dijous, 30 de maig de 2013

CARMEN CAMPIDOCTORIS


El Poema del Campejador (1).
(1) (Prenem aquesta forma de Jeroni Pujades, concretament en el cap. XXXXVIII (tal com figura) de la 1ª Part de la seva Crònica Universal del Principat de Catalunya, referint-se a Mart, déu de les batalles.




CARMEN CAMPIDOCTORIS
POEMA DEL CAMPEJADOR

Ella gestorum possumus referre
Paris et Pyrri, nec non et Eneae,
multi poetae plurimum laude
que conscripsere.

Sed paganorum quid iuuabunt acta
dum iam villescant vetustate multa?
Modo canamus Roderici nova
principis bella.

Tanti uictoris nam si retexere
ceperim cunta, non hec libri mille
capere possent, Omero canente,
sumo labore.

Verum et ego paruus de doctrina
quamquam aurissem e pluribus pauca
rithmice tamen dabo ventis vela,
pavidus nauta.

Eia letando, populi caterue,
Campidoctoris hoc carmen audire;
Magis qui eius freti estis ope,
cuncti uenite.

Nobiliori de genere ortus,
quos in Castella non est illo maius;
Hispalis novit et Iberum litus
quis Rodericus.

Hoc fuit primum singulare belllum,
cum adolescens deuicit nauarrum;
hinc Campidoctor dictus est maiorum
ore uirorum.

Iam portendebat quid esset facturus,
comitum lites nam superatus,
regias opes pede calcaturus
ense capturus.

Quem sic dilexit, Sancius, rex terre,
iuuenem cernens adlata subire;
quod principatum velit illi prime
cohortis dare.

Illo nolente, Sancius honorem
dare uolebat ei meliorem,
nisi tam cito subiret rex mortem,
nulli, parcentem.

Post cuius mortem dolose peractam,
rex Eldefonsus obtinuit terram;
cui quod frater uouerat per totam
dedit Castellam.

Certe nec minus cepit hunc amare
ceteris plsquam uolens exaltare,
donec ceperunt ei inuidere
compares aule,

Dicentes regi: Domine, quid facis?
Contra te ipsum malum operaris,
cum Rodericum sublimari sinis;
disciplicet nobis.

Siti tibi notum: te numquam amabit,
quod fui fratris curialis fuit,
semper contra te mala cogitabit
et preparabit.

Quibus auditis susurrorum dictis,
rex Eldefonsus, tactus zelo cordis,
perdere timens solium honoris,
causa timoris.

Ommem amorem in iram convertit,
occasiones contra eum querit,
obiciendo per pauca que novit
plura que nescit.

Iubet e terra uirum exulere:
hinc cepit ipse mauros debellare,
Ispaniarum patrias uastare,
urbes delere.

Fama peruenit in curiam regis
quod Campidoctor, Agarice gentis
obtima sumens, adhuc parat eis
laqueum mortis.

Nimis iratus iungit equitatus,
illi parat mortem nisi sit cautus.
Prepcipiendo quod si foret captus,
sit iugulatus.

Ad quem Garsiam, comitem superbum,
rex prenotatus misit debellandum;
tunc Campidoctor duplicat triumfum
retinens campum.

Hec namque pugna fuerat secunda,
in qua cum captus est Garsia;
Capream vocant locum ubi castra
simul sunt capta.

Unde per cunctas Ispanie partes
celebre nomen, eius inter omnes,
reges habetum, pariter timentes,
munus solventes.

Tercium quoque prelium comisit,
quod deus illi uincere permisit,
alios fugans, aliosque cepit,
castra subvertit.

Marchio namque come Barchinone,
cui tributa dant madianite,
simul cum eo Alfagib Ilerde
iunctus cum hoste.

Cesar auguste obsidebant castrum
quod adhuc mauri uocant Almenarum,
quos rogat uictor sibi dare locum
mitere uictum.

Cumque precanti cedere nequirent
nec transeundi facultatem darent,
subito mandat ut sui se arment,
cito ne tardent.

Primus et ipse indutus lorica,
nec, meliorem homo uidit illa;
romphea cinctus, auro fabrefacta
manu magistra;

Accipit hastam mirifice factam,
nobilis silve fraxino dolatam,
quan ferro forti fecerat limatam,
cuspide rectam.

Clipeum gestat brachio sinistro,
qui totus erat figuratus auro,
in quo depictus ferus erat draco
lucido modo.

Caput muniuit galeam fulgenti
quam decorauit laminis argenti
faber, et opus aptauit electri
giro circinni.

Equum ascendit quem trans mare uexit
barbarus quidam, nec ne comutauit
aureis mille, qui plus vento currit,
plus ceruo sallit.

Talibus armis ornatus et equo,
Paris uel Hector melioris illo
nunquam fuerunt in troiano bello,
sunt neque modo.

Tunc deprecatur (::::)






Podem fer els relats de totes les gestes
de Paris, Pirrus..., fins i tot d'Enees,
que molts poetes abans han deixat
consignats amb goig.

¿Què en farem dels antics treballs pagans
que estan envellits pel pas de tants anys,
si Roderic prou que té per contar-ne
batalles més noves?

I, amb tot, si ara les diguéssim totes,
ni en mil llibres gruixuts hi cabrien,
ni cantant-les la veu d’Homer mateix
amb l'esforç més gran.

Per això jo, prou faltat d'aquest do,
a d'altres ensenyaments que jo tinc
hi confiaré les veles poètiques,
marines maldestres.

Per tant sentiu, amb goig, multitud tota,
del Campejador les seves grans gestes
i més,  si tots en coneixeu l'ajut
que us ha dispensat.

Així, de noble llinatge nascut
com cap altre dins Castella no hi ha,
Sevilla i tota la riba de l'Ebre
Roderic coneixen.

Va fer la seva primera batalla
vencent, al puixant navarrès, de jove,
i llavors, Campejador li van dir,
entre els excel·lents.

Fixant amb força així l'esdevenir,
per quan, fins i tot als comtes, guanyés
i trepitgés fort dels reis la grandesa,
fets reus per l'espasa.

El mateix Sanç, rei de la seva terra,
el jove estimà amb delit, per adepte,
i, en públic, l'honrà atorgant-li manar
l'exèrcit primer.

Ell refusà el do i Sanç li hagués dat
encara honors més alts sinó hagués mort,
d'una manera tan i tan sobtada,
com a tots arriba.

Però passà eixa mort per traïdoria
i amb dret el rei Alfons tingué la terra;
i li va donar el que ja el seu germà
prometé a Castella.

Cert que el va apreciar com Sanç, o quasi,
i que li donà honors més que a cap altre,
per aquest sol motiu va ser envejat
per tots a la cort.

I així deien al rei: “Senyor, què fas?
Però saps que et fas mal, obrant així?
Exalçant en Roderic molt més que altres
ens desplau i, força”.

“És ben cert que mai no podrà estimar-te,
tal com curial del teu germà era,
ara essent molt menys, sempre contra tu
serà un intrigant”.


Fent cabal d'aquests roïns maldients,
el rei Alfons tancà amb recel seu cor,
temia molt perdre l'honor i el regne;
la por no el deixava.

El seu amor vers ell es tornà ira,
per res, contra ell, tot moment era idoni;
li retreia el poc interès en tot,
que creia era fals.

Finalment desterrar-lo decidí:
però ell contra els moros es llençà
devastant totes les terres d'Hispània,
saquejant les viles.

Moltes veus van dir per la reial cúria
que el Campejador, junt amb gran gentada
d’Agar, venia a subjugar la cort,
i donar-los mort.

El rei ple d’ira aplega enfurismat
els seus homes perquè el trobin incaut
i amb força i de seguida l'empresonin
i emprés el degollin.

Tramet al poderós comte Garcia
l'ordre reial imminent de combatre'l

però el Campejador obté el triomf
doblement: té el camp.

i durant el combat, segonament,
inclòs Garcia, els prengué a tots ells;
i ara d'aquell indret en diuen Cabra,
fins fou pres l'Alcàsser.

Degut a això arreu de tot Espanya,
sempre més n'hagué gran anomenada;
tots els reis el van prendre per igual,
pagant-ne els favors.

I va arribar  entaular un tercer combat,
del qual déu el va fer victoriós;
va fer-ne fugir uns, n'agafà d'altres
dins del castell propi.

Com el marquès, comte de Barcelona,
que va ser delmer dels madianites,
i l'Alfagib de Lleida que era abans,
advers i ara amic.

Al llarg setge del feu saragossà,
quan els moros en deien Almenar,
el just dret de pas l'invicte els demana,
per dur-hi queviures.

Llavors, com se li nega l'exigència
de la justa facultat transitable,
ordena ben de pressa armar-se als seus,
sens dilació.

La forta cuirassa es posa el primer,
ningú no n'ha vist cap altre millor;
també pren l'espasa que d'or és feta,
pel ferrer més destre,

igual la llança de forma admirable,
d’una branca de freixe de bosc noble,
amb la punta de ferro ben doblat
i el tall esmolat.

Al cepat braç esquerre duu l'escut,
brillant tot ell, treballat d'or ben fi,
enmig hi té un drac dibuixat ferotge,
d'imponent aspecte.

Cobreix el cap amb un robust elm fúlgid,
tot guarnit per l'armer amb brins de plata,
que també hi fixà un electre brillant,
tot al seu voltant.

Muntà un cavall vingut dellà del mar,
que portà un bàrbar i fou canviat
per mil doblencs ben bé; més que el vent ràpid,
guimbant més que un cérvol.

Ni cap arma puixant, ni cap muntura
no van tenir millors Hèctor ni Paris,
ni mai cap la guerra amb Troia en veié
d’igual fins avui.

Llavors va pregar (::::) 





Cavallers de la Portalada del Monestir de Ripoll.



Eps.-


2 comentaris:

  1. Puc reproduir un fragment de la teva versió del Carmen Campidoctoris al meu blog Amb Vetusta Gonella (http://ramoncarrete.blogspot.com.es/). Citant el teu blog, naturalment, i el teu nom, si me'l vols dir. Moltes gràcies.

    Ramon Carreté - Balsareny (Bages)

    ramon.carrete@gmail.com

    ResponElimina
  2. M'agradaria publicar un fragment de la teva versió del Carmen al meu blog 'Amb vetusta gonella' (http://ramoncarrete.blogspot.com), citant el teu blog -i el teu nom, si vols i me'l vols dir. Gràcies.
    Ramon Carreté

    ResponElimina