rimada en romanç. 

 

Per a l’honor del meu Senyor

Jesucrist nostre salvador

que per nosaltres va morir

en creu i martiri sofrí

i en honor de la gloriosa

que també és reina pietosa

 i que portà déu certament

i va infantar-lo purament

en romanç començo llavors,

per qui el tingui profitós

durant els lleures allargats,

tots els fets més assenyalats

de la Bíblia continguts

i pel món ample esdevinguts;

pels que no entenen el llatí

doncs ja ho podran llegir aquí

i la llei de déu aprendran

i la Bíblia se sabran.

Lloo del llatí al romanç

la comtesa de les més grans

d’Ampúries, Marquesa amb nom

i digna filla del prohom

que fou vescomte de Cabrera,

del qual hereva justa era

amb Montsoriu el vescomtat

i tot quant havia deixat.

De Catalunya porta en flor

mestratge i valor de debò

que de franquesa i parlar gai

humilment no oblida mai.

De déu li plau sovint parlar

tant com dejunar o també orar,

per tal de fer a déu l’honor

el serveix de cor i amb amor.

He fet aquest llibre on trobar-hi

pot el començ del món diari,

les batalles i els afers dats

com estadis dels temps passats,

i prego els qui ho llegiran

o reescriure-ho voldran

que no deixin les rimes coixes

ni facin res de frases moixes.

 

I DE LA CREACIÓ DEL MÓN. GENESI.

 

 

El primer llibre és titulat

Genesi, on està exposat

com déu tot el món va crear

i el cel i la terra ordenà.

El primer dia féu la llum

que fa claror al cim sens volum;

va separar així la tenebra

del que és clar que tothom celebra;

i quatre causes féu d’extrems:

tant creà els àngels com el temps,

després el cel imperial

i matèria elemental.

Déu, abans del cel i la terra

va atorgar-se amb molta mà esquerra

el poder del començament

així com de l’acabament

puix Ell és el principi cert

i el final de tot l’establert.

Nou ordres d’àngels va crear

prou atent al supramundà

i els va fer clars i resplendents

que deú en féu grans lliuraments:

primer amb l’ordre dels querubins

i com segona els serafins,

Tronos, tercera, no descarta.

Principatus que es diu la quarta,

Potestats quinta i serena

i Virtutes és la sisena,

Angèlica és diu la setena

Dominaçones la vuitena

i a la novena Lucibel

que, a part de clar i bell era esvelt,

 

fou l’ordre feta sobirana

que amb tant poder li donà gana:

com que déu l’havia exalçat

pensà amb massa orgull i en privat

poder ser un déu i el seu igual

calcant la cort celestial.

Quan va pensar pensar aquest imprevist

de la claror fou desprovist

i d’angels que eren resplendents

es van tornar negres pudents,

caient del cel a dins l’infern;

que així l’únic que hi raurà intern

és qui s’acorda amb Lucibel,

corromput per maldat rebel;

com els diables maleïts

hi van com ells els consentits.

D’això déu no vulgué després

cap nou vexament d’àngel més

que afectés empreses futures,

llevant voluntats de ruptures

de rebel·lions i pecat,

dut per divina pietat.

També va fer el desterrament

dels àngels que prou malament

protegiren el paradís,

duts per un orgull malaltís.

Després creà déu quatre elements:

l’aire, l’aigua i els focs ardents

i a més la terra, que és rodona

com una poma de la zona

tots amb un estat ferm i estable

exceptuant la mar mudable

que la fan tan subtil els vents,

de mar o de terra insistents;

i espargí de foc per damunt

que té gran virtut i és fecund

i déu a aquests quatre elements

els dotà de girs sorprenents.

Ja al segon dia el firmament

déu formà amb aigües noblement,

d’aquelles aigües del damunt

en passà a baix per fer-ne un munt.

 

El tercer dia va ajustar

cada aigua al seu propi mitjà.

Al mar posà l’aigua salada

i a terra, en deus, dolça amagada.

I a terra posà herbes ben verdes

i arbres fruiters entre esquerdes.

El quart dia va crear el Sol,

la lluna, que en nits és consol,

i una gran munió d’estrelles,

guarnint el firmament, i entre elles

hi posà escampats, en concert,

set planetes al lloc d’encert

que hi fan tots llur curs per natura

de dia i nit, i amb gran mesura.

Creà al cinquè dia els ocells

que volen diversos i bells,

i els peixos, que en aigües dels mars

o que en més dolces, no són rars.

 

I ja al sisè va voler fer

tant les bèsties com també

l’home, i just en el mateix dia,

que amb llim de terra bastaria

i el va fer com ell pam a pam

i li posà de nom Adam.

Després li insuflà per la boca

l’ànima a dins que al cos s’ajoca

i sapigueu de veritat

que Adam, l’home, va ser creat

emprant set causes del món:

per carn llim d’un terròs pregon,

per la sang aigua de la mar;

del Sol treié un tros exemplar

pels ulls, que així un cor rep lluor

i escalf com el Sol fa claror;

dels núvols cogitació

del vent l’alè que ja en té el do;

de natura de pedres fortes

els ossos que així tot soportes.

I d’ànima d’esperit sant

omplí déu a Adam, que és vitand,

i un cop creat déu l’adormí

i una costella li garfí

del cos fent-ne una dona igual;

i en despertar Adam jovial

la trobà davant i molt bella

i va voler acostar-se a ella;

tot ell agraït per l’encert

que déu amiga hagués ofert

i Adam Eva l’anomenà

i com a companya l’estimà.

Prengué el setè jorn repòs

havent fet tanta obra a l’engròs

i no pas per estar cansat

ans perquè tot era acabat;

d’això fixà que al setè jorn

se’l lloés fent com ell sojorn.

 

Ja un cop déu tingué Adam format

el posà al paradís creat

que és un lloc terrenal plaent,

on de tot hi ha abastament

i lloc delitós dels més bons

amb aigües pures a les fonts;

mai hi fa fred, tampoc calor;

temps per les flors no hi ha millor;

els sants diuen que és a orient

on primer hi neix tot bellament.

Quatre perfums n’ixen d’aquí

que les terres tenen `per si.

Quan déu el tingué allojat

digué uns mots amb serietat:

“Sàpigues Adam, certament,

que cosa sigui que és vivent,

entre totes les criatures

de les més diverses natures

tindran el gest obedient

sempre envers tu i solament.

Així com de tot fruit que veus

podràs menjar i fer-ne conreus,

llevat d’aquell fruit del saber

que ensenya el bé i el mal tot ple;

d’aquell per res no el tocaràs,

car si ho fas ben prest moriràs.”

Hams: Bíblia Rima de Sevilla, Poesia Narrativa Medieval Catalana , Gènesi, Creació del món, Adam

Segueix a Bíblia Rimada 3